Sant Cristòfol de Cabrils

Situació

Vista del presbiteri o capçalera, on s’aprecien els detalls de la seva estructura preromànica.

ECSA - E. Pablo

Església situada al sector més meridional del municipi, prop del terme de Vilassar, a l’indret on passava l’antiga via romana i després camí ral. Presideix un grup d’antigues masies i de modernes residències.

Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDF485965.

Hi porta un brancal senyalitzat, que surt de la carretera que enllaça la N-II amb Cabrils a l’alçada de Vilassar. El trencall es troba a uns 2 km d’aquesta carretera. Al mas de Can Vives, situat al seu costat, guarden la clau. (NOB)

Història

El veïnat del Sant Crist era format històricament pels masos Can Vives, Can Carbonell i Ca n’Amat, aquest amb una antiga torre de defensa, que eren els masos que tradicionalment tenien cura de la capella. Pertanyia inicialment al terme del castell de Burriac i a la parròquia de Sant Genís de Vilassar.

Consta des del 3 d’agost de 1037, quan Ramon i Cusca van revendre un alou, amb casa i terres, situat no gaire lluny de l’església de Sant Feliu (de Cabrera), i que termenejava amb Sant Cristòfol.

Després d’aquesta notícia, que només diu que existia, cal esperar fins als segles XIV i XV per trobar, a partir del 1332, deixes per a ornaments, per a celebracions de misses o simplement per al culte. Consta que el 1395 tenia un servent o donant anomenat Pelegrí Catà.

En una visita pastoral del 1508 es constata que es trobava molt abandonada i ruïnosa. Ja s’havia restaurat o dignificat el 1511, moment en què ja consten els masos de Can Vives i Ca n’Amat, del seu veïnat.

El 1552 el fuster de Mataró Antoni Coll li va fer un nou retaule, que el 1606 s’esmenta com a daurat, amb una imatge del sant. El 1665, el 9 de juliol, vigília del sant, s’hi fundà la celebració d’unes completes, i el 1712 una concessió d’indulgència plenària per als que la visitessin el dia del patró.

El 1778, en crear-se la nova parròquia de Santa Creu de Cabrils, li fou adscrita la capella de Sant Cristòfol.

Hi ha qui creu que el nom del Sant Crist que se li dona popularment és degut a una advocació primitiva del temple, cosa que considerem poc probable; més aviat pot ser degut a alguna devoció tardana, ja que el nom no es troba abans del segle XVIII.

La capella havia estat objecte de moltes modificacions internes com ara diferents capes d’arrebossat, un envà que convertia l’antic absis o santuari en sagristia i altres complements que la desfiguraven totalment. Un estudi de l’arqueòleg mataroní Marià Ribas havia posat en relleu la seva importància i les característiques d’edifici preromànic; això va fer que a partir del 1949 es creés una Junta de Restauració que, amb el suport de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Mataró, va emprendre una restauració total, retornant a l’edifici les línies tradicionals i descobrint elements desconeguts fins aleshores no visibles, com l’arc triomfal ultrapassat, la finestra de l’absis, l’antiga porta de migdia, etc. També es va trobar l’hipogeu o túnel subterrani que la comunica amb Can Vives. L’església restaurada fou beneïda i retornada de nou al culte el 10 de juliol de 1953. (JGG)

Església

Planta i secció de l’església, amb l’hipogeu que comunicava la capella amb el mas Can Vives.

J. Bonet

Petita església rural que fou bastida probablement dins el segle X; té una nau rectangular de 8,80 per 2,95 m, i té encaixat un absis de planta quadrada de 2,75 per 2,47 m, unit per un arc triomfal en forma ultrapassada, amb 2,40 m de llum, parcialment destruït per les obres de reforma del segle XVIII.

La volta és massissa, de pedra i calç, i damunt d’ella descansa un teulat de dos pendents. A la volta es conserven les empremtes de l’encanyissat de la cintra, i en secció forma un arc de tipus ultrapassat.

El paviment va ser canviat durant les obres de neteja. Era format per rajoles de terrisser molt matusseres, possiblement del segle XVIII. En les obres de reforma es van canviar per unes lloses de pedra extretes de l’església de Santa Maria de Mataró.

La porta primitiva d’ingrés era situada al costat lateral dret, i aparegué amagada pels arrebossats posteriors. Té els muntants de pedra ben escairats i desiguals. La porta es tancava amb una gruixuda tanca de fusta corredissa que s’amagava dins la paret. Aquesta característica es pot relacionar amb el descobriment d’un hipogeu que comunicava la capella amb la masia de Can Vives, construïda al seu costat.

A la paret frontal de l’absis s’obria una de les finestres amb volta ultrapassada que també havia estat aparedada. Conserva també l’empremta de l’encanyissat de les cintres. Una segona finestra era situada a la paret lateral dreta de l’absis. En l’actual façana principal es conserva una finestra geminada, aguantada per una columneta romana.

A la coberta, en el lloc que correspon al damunt de l’arc triomfal, hi ha un campanar per a una sola campana compost per dos pilars quadrats i una petita teulada de dos vessants.

Amb la restauració del temple també es va portar a terme una excavació arqueològica dirigida per l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran, tant a l’interior com a l’exterior. L’excavació va deixar palès que no hi havia cap mena de rastre constructiu anterior, malgrat que es van trobar diversos fragments de ceràmica romana, de tègules, imbrex i àmfores. Aquestes restes romanes es poden relacionar, segons Marià Ribas, amb el portal antic de l’església descoberta en les obres de neteja, i són semblants a altres edificis romans. Un altre element arquitectònic que es pot relacionar amb l’època romana és la columneta de marbre blanc que figura com a peça central de la finestra geminada de la façana principal. Marià Ribas creu també que per a la construcció es van aprofitar materials romans. Pel que fa a l’excavació exterior, van identificar les restes d’una vila, a uns 50 m de la capella, i restes d’enterraments romans amb tègules.

Durant les obres de restauració es va poder comprovar que les primeres reformes de l’edifici van ser fetes al segle XIII, quan es va tapiar la finestra de l’arc ultrapassat del final del presbiteri, que va passar a ser una fornícula per a una imatge de fusta de la qual van trobar algunes restes. També es pot datar d’aquella etapa el portal de punt rodó de la façana principal i els dos contraforts laterals. També en aquestes obres de reforma es va procedir a tapiar l’altra finestra del mur lateral de l’absis i de la primitiva porta, i també el reompliment de terra de l’hipogeu.

Una segona reforma es pot datar al segle XVI, quan es va procedir a fer un nou arrebossat a les parets i a les voltes. També en aquesta època es va tapiar la fornícula del fons de l’absis i es va construir un retaule de fusta amb plafons pintats fet pel mataroní Antoni Coll entre els anys 1552 i 1558.

La tercera i última reforma es va portar a terme al segle XVIII; es va arrebossar un altre cop la capella i es van obrir les dues finestres de la façana principal, una a cada costat del portal. Altres actuacions destacables en l’edifici van ser la construcció d’un banc a les parets laterals i l’enrajolat de la nau amb peces ordinàries de terrisser. També de rajola, es van construir dos plafons decorats, l’un en el frontal d’altar, amb la decoració de Sant Cristòfol i la Verge del Roser i l’altre sobre la pica d’aigua beneita, representant sant Gregori. La capella va ser decorada als murs laterals per dos quadres a l’oli, l’un dedicat a l’Anunciació i l’altre a l’Adoració dels Reis. Així mateix, es va construir un retaule barroc datat el 1727. (JGG)

Creu

Creu de granit esculpida, que corona la façana de l’església.

ECSA - Rambol

Sobre l’actual façana hi ha una creu de granit esculturada. No sabem si aquesta creu era situada originàriament en aquest indret, però a les obres de reforma de la capella va aparèixer en el mateix lloc que avui es conserva, aparedada dintre l’obra. Marià Ribas la qualifica d’influència visigòtica. (JGG)

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església

• Ribas i Bertran, 1932, pàssim
• Ribas i Bertran, 1960, pàgs. 5-15
• Ferrer i Clariana, 1963, pàgs. 10-13
• Ribas i Bertran, 1975, pàgs. 125-134
• Barral, 1981, pàg. 251
• Prevosti, 1982, pàgs. 38-40
• Ribas i Bertran, 1988, pàgs. 214-221
• Ferrer i Clariana, 1988, pàgs. 3-9

Bibliografia sobre la creu

• Ribas i Bertran, 1960, pàg. 12