Resultats de la cerca
Es mostren 10426 resultats
Josep Riba i Gabarró

Josep Riba i Gabarró
© Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada
Historiografia
Historiador, especialitzat en recerques comarcals.
Especialitzat en la història i la recerca locals de l’Anoia, publicà Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme 1960, La Pobla de Claramunt evolució economicosocial d’un municipi de la comarca d’Igualada 1965, Un vilatge dels Cardona-Medinaceli a Catalunya 1968, Fenologia de la comarca d’Igualada 1970, Mil anys d’història del castell de Tous el govern dels frares Jerònims 1981 i Història de 12 poblacions de la comarca d’Anoia 1986 Des del 1952 fou membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, del qual fou secretari 1969-79, president 1982-85 i sotsdirector 1990-96 El 1965 inicià…
Onofre Rard
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1599-1608), de Vic (1608-12) i de Girona (1612-21).
Fill del mercader Pere Rard i d’Elisabet Ja abans del 1596 era canonge penitencier de Barcelona Els seus germans, burgesos honrats de matrícula, aconseguiren el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona El 1602 traslladà definitivament la seu episcopal, el capítol i les relíquies d’Elna a Perpinyà, designada com a centre episcopal de la diòcesi, i inicià l’establiment dels jesuïtes a Perpinyà A Vic, celebrà dos sínodes el 1609 i el 1610 i fundà un convent de caputxins 1610 Dividí la diòcesi de Girona en deganats i la visità en detall Renuncià la mitra el 1616, però no fou acceptada la…
Dirk Bogarde
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic anglès d’origen holandès Derek Jules Gaspard Ulric Niven van den Bogaerde.
Procedent del teatre, l’any 1954 inicià a The Sleeping Tiger una collaboració reeixida amb Joseph Losey The Servant 1963, King and Country 1964, Modesty Blaise 1965, Accident 1967, etc Altres films seus són La caduta degli dèi 1969 i Morte a Venezia 1971 de L Visconti, Il portiere di notte 1973 de L Cavani, Providence 1976 d’A Resnais, Despair 1977, de RW Fassbinder, i Daddy Nostalgie 1990, de B Tavernier Publicà també diverses novelles A Gentle Occupation , 1980 West of Sunset , 1984 Jericho , 1992 A Period of Adjustment , 1994 Closing Ranks , 1995 i volums autobiogràfics Snakes and…
Jordi Benito i Verdaguer
Art
Artista plàstic.
Féu estudis d’arquitectura tècnica a Barcelona i s’inicià artísticament en el camp de la pintura amb obres properes a l’art pobre Els anys setanta realitzà els primers environaments, entre els quals Descoberta Fregoli 1972 Desenvolupà accions a mig camí entre el body art i l’espectacle teatral A partir de la segona meitat dels anys vuitanta es decantà per les installacions i dugué a terme accions multidisciplinàries, com ara les realitzades amb el músic Carles Santos Estigué allunyat del panorama expositiu des de mitjan anys noranta fins que el 2003 retornà a l’escena amb Antwort , al Museu…
Gran Enciclopèdia Soviètica
Diccionari enciclopèdic rus, remarcable per la seva envergadura i el seu nivell científic.
La primera edició 1925-47, dirigida per Otto Schmidt, consta de 65 volums, a més d’un altre dedicat a l’URSS La segona edició 1950-58, que tingué dos directors, Sergej Ivanovič Vavilov del 1950 al 1951 i Boris Vvedenskij del 1951 al 1958, consta de 50 volums, més un suplement, que contenen uns noranta-sis mil termes L’any 1970, dirigida per Aleksandr Mikhajlovič Prokhorov, hom inicià la publicació de la tercera edició, que consta de 30 volums, de la qual hi ha una edició en llengua anglesa Fundada per decret de 1925, la societat de la BSE passà a ésser l’Institut Científic Estatal BE, i el…
Josep Barbey i Prats
Economia
Política
Polític i economista.
Es doctorà en lleis i fou passant de Jaume Bofill i Mates Regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista 1920, formà part de la comissió de cultura que inicià la construcció de grups escolars, i com a president de la junta municipal d’exposicions d’art organitzà les exposicions de pintura catalana a Lisboa, amb la collaboració de Joan Estelrich 1920, i a Amsterdam, en collaboració amb Feliu Elias 1922 Participà en la constitució d’Acció Catalana 1922, contribuí econòmicament a la fundació de “La Publicitat”, fou sotssecretari d’economia del primer govern de la República Espanyola i collaborà…
Antoni Mercè i de Fondevila
Música
Compositor, pianista i pedagog.
Germà d’ Aleix Mercè , molt possiblement tingué una formació musical similar Es troba referenciat a Madrid com a professor de música en diverses escoles, com ara el Real Seminario de las Escuelas Pías de San Antonio Abad El 1842 estrenà l’obra simfònica Obertura i l’òpera La Vestal , peces que tingueren una acollida favorable, especialment la segona També escriví música religiosa que assolí una gran difusió i que fou publicada per diverses editorials madrilenyes Missa per a gran orquestra , un Stabat Mater , una Salve , etc Tota la seva producció té un aire clarament italianitzant També…
,
Santa Maria de Vallferosa (Llanera de Solsonès)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Valferosa és situada al sud-oest del municipi de Llanera, prop de la riera que rep el mateix nom que el municipi Després del punt quilomètric 18,900 de la carretera de Solsona a Torà, a mà dreta, s’inicia una pista que a uns 200 m arriba a Santa Maria L’hem trobada esmentada en un document del 16 de maig de 1189, quan Bertran de Vallferosa donà a Santa Maria de Solsona el mas Soler, situat al terme de Vallferosa “ iuxta ecclesiam Sancte Marie de Vallefraosa ” Aquesta església ha estat molt modificada, i en l’actualitat l’edifici no sembla que conservi…
Gina Cigna

Gina Cigna
©Theo’s Little Bot
Música
Soprano francesa.
Estudià solfeig i piano al Conservatori de París El 1923 es casà amb el tenor Maurice Sens, que la feu estudiar amb Lucette Korsoff El 1927 debutà a la Scala de Milà en el paper de Freia, de L’or del Rin Dos anys més tard hi interpretà els papers de Donna Elvira Don Giovanni i d’Elisabeth Tannhäuser Inicià així una intensa carrera que la convertí en una de les sopranos dramàtiques més importants de la seva generació, amb una seixantena de papers en el seu repertori, que interpretà arreu del món, aplaudida especialment en Turandot i La Gioconda Després d’un accident automobilístic, es…
Marie Wittich
Música
Soprano alemanya.
Estudià cant a Würzburg i debutà el 1882 a Magdeburg, quan només tenia catorze anys Després, la seva carrera inicià una progressió ascendent que la portà a Bayreuth, on actuà les temporades del 1901 al 1910, i més tard a Londres i Dresden Interpretà diversos personatges wagnerians, reeixint especialment en els de Brunilde i Kundry Les cròniques de l’època descriuen la seva veu com a potent i majestuosa El 1905 estrenà Salome , en el paper de protagonista Durant els assaigs de l’obra, Wittich i R Strauss tingueren fortes discrepàncies perquè la soprano opinava que no tenia la veu adequada per…
