Resultats de la cerca

Fill tercer de Josep de Margarit i de Biure i de Maria de Biure Tercer marquès d’Aguilar El 1645 publicà a Barcelona un Retórico epítome latino y castellano , que dedicà al seu pare, amb el qual restà a Barcelona fins a la capitulació del 1652 Passà amb ell al Rosselló i lluità en l’exèrcit de Lluís XIV El 1675 es casà amb Rafaela de Negrell de Cruïlles i de Bas, baronessa de Castellfollit i de Mosset i comtessa de Montagut, i per això també fou conegut com a Joan de Cruïlles i de Margarit

Visqué exiliat a França entre el 1939 i el 1943 Autor popular, escriví també teatre per a infants D’una trentena d’obres publicades, sobresurten Berlín, plaça Alter número 2 1954, Guspireig d’estrelles 1956, El millor dependent del món 1957, La casa ensorrada 1959, premi La Faràndula, de Sabadell, Benvingut, mossèn Vidal 1965 i Els rebels tràgics 1980, entre d’altres

Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d’on projectà setmanaris i colleccions populars, que tingueren una gran irradiació Edità els Singlots poètics de Pitarra, i obres d’Almirall, Robert, Roure, Llanas, etc Fou el creador dels periòdics El Cañón Rayado , El Tiburón , Lo Xanguet , Un Tros de Paper , Lo Noy de la Mare , La Rambla  i altres, i assolí uns grans èxits amb La Campana de Gràcia  i L’Esquella de la Torratxa D’idees republicanes, prengué part en la Revolució de Setembre, del 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de Barcelona també fou…

Cursà les carreres de magisteri a l’Escola Normal de Girona 1960-63 i enginyeria industrial a l’ETSEIB 1964-70 i féu estudis de postgrau en informàtica a Tolosa de Llenguadoc Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1971, on fou un dels introductors de l’enginyeria informàtica, n'ha estat catedràtic de l’àrea d’enginyeria automàtica de sistemes i rector durant dos mandats 1994-2002 També realitzà diverses estades en diversos centres de recerca de Tolosa, Niça, Lisboa, Los Angeles i Darmstadt i collaborà amb l’Agència Espacial Europea Fou president de l’Associació contra l’…

Es doctorà en lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Aspectes de la subordinació en català actual per una sintaxi abstracta 1975 Inicià la docència universitària el 1971 al Collegi Universitari de Girona, dependent de la UAB, del qual fou vicedirector, i fou un dels principals promotors de la transformació de l’Estudi General de Girona, el Collegi i altres centres en la Universitat de Girona , d’on fou professor des de la fundació fins a la jubilació 1991-2019 i catedràtic, i en l’administració de la qual ocupà els càrrecs de rector 1993-2002 i director del Departament…

Fill de Santiago Sobrequés i Vidal , es llicencià 1965 i doctorà 1970 en història a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’història medieval des del 1966 Més tard passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és catedràtic d’història de Catalunya Des del 1969 ha estat conservador de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona , i director 1981-84 i després coordinador del pla de museus de l’Ajuntament de Barcelona 1984-87 Ha estat membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1993-2000, dins la qual ha estat vicepresident i president de la Comissió de Cultura i Museu…

De formació tècnica, el 1959 anà a viure a l’Estat francès Residí a Perpinyà i a Marsella, i es formà a l’acadèmia d’Ais de Provença El 1962 anà a París, on estudià a l'Acadèmia Popular d'Arts Plàstiques, treballà com a ajudant de l'escultor Apelles Fenosa  i collaborà amb César A la capital francesa descobrí l’obra de Marcel Duchamp , que tingué una gran influència en la seva orientació conceptual En 1965-66 realitzà, utilitzant esprai i plantilles, la sèrie Pochoirs, pintures de denúncia del consumisme Posteriorment 1966-70, amb altres destacats artistes catalans conceptuals, com Antoni…

Es formà a l’Escola de Nobles Arts, de Barcelona, i a l’Academia de San Fernando, de Madrid, de la qual més tard fou catedràtic de modelatge Els busts d’Adelardo López de Ayala i de Bécquer, entre altres, el feren famós en el gènere retratístic Com a autor de monuments té el mausoleu d’Álvarez de Castro 1870, a Girona, d’estil Imperi, i el monument a Calderón de la Barca 1874, a Madrid, de caràcter més naturalista

Estudià entre els mestres de Provença i establí escola a Lunèl Escriví tres llibres de dret talmúdic en estil acurat i elegant el Sèfer ha-Ṣaba , el Sela'ha-Maḥloqet , contra Abraham ben David, i el Sefer ha-Maor , punt de referència dels talmudistes posteriors Escriví també cartes en prosa ritmada i una trentena de poesies religioses

Habità a Marsella, on l’any 1232 signà l’excomunió contra els estudis de Maimònides i les ciències profanes Fundà escola a Girona, a Barcelona —on tingué per deixebles Šelomó ben Adret i Hillel de Verona— i a Toledo Introduí en el judaisme una nova visió de la moral, de sentit collectiu i rigorista, i inculcà l’estricta observança dels preceptes Es conserven 13 obres seves, 6 de les quals són dedicades a temes de dret religiós i 7 a exhortació moral La més important és Ša'aré Tešubà ‘Capítols de penediment’, que té més de 60 edicions