Resultats de la cerca
Es mostren 1241 resultats
Irish Futbol Club
Futbol
Club de futbol de Barcelona.
Fou fundat el 27 d'octubre de 1901 a partir de la fusió del Club Catalunya i l'Espanyol Infantil També hi sobresortien Romà Forns, posteriorment una altra figura del Barça, i el porter Marial Jugadors notables eren Casanovas, Pons, Gutiérrez, Gost, Cuervo, Duran, Font, Bosch, Mainó, Rener, Salazar i Garcia Fou un dels clubs fundadors de l’Associació Catalana de Clubs de Futbol 1902, més tard Federació Catalana Participà en la Copa Barcelona 1902-03 i tot seguit es dissolgué
Enric Frère
Escultura
Pintura
Teatre
Professor de castellà, escultor i pintor.
Ensenyà a Liborna, Clarmont d’Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà En 1941-42 formà un grup de teatre a l’escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca , de Cervantes, en català, i Amor de Pardal , de JS Pons Exposà a la Sala Aragó en diverses ocasions i fou docent a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Perpinyà Deixeble i amic d' Aristides Maillol , publicà el llibre Conservations de Maillol 1956
Ararat

Al fons, Mont Ararat, al Caucas
© Fototeca.cat-Corel
Massís
Massís volcànic de l’altiplà anatolioiranià, a la Turquia oriental, dins el territori històric d’Armènia, és el punt de divisió dels actuals estats d’Armènia, Turquia i l’Iran.
S'alça fins a la regió de les neus permanents en dos pics alineats en la direcció del Caucas Büyük Aǧri Daǧi 5 165 m i Küçük Aǧri Daǧi 3 925 m La tradició l’ha fet aparèixer com el lloc on s’aturà l’arca de Noè La primera ascensió al massís fou efectuada per F Parrot el 1824 La primera ascensió catalana fou realitzada el 1968 per Venanci López de Ceballos i Jordi Pons, en ocasió de l’Expedició Trans-Himàlaia L’Ararat © Xevi Varela
pugesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local de coure o llautó, de tipus fiduciari i de valor d’un quart de diner de billó.
El nom deriva de la ciutat occitana Lo Puèi, d’on fou originària Fou batuda a Lleida, des del 1299, i a Balaguer, Almenar, Pons, Àger i Agramunt des del començament del s XIII, tot responent a la necessitat de les zones deprimides de disposar d’una moneda de baix valor La devaluació del diner de billó, a partir del s XV, en provocà la desaparició i fou substituïda pels senyals locals de coure, de valor 1 diner A Lleida, però, hom n'encunyà fins el 1955
Ateneu Balear
Associació fundada a Palma, Mallorca, el 1862, que hom dissolgué el 1873.
Organitzada en quatre seccions —ciències morals i polítiques, ciències naturals, història i literatura, belles arts— bona part dels seus socis eren de les classes benestants, alguns d’idees i professions liberals Presidida per Josep Rocabertí de Dameto, Antoni M Sbert, Josep M Pons i Gallarza i Joan Palou i Coll, sostingué una certa activitat cultural i agrícola —aquesta darrera, gràcies a Paul Bouvij— i es pronuncià a favor de l’abolició de la pena de mort, el lliure canvi i el conreu de les llengües “provincials”
Can Marçal

Vista de Can Marçal
© CIC-Moià
Caseria
Colònia industrial
Caseria i colònia industrial tèxtil del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada a la dreta del Llobregat, uns 2 km aigua avall del poble.
Fundada per la família Torra 1890, posteriorment passà a la família Pons i, des de l’any 1929, als Viladomiu La fàbrica, parallela al riu i als habitatges plurifamiliars, és situada en un nivell inferior a la resta del conjunt urbanístic Al peu de la carretera cresqué el barri de Cal Marçal nom de l’antiga masia sobre els terrenys de la qual es construí la fàbrica on, després de la guerra civil de 1936-39, es construí l’església parroquial i nous habitatges
caló
Lingüística i sociolingüística
Llenguatge secret, amb mots d’origen caló, usat per lladres, pillets o trinxes.
Tendeix a la materialització dels conceptes espardenyers , per ‘mossos d’esquadra’, fa ús de sufixos deformadors pernilaig , per ‘pernil’ blatinyi , per ‘blat’ bordanya , per ‘borda’, d’abreviacions llonga , per ‘llonganissa’ bufa , per ‘bufetada’, de deformacions críptiques o jeroglífiques, que fa difícil d’identificar el mot original caravinagres , per ‘carrabiners’, d’encreuaments fonètics i ideològics i d’abundants metàfores i metonímies xato , per ‘pistola’ calent , per ‘cafè’ Diversos escriptors catalans l’han utilitzat circumstancialment Josep Robrenyo, Juli Vallmitjana, Joan…
Grup d’Estudis d’Història Econòmica
Historiografia catalana
Associació de professors i estudiants de segon cicle d’història econòmica de la Universitat de les Illes Balears, creada a Palma el 1987.
Desenvolupament enciclopèdic Ha impulsat la recerca i la difusió de la història econòmica de Mallorca, i, de vegades, del conjunt de les Illes Balears, a l’Edat Moderna i a l’Edat Contemporània Les seves principals línies d’investigació s’han centrat en l’evolució de les manufactures i el procés d’industrialització, i en el món del comerç i dels intercanvis Ha organitzat la celebració de seminaris, congressos i jornades, entre els quals destaquen els seminaris d’història econòmica, que el 1996 arribaren a la seva vuitena edició També ha impulsat la realització de tesis doctorals i de…
Viatge d’en Pere Porter a l’Infern
Literatura catalana
Relat anònim de començament del segle XVII, que, utilitzant elements folklòrics i literaris, denuncia la corrupció de l’administració de justícia de l’època.
Desenvolupament enciclopèdic Pere Porter, pagès de Tordera, viatja a l’Infern ajudat per un diable per tal de trobar un notari i resoldre un conflicte al voltant d’un deute que ja havia satisfet, però que li és reclamat novament L’Infern és ple de gent vinculada al poder i a l’administració de justícia del vescomtat de Cabrera i del Principat, que, a l’empara del poder, han comès tota mena d’actes delictius i crims contra els més pobres i febles Finalment, Porter aconsegueix sortir de l’Infern i recuperar les seves possessions L’anònim autor, sens dubte vinculat a l’administració de justícia…
Joan Quintana
Música
Organista i compositor català.
Entrà com a escolà a Santa Maria de Manresa El 1787 anà a Girona, on estudià amb J Pons Quan aquest marxà a València com a mestre de capella és probable que Quintana el seguís i que exercís com a segon mestre de capella a la catedral valenciana Professà com a carmelità i està documentat a Barcelona com a organista al convent d’aquesta congregació Després d’ésser exclaustrat 1835, continuà exercint com a organista a Santa Maria del Pi Tingué fama com a organista i compongué obres religioses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina