Resultats de la cerca
Es mostren 636 resultats
Joan de Vilamarí
Història
Cavaller, probablement fill de Pere de Vilamarí, senyor de Boadella, i d’Agnès.
Succeí el seu oncle, Bernat de Vilamarí, en la senyoria de Palau-saverdera Patró de galeres per Alfons IV, fou nomenat procurador reial de Menorca, i obtingué possessions a Ciutadella i altres llocs 1440 Deixà, com el seu oncle Bernat, el servei de Ferran I de Nàpols i passà al de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el féu capità general de la flota en morir el dit Bernat 1463, i el mateix any el nomenà lloctinent de governador de Rosselló i Cerdanya per a quan fossin recuperats També li donà la vila de Palamós, que erigí en baronia 1466 Fet capità i alcaid de Bosa, a Sardenya 1467, li fou…
Ramon Roger I de Foix
Història
Comte de Foix (1188-1223).
Fill i successor de Roger Bernat I Acompanyà el rei de França Felip August en la croada a Terra Santa 1191-93 i al seu retorn rebé d’Alfons I de Catalunya-Aragó en feu la Fenolleda i el Perapertusès 1193 Aliat amb el vescomte Arnau I de Castellbò , envaí la Cerdanya i l’Urgellet amb tropes albigeses 1196-98 i saquejà la ciutat de la Seu i la catedral Combaté el seu cosí germà el comte Ermengol VIII d’Urgell, i Pere I de Catalunya-Aragó li cedí en feu el Donasà, el Capcir i el vescomtat d’Évol 1209 El 1208, amb el casament del seu fill Roger Bernat II amb Ermessenda de Castellbò…
Félix de Azara y de Perera

Félix de Azara y de Perera
© Fototeca.cat
Biologia
Història
Militar
Enginyer militar, geògraf i naturalista aragonès.
Germà del bisbe de Barcelona Eustaquio i del diplomàtic José Nicolás i cosí d’Eusebio Bardaxí Estudià matemàtiques a Barcelona collaborà amb Cermeño, dissenyador de la Barceloneta, i dirigí treballs de fortificació a Figueres i a Mallorca Prengué part en l’expedició d’Alger 1775 El 1781, com a membre de la comissió que havia de fixar, al Brasil, la frontera amb Portugal, anà a Amèrica i traçà un mapa de la regió i estudià la flora i la fauna del Paraguai i del Riu de la Plata Retornà a Europa 1801 i s’establí a París amb el seu germà José Nicolás, fins a la mort d’aquest el 1804…
García Jiménez de Cisneros
Butlla amb la signatura de l’abat Cisneros (1501)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Reformador, prior (1493) i abat (1499-1510) de Montserrat.
Era cosí del cardenal Francisco Jiménez de Cisneros Havia estat monjo des del 1475 i sotsprior de San Benito de Valladolid, cap de la congregació reformada que ell introduí a Montserrat No pogué estendre la reforma a cap altre monestir català i, amb els anys, ell mateix es distancià de la congregació de Valladolid per les seves exigències econòmiques i centralitzadores, i el 1510 sostragué temporalment Montserrat de l’obediència a l’abat de Valladolid Escriví constitucions per a les cinc seccions de la seva comunitat monjos, ermitans, preveres, donats i escolans i un cerimonial…
Antoni Rigalt i Blanch
Antoni Rigalt i Blanch Vitrall paisatgístic de la casa Garriga-Nogués (1903)
© Fototeca.cat
Art
Artista.
Es formà a Llotja com a dibuixant Era cosí del pintor Agustí Rigalt i Cortiella, el qual, a més de fer dissenys de vitralls, tenia taller De la seva trajectòria professional inicial cal assenyalar la collaboració en l’empresa del decorador i moblista Francesc Vidal i Jevellí , de la qual, des del 1884, fou l’encarregat de la secció dedicada a vitrall i vidre a l’àcid El 1887 muntà un taller propi de vidres pintats Fou professor de dibuix a l’Escola de Sords-Muts de Barcelona i professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona A…
Guillem I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (790-806) i duc d’Aquitània (Guillem I), fill de Teodoric, comte d’Autun, i d’Alda, possible filla de Carles Martell.
Fou comte palatí a la cort del seu possible cosí Carlemany, i comte de Tolosa en substitució de Corsó, destituït el 790 Lluità victoriosament contra els gascons aquell mateix any, però el 793 fou derrotat a l’Orbièu per un exèrcit sarraí, que, amb tot, hagué de retirar-se cap a la Cerdanya i l’Urgell Actuà com a conseller principal de Lluís el Piadós, rei d’Aquitània 781, i com a governant efectiu seu El 801 aconsellà aquest d’atacar Barcelona i comandà un dels tres cossos d’exèrcit que formaren part de l’expedició que conquerí aquesta ciutat aquell mateix any El 804 es féu monjo d’Aniana, i…
vescomtat de Bas

Vescomtes de Bas
©
Història
Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa (Sant Esteve i Sant Privat d’en Bas, Ridaura, Puigpardines, Olot, Sant Julià de Cabrera, Falgars d’en Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant Andreu del Coll, Rupit, Castelló d’en Bas i Finestres).
Aquesta jurisdicció era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú a partir de Pere I 1126, després de l’extinció del comtat de Besalú 1111, aquests prengueren el títol de vescomtes de Bas Mort Pere I sense fills el 1127, el vescomtat passà a la germana del seu avi, Beatriu I, muller de Ponç de Cervera Llur fill Ponç II de Cervera succeí el seu germà Pere II, que morí sense fills el 1137 Ponç II raptà la princesa Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi, contra la voluntat del sobirà 1147 D’aquest matrimoni en nasqueren Hug I, el qual succeí el seu pare el 1155, Agalbursa, que…
Pere de Rocabertí i d’Erill
Història
Baró de Sant Mori i de Maella, fill segon de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, baró de Cabrenys.
A la mort del seu pare 1428, fou protegit pel rei Alfons IV, que li atorgà la baronia de Sant Mori, a l’Empordà Assistí a les corts del 1450, de 1452-53 i de 1454-58 Com gairebé tots els magnats catalans, participà en el moviment de protesta per l’empresonament del príncep Carles de Viana i formà part de l’ambaixada extraordinària tramesa per aconseguir-ne la llibertat gener del 1461 A la fi del 1461, però, fou proposat pel consell reial de Catalunya i pel consell del príncep Ferran de Girona i, en esclatar la guerra civil, la influència del seu germà Bernat Hug el portà a la causa de Joan II…
marquesat d’Anguera
Història
Títol concedit per Felip IV d’Espanya, el 1623, al cardenal Federico Borromeo, arquebisbe de Milà (mort el 1631), cosí de Carles Borromeo.
El tercer marquès, Carlo Borromeo-Aresa mort el 1734, fou creat gran d’Espanya el 1708 El 1916 el títol fou elevat pel rei d’Itàlia a principat
Johann Gottfried Walther
Música
Compositor, teòric musical i lexicògraf alemany.
Des de molt jove començà a rebre formació musical Estudià orgue amb Johann Bernhard Bach i Johann Andreas Kretschmar, i el 1702 era primer organista a l’església de Sant Tomàs d’Erfurt Més tard, a Weimar, fou organista i professor de música del príncep Johann Ernst En aquesta ciutat estigué en relació amb el seu cosí, JS Bach, que llavors treballava a la cort Walther fou una figura important en la història de la música barroca alemanya El 1732 publicà el seu Musicalisches Lexicon , el primer gran diccionari en alemany que incloïa tant termes musicals com biografies de músics Com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina