Resultats de la cerca

Situació i presentació Situat al NE de la comarca del Berguedà, on forma una bossa que fa frontera amb el Ripollès, territori que l’envolta per tres bandes al S, a l’E i a l’W per una estreta i llarga faixa del terme de les Llosses i al N pel de Gombrèn l’únic punt d’unió amb la resta del Berguedà és el límit amb el municipi de la Pobla de Lillet, al NW Des d’un principi Sant Jaume de Frontanyà fou un priorat de canonges regulars de l’orde augustinià La població pertanyia a la baronia de Mataplana, si bé n’era molt independent pel fet que les terres estaven vinculades al monestir de Sant…

Poques referències es conserven d’aquesta església situada dins la vila de Cervera Se sap que estigué subjecta al priorat ripollès de Sant Pere Gros Entre els qui estaven exempts de la dècima papal dels anys 1279 i 1280 al bisbat de Vic, hi figura fra Nicolau, rector i procurador de Sant Salvador de Cervera

És dividida en 14 partits judicials 1970 i 307 municipis 1981 La prefectura de Barcelona i el corregiment del mateix nom, creats el 1810, serviren de base a les divisions posteriors en departaments i en províncies la del 1814, proposada a les Corts de Cadis, que no entrà en vigor encloïa la regió de Girona, la del 1821 aprovada per les Corts el 1822, amb algunes rectificacions i amb caràcter provisional, amb el nom de província de Catalunya, que tampoc no pogué entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823, i la del 1833, encara vigent El projecte del 1821 n'excloïa, entre…

Fou fundat a Vic l’any 1978 com a setmanari Centrat en la informació comarcal, constituí una innovació amb relació a l’oficialisme periodístic del període franquista Els bons resultats de la fórmula portaren la publicació a expandir-se, i el 1981 passà a ésser bisetmanal El 1989 se’n realitzà una edició per al Vallès Oriental el 1992, al Vallès Occidental, es feu càrrec de l’ Actualitat de Terrassa, que el 1995 esdevingué diari, i el 1994 en fou iniciada una edició bisetmanal per a Sabadell El 1996 ambdós periòdics es fusionaren en el diari El 9 Nou del Vallès Occidental La capçalera…

Es caracteritzaven per les fulles, generalment lliures, i pels verticils d’esporangiòfors alternats amb verticils de fulles estèrils que portaven macrosporangis monospòrics a la part inferior de l’estròbil, i microsporangis polispòrics a la part superior El gènere més important és Calamites , del qual hom ha trobat notables fòssils a la conca carbonífera d’Ogassa Ripollès