Resultats de la cerca
Es mostren 1105 resultats
El Pardo
Barri
Barri de Madrid, antic municipi incorporat a la ciutat el 1951.
Lloc de caceres reials, hi fou construït un primer palau el 1405 Entre el 1547 i el 1558 hi fou edificat el palau actual, restaurat després d’un incendi el 1614 i reformat definitivament el 1772 És un edifici de planta rectangular amb torres als angles i tres patis interiors Residència de Francisco Franco 1939-75, a l’actual barri homònim cresqué la zona residencial de Mingorrubio per a la seva guàrdia personal L’octubre del 2019 foren traslladades al cementiri de Mingorrubio les despulles del dictador, procedents del Valle de los Caídos Actualment el palau és un museu i també…
Enderroc d’un monòlit franquista a Gandesa
Comença l’enderroc del monòlit franquista del coll del Moro, a Gandesa Terra Alta Tot i que al maig del 2016 la Diputació de Tarragona, que n’és la propietària, aprovà l’enderroc i al novembre la Generalitat hi donà el vistiplau, ha hagut de passar un any fins que no s’ha fet efectiu El monòlit va ser erigit el 1953 en commemoració dels quinze anys de la batalla de l’Ebre, en el mateix lloc on el general Franco dirigí l’ofensiva de l’exèrcit dels revoltats Després de la dictadura, va ser un punt de trobada de franquistes i, alhora, objecte d’atacs vandàlics
Anonymous ataca webs de l’Estat i espanyolistes
Ciberactivistes de la xarxa de hackers Anonymous llancen atacs massius coordinats sota la denominació #opCatalunya contra pàgines web de l’Estat, entre les quals, les de la Guàrdia Civil, ministeris, el Tribunal Constitucional, així com també del PP, la Fundació Francisco Franco i la Banca March, que bloquegen durant gairebé un dia L’endemà ataquen els webs del Centre Nacional d’Intelligència espanyol, l’agència espanyola de turisme Turespaña i es difonen adreces del Govern Entre els missatges que acompanyen els atacs hi ha la reivindicació de llibertat per als líders d’Òmnium…
Ana Mariscal
Cinematografia
Teatre
Nom amb què és coneguda Ana María Rodríguez Arroyo Mariscal, actriu de teatre i cinema espanyola.
Entrà en el món teatral al María Guerrero de Madrid Després de debutar al cinema amb El último húsar 1940 de Luis Marquina, la seva intervenció a Raza 1941, dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i amb guió de Francisco Franco, la convertí en una de les estrelles del cinema espanyol de postguerra Fundà la seva pròpia productora, Bosco Films 1950, i dirigí diversos films, entre els quals Segundo López, aventurero urbano 1952, La quiniela 1959, Feria de Sevilla 1960, Occidente y sabotaje 1962, El camino 1963, Los duendes de Andalucía 1965 i El paseíllo 1968 Li fou concedida la…
Nicolas Grimal
Arqueologia
Egiptòleg francès.
Professor d’egiptologia a la Sorbona i director del Centre de Recherches Égyptologiques de la mateixa Universitat des del 1998, també ha estat director de l' Institut français d’archéologie orientale 1989-99 i d’ençà del 1990 dirigeix el Centre franco-égyptien d’étude des temples de Karnak Entre les seves publicacions destaquen Quatre stèles napatéennes au Musée du Caire 1981, La stèle triomphale de Pi‘ünkhy au Musée du Caire 1981, Les termes de la propagande royale égyptienne De la XIXè dynastie à la conquête d’Alexandre 1986, Histoire de l’Égypte ancienne 1988, Underwater…
Ignacio Amestoy Egiguren
Teatre
Dramaturg basc d’expressió castellana.
Guanyà el premi Lope de Vega amb Ederra 1981 Amb Doña Elvira, imagínate Euskadi 1986 féu una arriscada revisió del violent aventurer Lope de Aguirre des de la realitat actual del País Basc Fou duta a escena pel grup Geroa de Durango sota la direcció d’Antonio Malonda Amb el mateix grup estrenà Durango, un sueño 1439 1989, una nova incursió en la història des d’on revisa el present, com tornà a fer en el monòleg Yo fui actor cuando Franco 1990 o a Betizu, toro rojo 1993 Amestoy recull la tradició social i testimonial del teatre i esdevé un autor extremament compromès
Jacint Reventós i Bordoy
Metge.
Llicenciat a Barcelona el 1904, des del 1907 dirigí amb Sayé i Darder el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona Introductor del pneumotòrax a la península Ibèrica, el 1920 publicà una obra sobre aquesta tècnica Dirigí la secció d’homes del servei de tisiologia creat el 1930 a l’Hospital de Sant Pau La Universitat Autònoma el nomenà professor de tisiologia 1933 Fou cofundador de l’Associació de Patologia Respiratòria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, que presidí El 1937 passà a l’Espanya de Franco i dirigí l’hospital militar de Salamanca Després del 1939…
Titanic

Vista del Titanic
National Museums Northern Ireland
Història
Transatlàntic britànic de 46.000 t, el més gran i luxós de la seva època (1911).
Malgrat ésser considerat insubmergible, en el curs del trajecte Southampton Gran Bretanya - Nova York, el seu primer viatge, topà contra un iceberg a uns 650 km al S de l’illa de Terranova i s’enfonsà la nit del 14 al 15 d’abril de 1912 En resultaren més de 1515 víctimes d’un total de 2224 passatgers Com a conseqüència, se celebraren les conferències navals internacionals del 1913 i del 1929 i s’establiren normes de seguretat naval El 1985, les restes del Titanic foren descobertes a més de 5000 m de profunditat gràcies a la utilització dels batiscafs i submarins telecomandats d’un projecte d’…
Llei Orgànica de l’Estat
Llei fonamental amb categoria constitucional, promulgada el 10 de gener de 1967, en la qual l’Estat espanyol era configurat com un regne i el sistema institucional responia als principis d’unitat de poder i de coordinació de funcions.
La ideologia que la inspirà es basava en la més estricta fidelitat a la Ley de Principios del Movimiento Nacional 1958 La llei definia les funcions del cap de l’estat, del president del govern, del Consell de Regència , del Consell del Regne , del Consell d’Estat, del Consejo Nacional del Movimiento, de la justícia, de les forces armades, de l’administració de l’estat, de l’administració local, de l’economia estatal i del Tribunal de Comptes Les disposicions transitòries segona i tercera mantenien els poders totalitaris del general Franco atorgats durant la guerra civil de 1936-…
Andreu Saliquet i Zumeta
Història
Militar
Militar.
Lluità a Puerto Rico, a Cuba i al Marroc Passà a Barcelona, on collaborà en la repressió de la vaga general del 1917 El 1923 assolí el grau de general, al Marroc Destituït per la República 1931, s’acollí a la llei Azaña i passà a la reserva El 18 de juliol de 1936 fou cap de la Junta Suprema de l’alçament a Valladolid, on s’apoderà de la capitania general Formà part de la Junta de Burgos que nomenà Franco generalíssim Dirigí l’ocupació de Madrid març del 1939 Des d’aleshores hi residí Fou cap del Tribunal para la Represión del Comunismo y la Masonería fins que morí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina