Resultats de la cerca

Per a alguns autors italians del XIX, designà la primera de les àries que cantava un dels protagonistes d’una òpera Bellini, Donizetti, Verdi o bé una d’especialment virtuosística Rossini, Verdi A França i Alemanya, en canvi, continuà essent simplement una ària curta i senzilla, generalment de tempo moderat El terme cavatina s’usà també per a designar una peça instrumental amb una línia melòdica molt cantabile penúltim moviment del Quartet de corda , opus 130, de Beethoven

Periodista ocasional, assolí una certa fama com a llibretista de moltes òperes de Verdi Ernani 1844, Macbeth 1851, La traviata 1853, La forza del destino 1863, etc, i d’algunes de Mercadante, els Ricci, etc Morí en la misèria

Fou anomenat Monopoli Estudià a Nàpols amb FFeo i F Durante Autor destacat de l’escola napolitana, refeu òperes d’altri per a empresaris Foren d’èxit L’osteria di Marechiaro 1768, Didone 1770 i Arianna e Teseo 1773

Continuador de la novella lleugera i fulletonesca inaugurada per Pigault-Lebrun, molt apreciada per la petita burgesia L’enfant de ma femme 1813, Gustave ou le mauvais sujet 1821 i altres Escriví també drames, òperes còmiques, contes i vodevils

Desenvolupà i perfeccionà el ragtime amb una sèrie de composicions que han esdevingut clàssics d’aquest gènere, com Maple Leaf Rag Wall Street Rag o The Entertainer Escriví també les òperes A Guest of Honour 1903 i Treemonisha 1911

Autodidacte, ensenyà a Mannheim i Berlín El 1933 hagué d’exiliar-se als EUA i es naturalitzà nord-americà 1940 Escriví òperes, quatre simfonies 1951-57, música de cambra i piano 50 Studien , 1931 i música per a films

Es formà amb FFaccio, i la ceguesa esdevinguda el 1900 no li impedí d’ensenyar i compondre Influït per Wagner i l’escola verdiana, escriví òperes, com Le nozze istriane 1895 i Oceana 1903 també compongué música d’escena

Estudià a Graz i debutà el 1960 a l’Òpera de Viena com a Barbarina Les noces de Fígaro Inicià la seva trajectòria amb petits papers d’òperes de WA Mozart, H Purcell i fins i tot G Puccini, fins que el 1964 abordà l’obra de R Strauss a partir de la seva intervenció en La dona sense ombra Entre el 1960 i el 1962 cantà petits papers wagnerians a Bayreuth abans de seguir amb Mozart, autor en què s’especialitzà i de qui ha interpretat els papers d’Ilia, Pamina, Fiordiligi, i la comtessa d’Almaviva, que ha enregistrat discogràficament Ha cantat als festivals de Salzburg sovint…

Vida Rebé la primera formació musical del seu germà Marino, que era compositor i director d’orquestra Continuà els estudis a Florència amb J Sbolci violoncel i T Mabellini composició, tot formant part des de molt jove de l’orquestra del Teatro della Pergola de la ciutat Del 1875 al 1880 dirigí a Roma l’orquestra del Teatro Apollo, període durant el qual viatjà per Itàlia, França i Espanya El 1881 fou nomenat director de la capella de San Petronio i del Teatro Comunale de Bolonya A partir del 1885 intensificà la seva activitat a l’estranger estigué al capdavant de l’orquestra del Drury Lane a…

Alumne de G Abos, FN Fago i P Cafaro al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, inicià la seva carrera com a operista als petits teatres de la ciutat i el 1784 estrenà Artenice al Teatro San Carlo A partir d’aquest moment les seves òperes foren representades en molts teatres italians i en alguns de la resta d’Europa, encara que Nàpols fou la ciutat on assolí els majors èxits El 1785 entrà com a ensenyant al Conservatorio della Pietà dei Turchini i del 1806 al 1813 fou director del Reale Collegio di Musica El 1816 fou nomenat mestre de la Real Cappella Palatina i de la…