L’alcohol etílic que circula per la sang després d’ingerir begudes alcohòliques té nombrosos efectes sobre l’organisme, ja que, segons la seva concentració, pot interferir o modificar diverses reaccions en els diferents teixits. Alguns d’aquests efectes són els que suposadament pretén obtenir el consumidor, com per exemple una certa sensació de benestar i de tranquil·litat que apareix amb xifres reduïdes d’alcoholèmia. En realitat, beure alcohol en quantitats moderades i espaiadament, de manera que la contínua metabolització hepàtica aconsegueixi depurar suficientment la sang i controlar l’alcoholèmia en xifres reduïdes, no és considerat nociu. Però si es beu en proporcions més grans i l’alcoholèmia supera una concentració determinada, l’alcohol circulant actuarà sobre els diversos teixits i cap d’aquests efectes és beneficiós, ja que en general la presència d’alcohol etílic provoca alteracions en els teixits sobre els quals actua: és corrosiu per al tub digestiu, deprimeix la funció del sistema nerviós, és perniciós per al mateix teixit hepàtic que l’ha de metabolitzar i per a molts altres teixits.
En definitiva, hom pot concloure que l’alcohol és una substància tòxica per a l’organisme i, per tant, que el consum exagerat de begudes alcohòliques pot provocar una intoxicació. En aquest sentit, hom diferencia les conseqüències que té la intoxicació alcohòlica aguda, que es produeix quan es beuen grans quantitats d’alcohol en un curt espai de temps, i les de la intoxicació alcohòlica crònica, que s’estableix amb el consum exagerat de begudes alcohòliques de manera habitual durant períodes de temps prolongats.