Resultats de la cerca
Es mostren 809 resultats
Humanidad
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de dirigida per Domènec Ceret i Vila [dir. art.], Alfred Fontanals i Solé [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA Joan Solà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris la Chata, Alberto Martínez el Malasangre, Tina Jordi la Bailaora, Carolina López la Melindres, Baltasar Banquells Adalberto V, Vicenç Ciurana el príncep Enrique, Trino Cruz el fill del rierol, Pepe Font el diputat Lanuza, Pepita Ramos la comtessa, JPonseti Enrique III, DCeret ESTRENA Barcelona, març del 1917 Sinopsi Una família pobra recull un nen abandonat, Albert, que resta sota la protecció del diputat Lanuza De gran arribarà a ser…
Las hijas del Cid
Cinematografia
Pel·lícula del 1962; ficció de 84 min., dirigida per Miquel Iglesias i Bonns.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Víctor MTarruella Barcelona, Cintora Films Madrid, Alexandra Roma GUIÓ Antonio Navarro Linares, VMTarruella, MIglesias, Luis Gde Blain FOTOGRAFIA Francesc Marín Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Otello Colangeli MÚSICA Carlo Savina INTERPRETACIÓ José Luis Pellicena Félix, Chantal Deberg Mara Sol, Sandro Moretti Ramón, Roland Carey Bernard, Fernando Cebrián, Luis Induni, Daniela Bianchi Elvira, Fèlix de Pomés, Iliana Grimaldi Blanca, Andrea Fantasia Don Enrique, Andrés Mejuto Ramon Berenguer, Daniel Martín, Josefina Tàpias…
Albert Salvà i Contel
Cinematografia
Director.
Vida El 1952 s’installà al Brasil amb la seva família i dirigí el seu primer film, el curt A paixao do Aleijadinho 1963, que obtingué el primer premi al Festival de Salvador de Bahia A continuació es formà tècnicament a través de la UNESCO a Rio de Janeiro 1962-63, com a collaborador del suec Arne Sucksdorff, tot practicant la fotografia i la realització cinematogràfica Rodà un parell de curts amb Fernando Campos 1966 i organitzà una cooperativa a Rio de Janeiro, que produí la sèrie de tres episodis Com vai, vai bem 1968, dels quals en dirigí un Després feu films d’autor com ara Vida e morte…
Jean Barraqué
Música
Compositor francès.
Fou deixeble de J Langlais en les disciplines d’harmonia, contrapunt i fuga, i també d’O Messiaen, el qual el posà en contacte amb la tècnica serial Entre el 1951 i el 1954 formà part del Groupe de Musique Concrète i, entre altres obres, compongué l’ Estudi per a cinta, únic treball realitzat en el camp de la música electrònica La seva trajectòria realitzà un veritable gir arran de la descoberta d’una traducció francesa de la novella La mort de Virgili , de Hermann Broch Llavors Barraqué es proposà un projecte de gran envergadura que tenia com a punt de partida l’obra d’aquest…
Al margen de la ley
Cinematografia
Pel·lícula del 1935; ficció de 95 min., dirigida per Ignasi F. Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Emisora Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ IF Iquino FOTOGRAFIA Emilio Foriscot, Sebastià Perera blanc i negre, normal MÚSICA Ramon Ferrés INTERPRETACIÓ Juan de Landa, Assumpció Casals, Antonio Pacheco, Gastó A Màntua, Antonio Garrido, Rosita de Cabo, Paco Martínez Soria ESTRENA Barcelona, 16031936, Madrid, 16061941 Sinopsi Durant la Dictadura de Primo de Rivera, tres individus atraquen el tren anomenat El Expreso de Andalucía La nulla professionalitat dels delinqüents fa que l’atracament fracassi i es converteixi en un bany de sang Producció Primer llarg d’Iquino…
girador
Cinta posada en un llibre per a girar-ne fàcilment els fulls i servir-hi de senyal.
Unió de Progrés Municipal
Partit polític
Partit inscrit a Tarragona al març de 1983, representat per M. Cinta Cid i M. Teresa Roca.
Fou organitzat pel Partit Socialista Unificat de Catalunya per tal de concórrer a les eleccions municipals de la província
rellotge parlant
Tecnologia
Rellotge que diu l’hora amb una veu de generació sintètica o enregistrada prèviament en cinta magnètica.
L’exemple més característic és el servei telefònic de l’hora També existeixen rellotges de taula i de polsera que expressen l’hora en prémer un botó
diadema
Història
Faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc, amb què els sobirans se cenyeixen el cap.
En l’antiguitat fou usada pels sumeris, pels egipcis i particularment pels perses Era una banda frontal de teixit blanc lligada a la nuca i amb pedres precioses Els grecs la utilitzaren com a símbol de victòria o d’algun càrrec Alexandre el Gran adoptà el sentit de sobirania de les diademes perses i el transmeté a Roma Substituïda a l’edat mitjana per la corona, restà reduïda a un objecte d’ornamentació per a les dames de la reialesa i la noblesa sota formes diverses, sovint enjoiades El neoclassicisme dels dos imperis napoleònics en ressuscità l’ús
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina