Resultats de la cerca
Es mostren 3061 resultats
Les zanniquel·liàcies
Zanniquel-liàcies 1 Zanniquèl-lia Zannichellia palustris a aspecte general x 0,5 b flor masculina formada per un únic estam i flor femenina amb quatre pistils, tots en el mateix verticil x 3 c detall dels fruits x 3 Eugeni Sierra Es tracta d’una altra família de plantes aquàtiques distribuïda per tot el món que comprèn quatre gèneres i set espècies pròpies de les aigües dolces o una mica salabroses Viuen completament submergides i, pel seu aspecte, es poden confondre amb alguns potamogètons o amb les rúpies, descrits anteriorment A partir dels rizomes s’originen tiges filiformes i força…
estiravelles
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 40 a 80 cm d’alçària, amb les fulles radicals espatulades i dentades i les caulinars linears i enteres.
Fa nombroses i petites flors blanques i fruits en silícula Prospera en camps, erms, vores de camins, etc
centaura groga
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gencianàcies, de tija erecta, prima, glauca, simple o ramificada a la part de dalt, que fa de 5 a 60 cm, amb fulles caulinars ovatotriangulars, oposades, perfoliades i fulles basals obovades que formen una roseta.
Les flors, grogues, són disposades en cimes pauciflores Creix en pastures i herbeis, preferentment humits, de tot Europa
súper | súpera
Botànica
Dit de l’ovari o del gineceu amb el periant i l’androceu situats a la seva base.
Presenten aquest caràcter les flors hipògines, les quals tenen el tàlem convex i no soldat amb l’ovari
canudera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, amb rizoma esquamós, de tija glabra d’una alçada de 30 a 60 cm i grans fulles pinnatisectes imparipinnades de 5-9 folíols.
Les flors, liles, rosades o blanques, i els fruits, en síliqua, formen raïms Viu sobretot a les fagedes
Les plumbaginàcies
Plumbaginàcies 1 Gasó Armeria alliacea a aspecte d’una inflorescència ben oberta x 1,5 b detall d’una de les flors amb la seva bràctea x 3 2 Limonium catalaunicum a roseta basal de fulles amb la nervació ben evident x 0,5 b aspecte d’una part de la inflorescència x 0,5 c detall d’una flor amb les seves bràctees amplament escarioses al marge x 5 3 Limonium girardianum a aspecte parcial de la inflorescència amb les flors densament disposades x 0,5 b grup de dues flors envoltades de bràctees x 4 c detall d’una sola flor, sense corolla x 5 Eugeni Sierra…
abútilon
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, arbustives o arbòries, de la família de les malvàcies, pròpies de països càlids.
L’ A striatum i altres congèneres originaris del Brasil són cultivats com a ornamentals per llurs grans flors vermelloses
escanyallops
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de tiges robustes de 50 a 60 cm d’alt, amb fulles alternes palmatipartides o quasi palmatisectes, de lòbuls incisos.
Fa flors de color groc pàllid, agrupades en raïms o panícules terminals Creix en boscs i prats de muntanya
campaneta traqueli
Campaneta traqueli
Anneli Salo (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les campanulàcies, amb rizoma gruixut, tiges de 50 a 100 cm d’alçada, fistuloses, pubescents, fulles ovatotriangulars, les superiors lanceolades, irregularment dentades.
Les flors, de color blau clar, es disposen en panícules laxes Es fa en boscs humits, principalment a muntanya
aponogèton
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les aponogetonàcies, de vida aquàtica, perennes, de fulles peciolades, flotants i submergides, a vegades fenestrades.
L' A distachyus , de flors molt oloroses, és originari de l’Àfrica del Sud i és conreat en jardineria