Resultats de la cerca
Es mostren 1147 resultats
calta
calta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles cordades reniformes i flors grosses, solitàries, mancades de pètals, però amb cinc sèpals d’un color groc d’or.
Creix en prats humits, a les vores de petits corrents d’aigua dels Pirineus i altres terres fredes i humides de l’hemisferi nord
gitam
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rutàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles compostes imparipinnades, de flors blanques o rosades, agrupades en raïms terminals, i de fruits quinquefol·liculars.
Creix en boscs d’alzina i de pi blanc, en garrigues i en matolls, a la terra baixa Té propietats emmenagogues, abortives, estomacals i hipotensores
gaiol
Botànica
Planta repent, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges i branques prostrades, herbàcies, simples o poc ramificades, amb 1-3 ales foliàcies enteres, constrictes als nusos; les fulles són poques i petites, el·líptiques, glabres per sobre i pubescents per sota; les flors, grogues, són disposades en raïms terminals.
Creix en landes i pastures de l’Europa mitjana, en sòls de tendència àcida Les flors són considerades laxants i diürètiques, i les llavors, emètiques
cospí marí
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, pubescent, d’uns 10 cm d’alçària.
Les fulles són dues o tres vegades pinnades, i les flors són blanques o lleugerament purpurines Creix a les platges i a les dunes litorals
dent de lleó
Dent de lleó
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de fulles totes basals en roseta, pinnatífides o pinnatipartides i runcinades, de capítols grocs solitaris i d’aquenis terminats en plomall.
Com a planta oficinal, gaudeix de propietats diürètiques i aperitives Creix en prats, vores de camps i de camins, terrenys incultes, etc, sobretot a muntanya
canyís
canyís2
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma llargament serpentejant, tija erecta com una canya prima no lignificada, d’1 a 4 m d’alçada, fulles linears, amples, glauques, i flors en panícula gran i ramificada, violàcia o de color de palla.
Creix en grans colònies denses a les vores de rius, recs, estanys, etc La subespècie ruscinonensis , més alta 4-6 m, abunda al litoral mediterrani
sajolida de bosc
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 10 a 40 cm d’alçària, de tiges subllenyoses puberulentes, de fulles coriàcies, lineals o estretament lanceolades, ciliades als marges, i de flors blanques, rosades o purpúries, disposades en verticil·lastres.
Creix en roquissars i costers àrids, a l’Europa meridional Com a herba remeiera, és estimulant, tònica i aperitiva També és emprada per a adobar olives
rossinyol
Rossinyols
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les cantarel·làcies, de 4 a 10 cm d’alt, en forma d’embut, amb l’himeni disposat en plecs semblants a làmines; és d’un groc de rovell d’ou, i amb una olor com d’albercoc.
Creix en boscs i pastures, especialment sobre sòls àcids És un dels bolets mengívols més apreciats, que té, a més, l’avantatge de no cucar-se
diverticle de Zenker
Medicina
Hèrnia de les capes mucosa i submucosa a nivell dels feixos musculars posteriors de la unió faringoesofàgica.
Creix progressivament fins que la retenció d’aliments que hi ha al seu interior provoca disfàgia i regurgitacions amb mala olor El seu tractament és quirúrgic
sarró
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les quenopodiàcies, de 10 a 80 cm d’alçada, pulverulenta, de fulles hastades i de flors verdoses, aplegades en inflorescències terminals estretes, i de fruits en aqueni.
Creix en corrals, en vores de camins i en sòls nitrificats, en una gran part d’Europa, sobretot a muntanya De vegades és consumida com a verdura