Resultats de la cerca
Es mostren 765 resultats
Sant Pau de Segúries

Sant Pau de Segúries
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, al límit amb la Garrotxa, situat a la vall del Ter.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Pau de Segúries, de petita extensió 8,66 km 2 , confronta al N amb Camprodon, a l’E i S amb la Vall de Bianya Garrotxa, i a l’W amb Sant Joan de les Abadesses El municipi es troba a la vall del Ter, al punt d’unió de la vall de Sant Joan, a la qual pertany, amb la Vall de Camprodon Allargat de N a S, el terreny és suau i relativament pla prop de la vall del Ter, especialment a la banda esquerra, on es localitzen els conreus Això fa que sigui aquí on es concentri el poblament humà Al sector NW s’alcen diversos contraforts de la…
Santa Maria de Besora
Art romànic
Situació Vista de l’interior de la nau, vers llevant, amb la capçalera M Anglada Aquest edifici, que formà part del clos murallat del castell, es trobava dintre el seu recinte Per tant, el seu itinerari cal cercar-lo al mateix lloc d’aquell Història L’església de Santa Maria, antiga parroquial del terme de Besora, era, alhora, l’església del castell de Besora, el qual era sotmès a la casa comtal barcelonina Els seus vicaris, especialment Gombau de Besora, fill d’Ermenir de Besora, el primer vicarius conegut, foren uns personatges amb una actuació molt destacada en la política de la casa…
La vaca cega

La vaca cega, manuscrit de Joan Maragall
Poema de Joan Maragall publicat a Poesies (1895).
Desenvolupament enciclopèdic És un dels més coneguts i populars Amb una gran contenció descriptiva explica els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses Ripollès Gairebé la personifica, i li dona un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d’elements morals i lírics Ha estat repetidament traduïda al castellà, primer per Unamuno Poema de La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola És cega D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va…
Antoine Arnauld
Cristianisme
Eclesiàstic francès conegut amb el sobrenom del Gran Arnauld.
El seu nom, com el de les seves germanes Agnès de Saint-Paul i Angélique-Marie de Sainte-Madeleine, abadesses del monestir de Port-Royal, va lligat al jansenisme , del qual fou capdavanter i l’home del pensament, a la mort de Saint-Cyran Les seves obres De la fréquente Communion 1643 i Lettres à une personne de condition 1655 li valgueren l’expulsió de la Universitat de París, on retornà el 1669, i foren l’ocasió de les Provinciales de Pascal En revifar-se la controvèrsia jansenista es retirà als Països Baixos, on es dedicà als estudis bíblics i a escriure contra els regalistes…
bàcul
bàcul
© Fototeca.cat
Cristianisme
Crossa o gaiata que porten els bisbes, abats i algunes abadesses a les cerimònies litúrgiques, com a símbol d’autoritat.
A l’Occident té un acabament en forma corbada ornamentat sobretot a partir del gòtic, mentre que a l’Orient acaba en forma de tau Fou introduït com aobjecte litúrgic al s VII
la Colònia Llaudet
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), a l’esquerra del Ter, aigua amunt de la vila.
S'originà al voltant de la fàbrica de filats de cotó creada el 1901 per l’industrial JLlaudet
puig de Can Mic
Cim
Cim dels municipis de Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Segúries (Ripollès) i la Vall de Bianya (Garrotxa).
Cronicons Rivipul·lenses
Família de texts annalístics en llatí que sembla haver estat iniciada al monestir de Ripoll poc temps després de la quarta dedicació de la seva església (1032), i probablement a iniciativa de l’abat i bisbe Oliba.
El primer de la sèrie fou format probablement partint d’uns annals de Cuixà del temps de l’abat Garí i continuat a Ripoll després del 985 fins el 1191 conté anotacions des de l’any 27 dC Uns altres rivipullenses copiats a Ripoll foren continuats en uns altres indrets l' Alterum Rotense o Cronicó Rotense II que s’iniciava amb el naixement de Jesucrist fou dut a Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, i fou continuat fins el 1205 el Cronicó Dertusense II que s’iniciava el 1097, passat per Sant Joan de les Abadesses després del 1115 i portat a Tortosa vers el 1176 i continuat i…
col·legiata
Cristianisme
Església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Actualment, n’és reservada l’erecció al papa El superior del capítol és anomenat prior, degà o abat Des del segle XVII van en decadència, i només en resta la institució generalment en esglésies que havien estat catedrals com Roda de Ribagorça i Eivissa El concordat espanyol del 1851 limità nominalment les collegiates reconegudes, que prengueren el nom de parròquies majors Als Països Catalans les collegiates deriven de les antigues canòniques regulars canònica, secularitzades pel papa Climent VIII l’any 1592 Les collegiates canonicals exemptes de jurisdicció episcopal més famoses de Catalunya…
Sant Amanç del Castell de Pena (Ogassa)
Art romànic
La història d’aquesta capella i fins i tot l’advocació del seu titular es fonamenten més en la tradició popular que en el suport documental Sobre el pla de Pena hi ha un munt de pedres que la llegenda diu que corresponen a les ruïnes d’un antic convent, lligat a la llegenda de disbauxes eròtiques del comte Arnau No cal dir que això és, del tot imaginari El topònim Sant Amanç no surt documentat fins a l’any 1682 Tenint en compte el costum de l’època d’edificar esglésies al costat dels antics castells, sembla lògic que aquest edifici pogués correspondre a la primitiva capella del castell de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina