Resultats de la cerca
Es mostren 1343 resultats
Lodewijk Alimbroot
Pintura
Pintor flamenc; documentat a València des del 1439, on fou l’introductor de l’estil flamenc juntament amb Lluís Dalmau.
Les obres que li són atribuïdes amb més seguretat —el tríptic de l' Encarnació Museo del Prado, Madrid i el Calvari de l’antiga collecció Bauzà Madrid— es caracteritzen per la verticalitat de la construcció i una tècnica minuciosa Del seu fill Jordi Alimbroot documentat des del 1463 fins al 1474, també pintor, no resta cap obra d’atribució segura
Guitard
Història
Vescomte de Barcelona (~966-~985).
Primera anella segura del llinatge vescomtal de Barcelona Hom el creu fill del seu antecessor Gombau El 966 era marmessor del comte Miró i els anys 974 i 976 anà a Còrdova, com a ambaixador del comte Borrell II Refermà el lligam amb aquest casant dos dels seus fills, Udalard —que el succeí— i Geribert, amb dues filles d’aquell, Riquilda i Ermengarda
Antifont
Literatura
Orador grec.
Fou el més antic dels oradors que l’escola alexandrina considerava clàssics, i la tradició el fa mestre de Tucídides Membre del partit oligàrquic, participà en el govern dels 400 i, en caure aquest, fou ajusticiat Han pervingut dotze dels seus discursos acadèmics, dividits en tetralogies, de paternitat no segura, i tres més en defensa de causes d’homicidi, la seva especialitat
Club Tennis Urgell
Pàdel
Tennis
Club de tennis i pàdel de Lleida.
Fundat el 1968, participa en campionats comarcals i de Catalunya, habitualment en categoria or Disposa d’escola de tennis, de la qual sorgiren tennistes com Albert Costa, Conchita Martínez, Neus Àvila i Anna Maria Segura També té escola de pàdel i organitza una prova del circuit català en categoria bronze Disposa de tretze pistes de terra batuda, dues de superfície ràpida, quatre de pàdel i una piscina
Picarol
Setmanari
Setmanari d’humor, publicat a Barcelona des del 10 de febrer al 16 de març de 1912.
En sortiren sis números, editats per Santiago Segura i dirigits per Xavier Nogués i Josep Aragay Tingué gran categoria artística pels dibuixos dels directors i dels collaboradors, com Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Pere Ynglada, Ismael Smith, Marià Pidelaserra, Feliu Elias, Remigi Dargallo i Pasqual Capuz Els texts eren de Francesc Pujols, Alexandre Plana, Josep Carner, Carles Soldevila, Ramon Reventós i Cristòfol de Domènech
Grada

Portada del primer número de la revista Grada
Biblioteca de l'Esport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona el 31 d’agost de 1961.
Fou dirigida per José María Zubeldía i en foren redactors Ferran Font, Juan Segura Palomares, José Canalis i Ramon Melcón, entre d’altres Els reportatges gràfics i la fotografia de la portada eren de Pérez de Rozas i tingué els dibuixants Peñarroya i Beltrán Malgrat el que anunciava el subtítol, Semanario del deporte y de la actualidad , dedicava la majoria de les pàgines al futbol, en especial al Barça
Història de la Boxa Catalana
Boxa
Publicació en dos volums sobre la història de la boxa a Catalunya.
Escrita per Juli Lorente Segura, expúgil i àrbitre internacional de boxa Comprèn dos volums cronològicament consecutius editats el 1996 per Tot Editorial L’obra inclou una introducció als orígens de la boxa en les antigues olimpíades i una retrospectiva sobre els inicis d’aquest esport a Catalunya Conté una relació de tots els combats i campionats amateurs i professionals disputats a Catalunya i s’acompanya d’un ampli recull de fotografies
Múrcia

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del SE de l’Estat espanyol; la capital és Múrcia.
La geografia física El relleu és variat i complex Totes les muntanyes són d’edat alpina i formen part de l’extrem NE de les serralades Bètiques, participant de les dues unitats estructurals bàsiques la Penibètica i la Subbètica Les cadenes principals serres d’Espuña, de Quípar, etc són formades per materials secundaris, amb cobertora de materials terciaris argiles, sorres, conglomerats i quaternaris a les allargades depressions intrabètiques, com les de Llorca-Alhama-Múrcia La Penibètica acaba al cap de Palos i comprèn les serres litorals d’Almenara, Mazarrón i Cartagena Vers l’interior…
cora
Història
Circumscripció administrativa d’Al-Andalus sota la dependència d’un governador o valí creada per l’administració islàmica com a continuadora de la província o ducat visigòtic, la qual perdurà fins a l’enderrocament del califat de Còrdova al començament del segle XI.
De les vint-i-quatre en què fou dividit el territori peninsular, quatre incloïen territori dels Països Catalans la gran cora de Tudmir , que incloïa la conca del Segura i que tenia la capital, inicialment, a Oriola i, des del 825, a Múrcia, la cora de Xàtiva , la cora de València , que arribava pel nord fins prop de l’Ebre, i la cora de Saragossa , que incloïa la part de Catalunya sota domini musulmà
Belle Époque
Història
Expressió francesa que designa el període d’eufòria que precedí la Primera Guerra Mundial.
L’absència de guerra entre les grans potències europees des del 1870, la llibertat de moviment de persones i mercaderies en el món occidental, l’expansió econòmica a partir del 1895 i les innovacions tecnològiques determinaren la Belle Époque de la burgesia europea, segura de la seva prosperitat i de la solidesa del capitalisme liberal i de la democràcia parlamentària, malgrat la cruesa de les tensions socials i de les formulacions revolucionàries
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina