Resultats de la cerca
Es mostren 1328 resultats
concòrdia
Història
Dret català
Conveni entre el rei i les autoritats eclesiàstiques sobre qüestions de jurisdicció i d’interessos comuns; són considerats com a font de dret.
Ha tingut vigència fins al s XX la concòrdia signada entre Jaume II i el bisbe de Barcelona sobre l’execució de causes pies La concòrdia de la reina Elionor , que tingué vigència fins als s XVIII-XIX, fou signada el 1374 entre aquesta reina, lloctinent general de Pere III de Catalunya-Aragó, i el cardenal Bertran de Comenge i establí un procediment per a decidir la competència entre les jurisdiccions reial i eclesiàstica en cas de dubte i tractar especialment dels processos de sometent i de pau i treva respecte als eclesiàstics, llur bandejament i l’ocupació de llurs béns Alfons…
Sant Cristòfol de Cabrils
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, amb la porta oberta al mur al segle XIII N Ontiveros Vista del presbiteri o capçalera, on s’aprecien els detalls de la seva estructura preromànica ECSA - E Pablo Església situada al sector més meridional del municipi, prop del terme de Vilassar, a l’indret on passava l’antiga via romana i després camí ral Presideix un grup d’antigues masies i de modernes residències Mapa L37-15393 Situació 31TDF485965 Hi porta un brancal senyalitzat, que surt de la carretera que enllaça la N-II amb Cabrils a l’alçada de Vilassar El trencall es troba a uns 2 km d’…
Joan Antoni Eixarc
Historiografia catalana
Historiador cartoixà, especialista en història eclesiàstica.
Oncle de sant Lluís Eixarc i Bertran, ingressà a Portacoeli 1516, d’on fou elegit prior el 1530 Deixà manuscrit un volum titulat Annotationes ad martyrologium romanum , que ja es trobava perdut al s XVII, i un Catálogo de los priores, frayles y donados del convento de la cartuxa de Porta-Coeli , obres que, segons informa J Rodríguez en la seva Biblioteca Valentina València 1747, es conservaven al s XVII a l’arxiu del monestir A l’Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València ms 18, núm 1 hi ha una còpia del s XVIII del que sembla una altra obra seva, el Catalogus…
Montepio de Montserrat
Història
Societat de socors mutus, per a casos de malaltia, creada per catalans residents a l’Argentina.
Fou creada el 1857 a Buenos Aires per inspiració de Gil Gelpí i Ferro i altres 150 naturals de Catalunya i de les Balears La primera comissió directiva fou presidida per Gil Gelpí i Ferro, i estava formada per Josep Puig i Clavera, Domingo de Bertran i Pau Ramon Com a metges hi figuraren Pau Sabdell i Domingo Capdevila El 1939 canviaren el servei assistencial i installaren els primers consultoris mèdics interns que s’anaren ampliant Actualment els consultoris cobreixen totes les necessitats mèdiques, i inclouen un modern laboratori Les installacions comprenen també la biblioteca…
Renovación Española
Política
Grup polític constituït per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez, conde de Vallellano, etc, a Madrid pel març del 1933.
Al Principat aconseguí l’adhesió de la Peña Blanca Josep Bertran i Güell, Jordi Girona, baró de Viver, Santiago Nadal, Lluís de Foronda, etc i després de la Dreta de Catalunya Fernando Álvarez de la Compa, comte de Fígols, etc L’assumpció de la defensa dels interessos agraris per part de la Lliga en dificultà enormement l’extensió i fora de Barcelona sols tingué una certa presència a Girona, a Terrassa i a Arenys de Mar Pel novembre del 1933 s’alià electoralment amb el Partit Agrari i pel febrer del 1936 obtingué un lloc Santiago Torent dins el Front Català d’Ordre A Mallorca,…
Frederic Roda i Ventura
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Es llicencià en dret a Barcelona i fou passant de Josep Bertran i Musitu Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor pel seu partit a Barcelona 1934, vicepresident de Palestra Esclatada la guerra civil de 1936-39, se n'anà a l’estranger i prestà serveis al govern de Burgos En tornar a Catalunya, treballà dins la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona i en fou degà des del 1962 Intervingué en la defensa dels intellectuals detinguts per haver assistit a un homenatge a Jordi Rubió a la facultat de dret de Barcelona Morí sobtadament 7 de març, tornant del jutjat de guàrdia,…
Alexandre de Retz
Història
Militar
Enginyer militar.
Brigadier de l’exèrcit filipista installat a Barcelona Sota la direcció de Pròsper de Verboom s’encarregà del projecte de la capella de la Ciutadella, edifici d’una gran simplicitat no exempta, però, d’elegància Per causa de les obres de la fortificació, aixecà els plànols de l’antic convent de Sant Agustí, on s’indicaven les parts que n'havien d’ésser enderrocades, car hom considerava la proximitat de l’important conjunt religiós perillosa per a la seguretat militar Més tard 1726 dibuixà els plànols dels terrenys proposats a la comunitat per bastir-hi el nou convent, en la construcció del…
Gerhart Hauptmann

Gerhart Hauptmann
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg alemany.
Conreà poesia, drama i novella Fou el millor representant del naturalisme alemany, tot i que intentà de superar-lo amb un estil molt personal La majoria de les seves obres són drames socials, intensos i versemblants, el protagonista dels quals és el poble De la seva extensa producció cal esmentar Vor Sonnenaufgang ‘Abans de l’alba’, 1889, Die Weber ‘Els teixidors’, 1892 traducció catalana de Carles Costa i Josep MJordà, 1904, i de Feliu Formosa, 1971, Hanneles Himmelfahrt ‘L’ascensió de Hannele al cel’, 1893, Die versunkene Glocke ‘La campana submergida’, 1896 traducció catalana de Salvador…
Eimeric d’Arquer
Història
Noble.
Germà de Pere II d’Arquer i fill gran del bisbe càtar Bertran Martí, el qual el designà successor seu Establí, amb l’ajuda d’un nebot de nom Pere, una xarxa per a evacuar càtars perseguits a les terres del Llenguadoc i el Rosselló cap al Principat de Catalunya L’any 1244, poc abans de caure el castell de Montsegur a mans franceses, fou un dels quatre designats per a salvaguardar el tresor amagat a la fortalesa La tradició diu que aquest llegat fou introduït clandestinament en terres catalanes, i se’n perdé el rastre fins que, al segle XIV, una part aparegué al monestir aragonès…
Santa Maria de Codó o de Sodó (Terrades)
Art romànic
L’església ermita de Santa Maria de Codó és actualment coneguda com l’ermita de Santa Magdalena En els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV apareix com a “ capella seu ecclesia heremitana Sancte Marie de çodone in parrochia Sancte Cecilie de Terrades” L’ermita era ja enrunada a la primera meitat del segle XV, ja que el bisbe Andreu Bertran publicà, l’any 1425, una circular per a la seva reparació, circular que es repetí el 1437 i el 1438, a càrrec de l’aleshores bisbe Bernat de Pau Per a la construcció d’aquest edifici del segle XV sembla que fou reutilitzat material de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina