Resultats de la cerca
Es mostren 884 resultats
Montpaó
Barri
Antic barri de la vila de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
el Solà Roig
Sector o indret
Sector dels municipis de Conesa i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
coll de Rauric
Collada
Coll dels municipis de Llorac i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
Sant Jaume d’Almenara

Sant Jaume d’Almenara
© Fototeca.cat
Església
Antiga església romànica del municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
Llorac

Vista de Sant Joan de Llorac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca i, així mateix, a l’extrem sud-oriental dels altiplans segarrencs Confronta al S amb Savallà del Comtat, al SE i l’E amb Santa Coloma de Queralt, a l’W amb Vallfogona de Riucorb i al nord amb els municipis segarrencs de Talavera i de Montoliu de Segarra Allargassat en els deu primers quilòmetres del Riu Corb, que neix al seu terme, al lloc de Rauric, i que corre per la seva banda meridional, ocupa la vall encaixada del riu i els altiplans del seu marge dret, fins a arribar al balneari de Vallfogona És accidentat…
Arxiu Històric de Tarragona

Seu de l’Arxiu Històric de Tarragona
Generalitat de Catalunya
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya, successor de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona.
Conserva més de cinc quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIII i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques tarragonines i llibres d’Enquadernacions Estela Els seus fons més importants provenen de la Generalitat de Catalunya, l’administració perifèrica de l’estat, les administracions locals, districtes notarials, comptadories d’hipoteques, institucions cambres agràries, instituts de batxillerat, centres penitenciaris, centres religiosos monestir de Santes Creus, comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt i parròquies de la Guàrdia…
Jordi Mercadé i Farrés
Pintura
Pintor.
Fill de Jaume Mercadé i Queralt Autodidacte, es dedicà a la pintura des de molt jove La seva obra tingué una primera etapa de caràcter expressionista en el color i cubista en la construcció Després d’una llarga estada a París, en plena eufòria abstracta, treballà un informalisme geomètric i colorístic que progressivament retornà a la seva figuració lliure i barroquitzada, on les qualitats plàstiques i el vigor cromàtic són els protagonistes En una etapa posterior pintà paisatges, marines i figures dins aquests esquemes plàstics Fou becat pel govern francès, participà en els…
Pere Pasqual Ferreras i Escarràs
Música
Compositor català.
Quan tenia prop de quinze anys entrà en l’orde dels mercedaris de Barcelona Format musicalment amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt, el 1814 fou nomenat mestre de música de l’escolania de l’església de la Mercè, que dirigí fins el 1835 i al capdavant de la qual desenvolupà una tasca notable La seva activitat compositiva fou força apreciada, sobretot una missa dedicada a la Mare de Déu de la Mercè de l’any 1832, de la qual es valorà el gran efecte i l’ajustament a l’estil de G Rossini Entre la seva producció cal destacar dos drames sacres El sacrificio de Isaac i El hijo pródigo
Orís
Llinatge de vicaris del castell d’Orís els primers dels quals que hom coneix són Unifred (952) i Gausfred d’Orís (994), potser antecessors d’Elderid d’Orís (914-1037), el fill del qual, Amat Elderic (1037-60), fou senyor d’Orís i primer senescal dels comtes de Barcelona a partir del 1051.
El seu fill Pere d’Orís el succeí el 1060, però pel fet d’ésser menor d’edat la senescalia passà al seu oncle Ramon Mir d’Aguada i aviat a la família Montcada Pere d’Orís, també dit Pere de Manlleu , casat amb Guisla, morí vers el 1088 i la seva vídua es reduí al domini del castell de Manlleu El domini d’Orís fou enfeudat, passà al bisbe de Vic i després als Queralt i als Montcada Els successors de Pere de Manlleu sembla que s’extingiren amb Obdúlia de Manlleu , muller de Ponç de Besora, i originaren la família dels castlans d' Orís
Josep Maria Vilardaga i Pujol
Josep Maria Vilardaga i Pujol
© Fototeca.cat
Historiografia
Dret
Farmacèutic, advocat i historiador.
Fill de l'historiador Jacint Vilardaga i Cañellas , cursà estudis de famàcia i dret a la Universitat de Barcelona Formà part del cos de jutges, del qual demanà excedència Com a jurista s’especialitzà en temes de dret foral i formà part de la comissió que elaborà la Compilació del dret civil especial de Catalunya 1960 Estudià la llegenda i la història i publicà diversos treballs, entre els quals El mercado dominical de Berga 1928, Memoria sobre agronomía, Queralt, Reseña histórica sobre algunas instituciones y edificios de Berga, Guía de Berga y su comarca i Leyendas medievales de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina