Resultats de la cerca

Director dels banys de la Puda de Montserrat 1847-74 i de Panticosa Fundà a Madrid el primer establiment d’hidroteràpia amb un caire científic 1859 Autor de nombrosos treballs d’hidrologia mèdica, entre els quals cal esmentar els dedicats a la Puda 1847, 1863 i una descripció de l’epidèmia de Sitges 1853

Defensa central, entrà a la disciplina del Liverpool FC procedent de la Unió Esportiva Lleida i debutà al primer equip anglès el 6 de desembre de 2006 en un partit de la Lliga de Campions Jugà cedit a l’Oldham Athletic, el Jerez i el Cartagena, abans de ser traspassat al Real Betis 2009-11 Al març del 2011, anuncià la seva retirada per recuperar-se d’un tumor a la pelvis

Formà part de la Companyia d’Esquí del Regiment Pirinenc de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola Realitzà ascensions i travesses amb esquís pels Pirineus i els Alps Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, participà en diverses competicions d’esquí en l’àmbit català i estatal 1940-59 Fou capità de l’equip del CEC la temporada 1942-43, i es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de descens Fou un dels iniciadors de l’Escola d’Esquí de la Molina 1944-45, junt amb Lluís Pedrerol, Ernest Mullor i Ezequiel Giró Formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola d…

Jugà a l’Avenç de l’Sport 1918-24, amb el qual aconseguí dos Campionats de Catalunya de la categoria B 1920, 1921 Fou un dels primers jugadors professionals catalans incorporats al València 1924-28, on guanyà el campionat regional les tres primeres temporades Després jugà a la Unió Esportiva Sant Andreu 1928-29 L’any 1924 formà part de la selecció de Catalunya, campiona de la Copa Príncep d’Astúries

S’inicià en la pràctica del triatló l’any 1986 i a partir del 1992 formà part del Comitè Català de Triatló, integrat en la Federació Catalana de Pentatló Modern i Triatló FCPMT L’any 1996 fou escollit president de la FCPMT, fins que el 2000 se separaren en dues federacions independents Ha estat reelegit successivament president de la Federació Catalana de Triatló 2000, 2004, 2008 També ha estat membre de la Junta Directiva de la Federació Espanyola de Triatló, president del Comitè de Disciplina Esportiva i membre del Consell Directiu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya Fou…

L’església Sant Salvador correspon a la parròquia de Senterada Pertanyia al marquesat de Pallars

Situació i presentació El terme municipal d’Espot, de 97,30 km 2 , al sector sud-occidental de la Vall d’Àneu, en contacte amb el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran, comprèn tota la vall d’Espot, que aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa en forma de vall suspesa, d’origen glacial, separada de la principal per graus de confluència El municipi limita al N amb els termes d’Alt d’Àneu, Esterri d’Àneu pel pic de Quartiules i la Guingueta d’Àneu, que també hi confronta pel sector E i SE al S termeneja amb Rialb, amb Sort i la Torre de Cabdella Pallars Jussà, i a l’W amb Vall de…

L’estació limita amb la zona perifèrica del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i disposa de més de 22 pistes que sumen més de 20 km esquiables i 1000 metres de desnivell entremig de frondosos boscos de pi negre 1500 m, cota mínima i 2500 m, cota màxima També disposa d’una àmplia zona de debutants a la cota 2000, d’un parc lúdic i de tres pistes homologades per a la celebració de competicions internacionals Aquest domini esquiable del Pallars Sobirà és continuador de l’estació Super Espot, que fou inaugurada la temporada 1967-68 i mantingué aquest nom fins a la temporada…

El 1055 es casà amb el comte Ramon V de Pallars Jussà, que, veient obstruïda l’expansió natural del comtat vers el S per les possessions urgelleses de la serra del Montsec i de la vall d’Àger, segurament cercava amb aquest matrimoni una solució a aquest problema Segons alguns historiadors, Valença aportà en dot la conca de Tremp per part seva, Ramon V li donà 1056 els castells de Mur, l’Areny, Llimiana, Orcau i Basturs Figura sovint al costat del seu marit en documents de caràcter feudal de la segona meitat del s XI

L’església de Sant Feliu depèn de la parròquia de Senterada Havia estat possessió dels comtes de Pallars