Resultats de la cerca

Deixeble de Jaume Balius, fou cantor de la capella de la catedral de Girona més tard 1791 fou mestre de capella d’aquesta seu i de la de València 1793-1818 La seva obra té una escriptura polifònica complexa i és fortament influïda per l’italianisme Deixà moltes obres religioses polifòniques misses, motets, vespres, misereres, himnes, tedèums, responsoris, villancicos , lamentacions, salves, rosaris i obertures desenvolupà la forma musical del villancico Es destaquen com a més personals els tretze responsoris de Nadal, la Batalla entre Miguel y Luzbel , de llenguatge musical descriptiu, i la…

Deixeble d’Enric Morera, dirigí l’escolania i fou mestre de capella de la catedral de Girona 1923-36 i 1939-43 Autor, entre altres obres, d’una Missa del Santíssim Sagrament i d’un salm , per a veus i corda, destinat a la diada de l’Ascensió, tradició musical de la seu gironina

Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverae, fundà amb aquest el Cor català de Perpinyà i diverses corals occitanes Participà en els Fets de Prats de Molló 1926 Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes Fou elegit diputat per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i fou director general de radiodifusió de Catalunya 1936-39 Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra Publicà La batalla de Prats de Molló 1930 i Glossari andorrà 1966 i harmonitzà cançons populars occitanes Fundà Els Cors Andorrans

Pertanyent a una nissaga de músics de Bordils, el seu pare, Josep Font i Grau, també instrumentista de cobla, l’inicià en la música Fou deixeble de Salvador Dabau, Joaquim Vallespí i Josep Pi La seva carrera professional s’inicià a setze anys amb la cobla orquestra Victòria, i posteriorment amb l’Emporitana de Verges 1941 i La Principal de l’Escala 1942 Fou fundador i component de La Caravana la temporada 1943-44 L’any 1946 ingressà a la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director entre el 1956 i el 1963, moment en què reduí la seva activitat musical al conjunt España El 1978 es reincorporà…

Lluità a Cuba 1868-77 A causa de dissensions amb Martínez Campos, capità general de Cuba, demanà el retir es mostrà partidari de la independència de Cuba Escriví el poema La defensa de Holguín 1882 i Españoles e insurrectos 1890

Fou conseller del reial patrimoni a Sardenya Escriví comentaris sobre dret romà Rationalia in quatuor priores titulos libri vigesimi Pandectarum i Sardonichi regni aureus clipeus , inèdits

Fill de Ramon de Blanes, que fou ambaixador a Roma, i d’Aldonça de Fenollet Essent abat secular de Sant Feliu de Girona, fou elegit bisbe pel capítol valencià i ratificat per Innocenci VI Celebrà sínodes el 1357 i el 1368, consagrà l’altar major de la catedral 1357 i impulsà l’edificació de l’aula capitular Formà part del consell de regència de Catalunya quan Pere III passà a Sardenya el 1354 Era besoncle de Francesc de Blanes, bisbe de Barcelona

Essent ardiaca de Lleida fou presentat per a la seu tarragonina per Carles III, l’arxiduc d’Àustria, i nomenat per Climent XI, però no pogué assumir el càrrec fins el 1713 bandejat per Felip V, passà a Vilanova i la Geltrú, a Mallorca i, finalment, a Gènova Climent XI li mantingué el títol malgrat l’oposició del rei

Del 1863 al 1865 prengué part activa en les lluites a Cuba, i el 1873 i el 1874 en la tercera guerra Carlina El 1895 dirigí, com a comandant general sotsinspector de Cuba, la ràpida fortificació de l’Havana Tornà a la península Ibèrica el 1897 i dirigí a Madrid l’Instituto Geográfico y Estadístico

Formà part de l’equip iniciador de la revista Presència de Girona Autora dels llibres de poesia Cançons del color del temps 1949, Muriendo en el silencio 1953, Retrobar-me en la terra 1958 i Immortal 1960 i la novella autobiogràfica Vocació de viure 1993 L’any 1959 va ser la guanyadora de la flor natural dels Jocs Florals de l’exili celebrats a París