Resultats de la cerca

Davanter, fitxà pel Club Esportiu Noia 1996-99 procedent del CP Areces Amb el Noia guanyà la Copa de la CERS i la Copa del Rei 1998 Passà al Reus Deportiu 1999-2009, en el qual es reciclà com a mig i conquerí una Lliga Europea 2008, dues Copes de la CERS 2003, 2004, una Copa del Rei 2006, una Supercopa d’Espanya 2006 i un Mundial de clubs 2008 Posteriorment jugà al Benfica de Portugal 2009-10, l’Areces 2010-11, a la primera divisió, i el Club d’Esports Vendrell 2011-12, equip en el qual es retirà per a convertir-se en secretari tècnic del Reus Deportiu

Fou tres cops subcampió d’Espanya, dos per equips amb el Club Tennis Barcino 1975, 1976 i un en dobles 1972 Fou campió d’Espanya juvenil individual 1971 i de dobles 1970

Base, fitxà pel Club Joventut de Badalona 1977-79 procedent de l’Estrella Roja de Belgrad Amb la Penya guanyà la Lliga 1978 Internacional amb l’antiga Iugoslàvia, fou campió d’Europa 1973, 1975, 1977, del món 1978 i olímpic 1980, i subcampió olímpic 1976 i mundial 1974 Com a entrenador, dirigí el Joventut 1995-96, entre altres equips, i la selecció sèrbia 2007

Disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996 En els primers guanyà la medalla d’or en el relleu 4 × 400 m i establí el rècord del món de la prova A Atlanta conquerí una medalla d’or i una de plata Es retirà de l’atletisme l’any 1998 També jugà a futbol sala des del 1989, i fou campió de la Lliga ONCE 1990 i d’Europa amb la selecció espanyola 2002

Arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona quan tenia quinze anys i, el 1974, debutà en el primer equip després de proclamar-se campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1973 Amb el Barça guanyà sis Copes d’Europa 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, sis Lligues 1977-82 i quatre Copes del Rei 1975, 1978, 1979, 1981 Amb la selecció espanyola guanyà un Mundial 1980 i dos europeus 1981, 1983 Es retirà el 1983

Davanter, començà a jugar el 1951 amb el Centre d’Esports Piscina de Terrassa, la secció d’hoquei sobre patins del qual fundà el seu pare El 1953 anà al Centre d’Esports Sabadell, a segona divisió, i el 1954 ingressà al Futbol Club Barcelona, on jugà fins que es retirà, el 1967 Guanyà dos Campionats d’Espanya 1958, 1963 i dos de Catalunya 1957, 1960 Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món 1960 i d’Europa 1961 i guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 1960 Fou membre de la junta directiva de la secció d’hoquei sobre patins del Barça 1977-80 i un dels fundadors del seu equip…

Format al Club Natació Poble Nou, el 1974 passà al Club Natació Barcelona i el 1978, al Club Natació Manresa En natació fou campió de Catalunya de gran fons a la Travessia del Port de Barcelona 1974, 1975 En waterpolo, guanyà la Lliga de primera divisió 1975 i jugà 211 partits amb la selecció espanyola en el període 1972-80 Disputà els Jocs Mediterranis 1975, dos Campionats d’Europa 1974, 1977, tres Campionats del Món 1973, 1975, 1978 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980 Com a entrenador, dirigí el Club Natació Catalunya, amb el qual assolí tres Lligues 1989, 1990, 1991, tres Copes…

Es formà i jugà sempre al Club Deportiu Terrassa Guanyà un Campionat de Catalunya 1959, dues Copes del Rei 1966, 1975 i una Lliga Nacional 1976 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, en els quals aconseguí la medalla de bronze, de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968, i el Campionat d’Europa 1970, on aconseguí la medalla de bronze Com a tècnic, entrenà el primer equip femení del Club Egara i l'equip masculí 2013-16 de l'Egara 1935, filial del club egarenc, amb el qual l'any 2016 es proclamà campió de la divisió d'honor B Fou entrenador del primer equip masculí del Club…

Defensor format a la Unió Esportiva Santboiana, debutà amb el primer equip a la màxima categoria l’any 2000 i guanyà la Lliga 2005, 2006 A més de diferents Campionats d’Espanya en categories inferiors, fou subcampió del món universitari i campió del Torneig de les Sis Nacions B amb la selecció espanyola

S’inicià com a davanter al CP Vic, club en què debutà a la màxima categoria i arribà a ser el capità durant diverses temporades Pel que fa a títols, quant als clubs conquerí una Copa de la CERS 2001, tres Copes del Rei 1999, 2009, 2010 i una Supercopa d’Espanya 2009 Fou internacional absolut tant amb Catalunya com amb Espanya Amb la selecció catalana guanyà una Copa Amèrica 2010 i una Golden Cup 2010, i amb la selecció espanyola conquerí tres Campionats del Món 2007, 2009, 2011 i tres d’Europa 2006, 2008, 2010