Resultats de la cerca
Es mostren 1711 resultats
Shanxi
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord, a la conca inferior del Huang He.
La capital és Taiyuan És un altiplà fèrtil cobert de loess on hom conrea blat i mill, i a les planes sobretot al voltant de Taiyuan, blat de moro, tabac, cotó i fruites Al N hi ha ramaderia d’ovins És mitjanament poblada 191 h/km 2 1993 la vida econòmica es concentra a la vall del Fen He, afluent del Huang He, on hi ha Taiyuan, gran centre miner i industrial Posseeix les majors reserves de carbó del país a Taiyuan, Pinting, Lincheng i Datong, gran centre miner Hi ha ferro a la serralada de Taihang La indústria, molt desenvolupada modernament…
barranc del Gorgorróbio
Barranc
Afluent de capçalera del riu Clariano.
Neix als vessants meridionals de la serra Grossa i drena el sector nord-oest del terme de l’Alforí Vall d’Albaida
el Junyell
Riu
Afluent del Fluvià per la dreta.
Neix als vessants orientals de la serra de Sant Julià del Mont i, després de travessar el terme de Sant Ferriol Garrotxa, desguassa aigua avall de Besalú
rial
Riera petita, generalment afluent de riera.
Seti
Riu
Riu del Nepal, afluent del Karnali.
Neix a les glaceres dels cims Api i Nampa, al vessant meridional de l’Himàlaia Forma una espectacular gorja en travessar la serralada de Mahabharat
riera de Matamors
Riera
Afluent del Terri per l’esquerra.
Neix al Pujarnol 432 m, dins el terme de Porqueres Gironès, drena el terme de Camós i desemboca davant Borgonyà Cornellà del Terri, al Pla de l’Estany
riu Major
Riu
Afluent de capçalera de la Muga.
Neix al vessant meridional del coll de la Creu del Canonge que separa el Vallespir de l’Alt Empordà, dins el terme d’Albanyà, del qual forma el límit occidental, i alhora és límit estatal francoespanyol fins a la vora de la seva desembocadura
riera Major
Riera
Afluent del Ter per la dreta.
Neix al Montseny, al vessant septentrional del Matagalls, dins el terme de Viladrau, travessa les Guilleries i drena els termes de Sant Sadurní d’Osormort i de Vilanova de Sau, on desemboca, aigua avall del pantà de Sau La seva conca 133 km 2 és damunt materials paleozoics quarsites, llicorelles i granit peneplanitzats, que disseca profundament, en una vall molt encaixada El cabal és d’1,75 m 3 /s de mitjana, o sia, 13 l/s km 2 Té aigües abundoses de tardor i d’hivern, i un fort eixut de juny a agost El règim és essencialment pluvial
riera de Merlès

La riera de Merlès, prop del veïnat de les Heures, al terme de la Quar
© Fototeca.cat
Riera
Afluent per l’esquerra del Llobregat.
Es forma per la unió, prop del molí de Morata Palmerola, al Ripollès, de diversos barrancs que davallen dels rasos de Tubau 1543 m alt, als termes de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja Corre engorjat, als límits del Berguedà, fins a prop de la Quar s’obre a l’altiplà del Lluçanès, que travessa de N a S fins a Santa Maria de Merlès, on s’encaixa fins a uns 200 m de profunditat a l’indret de la seva confluència amb la riera de la Pinya Desguassa al límit dels termes de Puig-reig i Gaià, aigua avall de la colònia Riera De règim pluvionival semblant al de l’alt Llobregat, té una conca vessant de…
Portuguesa
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és Guanare 37 715 h 1971 Situat a l’W de Veneçuela, limita amb els estats de Lara al N, Cojedes a l’E, Trujillo a l’W i Barinas al S La major part es troba a la regió dels Llanos i és travessada pel riu Portuguesa, afluent de l’Apure, que li dóna el nom Clima tropical amb temperatures mitjanes de 28°C i pluges de l’ordre dels 1 600 mm a la capital És cobert de sabana als Llanos i té bosc tropical a les parts altes Poc poblat 33 h/km 2 1984, l’economia es basa en l’explotació de fustes precioses i conreus d’arròs, cotó, sèsam i blat de moro La indústria és de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina