Resultats de la cerca

L’alcohol etílic que circula per la sang després d’ingerir begudes alcohòliques té nombrosos efectes sobre l’organisme, ja que, segons la seva concentració, pot interferir o modificar diverses reaccions en els diferents teixits Alguns d’aquests efectes són els que suposadament pretén obtenir el consumidor, com per exemple una certa sensació de benestar i de tranquillitat que apareix amb xifres reduïdes d’alcoholèmia En realitat, beure alcohol en quantitats moderades i espaiadament, de manera que la contínua metabolització hepàtica aconsegueixi depurar suficientment la sang i…

Fou mestre-sala reial, diputat de la generalitat 1491-94 i mestre racional de Catalunya 1501-20 Procedia d’un llinatge burgès de Lleida enriquit en l’exercici de la mercaderia Fou castlà de Subirats, per compra El 1488 fou enviat pel rei, a petició del pare del rei de Navarra, prop del duc de Bretanya al capdavant de forces armades, per defensar aquest contra els intents per part de Carles VIII de França d’annexar-se el ducat Continuà després al servei de l’hereva Anna de Bretanya, fins a la capitulació de Rennes 1491 Tornà a Catalunya, intervingué en nom del rei en les reformes municipals i…

Doctor en medicina 1874, fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, a Valladolid i a València 1876 i d’higiene a Madrid 1888 Fou un actiu defensor, a València, de la vacuna anticolèrica de Jaume Ferran Membre actiu de les reials acadèmies de medicina, belles arts, ciències morals i polítiques i de la llengua de Madrid, fou un autor prolífic de treballs sobre higiene, patologia general i, especialment, terapèutica Lecciones de patología general , Tratado elemental de terapèutica, materia médica y arte de recetar , Un Curso de higiene pública , etc, camps en els quals destacà per la seva…

Mobilitzat a 17 anys i inscrit al partit nazi, després de la Segona Guerra Mundial cursà dret, i el 1949 es graduà Després d’un període de pràctiques als tribunals de Halle, el 1952 s’establí a la República Federal d’Alemanya, on aviat inicià la trajectòria política com a diputat liberal 1954 Fou vicepresident 1968-74 i president 1974-85 del Freie Demokratische Partei  FDP, liberal, i en el govern socialista-liberal encapçalat per Willy Brandt  fou ministre federal de l’Interior 1969-74, càrrec des del qual hagué d'enfrontar-se al segrest del grup terrorista palestí Setembre Negre que acabà…

Féu els seus estudis eclesíastics al seminari de Barcelona Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s’establí a Santiago Hi fou provisor i vicari general de l’arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l’Institut de Maó Posteriorment…

Es formà a les universitats de Viena i de París, i es doctorà el 1910 en la de Viena Actiu en 1913-16 a la Hofbibliothek de Viena, fou professor de filologia romànica a les universitats d’Innsbruck 1916-25, de Berlín 1925-45, de Bucarest 1940-44 i de Tübingen 1946-56 Després de la seva jubilació explicà encara cursos a les universitats de Tübingen, de Zuric 1958-59 i de Saarbrücken 1961-62 Deixeble de WMeyer-Lübke i de JGilliéron, en continuà els mètodes de la gramàtica històrica i de la geografia lingüística Estudià la Romània i prestà una gran atenció als problemes de les influències…

Estudià a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de Palma —on fou deixeble de Faust Morell, en el taller del qual continuà treballant després de la seva mort—, i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid 1893 De nou a Mallorca, es dedicà a la pintura de paisatges, de temes religiosos i destacà en els retrats de personatges illustres Fou un fidel representant del realisme acadèmic i de les darreres ramificacions del Noucentisme a Mallorca Collaborà en el diari La Almudaina i en el BSAL Fou membre de la Real Academia de la Historia des del 1923 i professor…

Succeí 1964 el seu pare Pau I Destituí el primer ministre Papandreu 1965, acte que l’oposà al parlament En produir-se el cop d’estat militar 1967 intentà, sense èxit, un contracop el mateix any, fet que el portà a exiliar-se a Roma al desembre, encara que continuà essent considerat rei El juny del 1973 el règim dels coronels, tot implicant-lo en una conspiració, proclamà la república a Grècia, decisió ratificada per referèndum el desembre del 1974, un cop restablerta la democràcia Des d’aleshores, a Grècia fou conegut amb el nom de senyor Glücksburg i internacionalment com Constantí II de…

Sacerdot en 1956-70 Es formà a la seva ciutat natal, on fou deixeble de N Almandoz Més tard amplià els estudis musicals al Conservatori de Música de Madrid, on fou deixeble, entre d’altres, de Conrado del Campo A París continuà la seva formació amb Lazare Lévy i Nadia Boulanger El 1954 esdevingué professor d’història i estètica de la música al Conservatori de Sevilla, el 1956 ocupà el lloc de catedràtic en aquest centre, i posteriorment en fou subdirector 1963 i director 1968-78 El 1964 deixà definitivament la docència per dedicar-se de ple a la tasca compositiva Si bé les seves primeres…

Es doctorà en filosofia i lletres, i el 1911 estrenà la seva primera tragèdia, Tribut al mar , seguida d' Epitalami 1912 adaptada per a òpera el 1936, El fill de Crist 1912, Periandre 1913, La núvia verge 1915, Clitemnestra 1916 etc influït de primer per Hauptmann i D’Annunzio, evolucionà cap a una sobrietat d’arrel hellènica Periandre  i  Clitemnestra  foren publicades en català però estrenades en castellà per exigències empresarials Adaptà a l’escena catalana obres d’Èsquil, Goldoni, Shakespeare i Musset, i escriví Cap de flames 1918, La miraculosa 1920,  El fogueral 1925, Niobe 1928, L’…