Resultats de la cerca

Fou catedràtic de teologia a les Universitats de Lleida i de València Fou provincial de l’orde a la corona catalanoaragonesa 1548 Assistí 1562 a la tercera fase del concili de Trento, on intervingué en tres congregacions generals, i predicà als pares conciliars l’advent del 1562 El sermó que hi pronuncià fou publicat a Bolonya 1563 amb el títol De quatuor extirpandarum omnium haeresum praecipuis remediis , i també a Lovaina 1567 i a París

Fill de Guillem II i germà de Guillem III, senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, fou canonge de Lleida, Urgell i Vic Estudià dret a Bolonya, on Innocenci IV el nomenà capellà pontifici La seva tasca episcopal sobresortí per les reformes i reconstruccions que dugué a terme, així com per la recopilació de les rúbriques en ús a Vic S'enfrontà amb el rei i altres senyors en defensa dels seus drets episcopals

Ramon de Penyafort escrivint les Decretals de Gregori IX, sepulcre de Rde Penyafort, segle XIV CB / RM Segons la tradició recollida en la seva biografia anònima, Ramon va dedicar-se de forma disciplinada a l’estudi des de la seva joventut, de manera que quan tenia uns vint anys ja estava tan format i instruït en les arts liberals, que les ensenyava gratuïtament a altres joves de Barcelona Hom creu que el seu aprenentatge del trivium i del quatrivium tingué lloc a l’escola catedralícia de Barcelona És probable que Ramon, per ampliar la seva formació, arribés a Bolonya el 1211 a fi…

Estudià a Cremona i a Pavia Fou professor a les universitats de Pisa 1863, Bolonya 1867, Roma 1873 i Pavia 1876 En el camp de la física matemàtica publicà treballs sobre hidrodinàmica, òptica, teoria del potencial, electromagnetisme i termodinàmica, i donà un gran impuls als estudis sobre elasticitat Generalitzà els resultats de la teoria de funcions de variable complexa a les superfícies amb curvatura constant i investigà sobre les geometries no euclidianes Fou membre de l’Accademia dei Lincei

Estudià dret a Bolonya, on exercí de notari Escriví Documenti d’Amore 1309-13, poema allegòric on el déu Amor, considerat com a principi de la bellesa i de la virtut, dóna consells de moral escriví també el recull de preceptes Del reggimento e costumi di donna, en prosa i en vers Totes dues obres són molt interessants per al coneixement dels costums del s XIV Morí a Florència durant la pesta negra que assolà Europa

Format a Parma dins la tradició manierista d’Il Correggio, féu un viatge a Bolonya, on entrà en contacte amb els Carracci, dels quals aprengué un fluid linearisme i un sentit més ponderat de la composició Les Tres Maries davant el Sepulcre Enterrament de Crist ambdues a la Galleria Nazionale, Parma, característiques que, juntament amb la interpretació del luminisme d’Il Caravaggio amb colors vivaços però esfumats, defineixen el seu estil L’Almoina , Museo e Gallerie Nazionali Capodimonte, Nàpols

Doctorat per una universitat italiana, possiblement Bolonya o Pavia, passà després a la d’Avinyó Havent tornat a Lió, fomentà activament la vida intellectual i social de la ciutat Entre les seves obres més notables cal remarcar Delie, objet de plus haute vertu 1544, que recull els seus amors amb la poetessa Pernette du Guillet, l’ègloga La saulsaye 1547, sobre la vida solitària, i el darrer poema, Microcosme 1562, exaltació de l’home i el progrés

Professor a Bolonya i jutge a Barcelona És autor d’una de les glosses més antigues i populars dels Usatges , escrita al s XIV, Glosae seu postillae in Usaticos Barcinonensis , que fou publicada amb les glosses de Jaume i Guillem Vallseca i Jaume Callís per Carles Amorós a Barcelona el 1554 Antiquiores , i d’altres comentaris sobre els Usatges, sobre les constitucions de Pere II i Jaume II, sobre la jurisdicció reial i els consells de pau i treva, entre altres

Es formà a Alcalá de Henares i a Bolonya Cronista de Carles V De rebus gestis Caroli V i també de Felip II De rebus gestis Philippi II , remarcable més per la qualitat de la prosa llatina que per la vàlua historiogràfica Traduí Aristòtil i Alexandre d’Afrodísia Antierasmista convençut Antapollogia , combaté Bartolomé de Las Casas quan aquest publicà Destruyción de las Indias , per escrit i oralment El 1780 hom féu a Madrid una edició de les seves obres completes

Es formà amb ASalimbeni, estudià a Bolonya amb RPassarotti i a Roma conegué les obres de Rafael i Miquel Àngel Entre el 1580 i el 1603 era novament a Siena, on rebé l’influx d’Il Barocci i desplegà una gran activitat Anunciació , 1588, Chiesa dei Servi Conversa sagrada , 1959, església del Carmine El 1603 tornà a Roma, on el seu estil, gràcil i líric, es tornà més naturalista, en la línia classicista dels Carracci Santa Cecília i sants església del Gesù