Resultats de la cerca

Fou nomenat metge de cambra d’Enric II 1547 Introduí diferents termes en fisiologia i patologia i determinà l’apendicitis i el peristaltisme 1542 Féu la primera descripció de l’endocarditis, i en termes generals, a part els seus tractats de matemàtiques i d’astronomia, establí un nou criteri en medicina prenent com a base la medicina de Galè i la medieval

Membre del partit progressista, participà en la revolució del 1854 i en l’intent d’insurrecció del 1866 Després de la revolució del 1868 fou encarregat de gestionar la candidatura a la corona espanyola de Ferran de Portugal Acceptà la Primera República, i el 1876 fou desterrat pel seu ajut a Ruiz Zorrilla Fundà La Soberanía Nacional i fou director de La Ilustración Española y Americana És autor de Las luchas políticas en la España del siglo XIX 1879

Dirigí les revistes “Contrapunto” i “Correspondencia” Escriví poemes Gallo ciego, 1940, records d’infantesa La palma de la mano, 1942 Veinte años después, 1953 Buenos Aires me vas a matar , 1977 i assaigs Vida de la mujer de Martín Fierro, 1944 Esquema de Borges, 1957 La poesía argentina de vanguardia, 1969 etc

El seu peculiar aspecte físic l’ajudà a crear un tipus de personatge còmic, d’una gran eficàcia dramàtica Actuà en els fims Regain 1936, Un carnet de bal 1937, Le petit monde de Don Camillo 1951, Ali-Baba et les 40 voleurs 1954, La loi c'est la loi 1958 i Le voyage du père 1966

Assolí el càrrec d’historiògraf de construccions La seva obra Entretiens sur les vies et les ouvrages des plus excellents peintres anciens et modernes 1666-88, en bona part d’acord amb Charles Le Brun, sobreposava la còpia d’estàtues antigues, el dibuix i la figura al dibuix del natural, al color i al paisatge, respectivament Considerà la utilitat i la bellesa gairebé sinònims Hom el té per un teòric poc original, perquè seguí Poussin, però és el més representatiu del programa artístic de l’Académie Française

Fou un dels capdavanters en els estudis sobre enginyeria científica de les empreses Escriví Administration générale et industrielle 1916

La seva Histoire de l’Art 1909-21 —completada per l’assaig L’esprit des formes 1927—, allunyada d’una concepció erudita, és una interpretació personal que insereix l’art en el conjunt de la història de la civilització Fou un dels primers intellectuals a incorporar el cinema a la història de l’art, i esdevingué cap d’una escola típicament francesa que ha tingut per continuadors André Malraux i René Huyghe

S'exilià durant l’ocupació nazi i formà part del govern provisional Diputat radicalsocialista, fou ministre en diversos governs de la IV República i president del Consell 1952 i 1955-56 Exclòs del partit radical, evolucionà cap a una posició gaullista independent Fou ministre d’agricultura 1966-68 i, després dels fets de maig del 1968, ministre d’educació 1968-69 Fou també ministre d’afers socials 1972-73, president de l’Assemblea Nacional 1973-78 i membre del Parlament Europeu 1979-81 L’any 1978 ingressà a l’Académie Française És autor de novella policíaca amb el pseudònim d’Edgar Sanday i…

Dirigí l’Institut de Géologie Appliquée de Nancy 1923-38 i, des del 1937, fou professor de geologia mediterrània al Collège de France A més de la tesi doctoral, Étude géologique de la Sierra de Majorque 1922, dedicà un gran nombre de treballs a estudiar la formació de les cadenes de muntanyes de la zona mediterrània Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1946

Sota la influència de JLGodard realitzà Le Père Noël a les yeux bleus 1966 i en una línia tothora marginal, La maman et la putain 1972, Més petites amoureuses 1975 i Une sale histoire 1977