Resultats de la cerca

S’inicià a catorze anys en guanyar la cursa Jean Bouin, i Gregorio Rojo l’animà perquè s’hi dediqués a les files del FC Barcelona Practicant de proves de cros i fons, finalment s’especialitzà en els 400 m tanques, sobretot quan passà a formar part de la primera promoció d’esportistes de la residència Blume, on tingué Julio Bravo Ducal com a entrenador Aconseguí dos títols de campió de Catalunya de 400 m tanques 1962, 1964 i competí en diversos torneigs internacionals Establí dos rècords de Catalunya en aquesta prova, el segon dels quals també fou plusmarca estatal 53,5 s el 1964

Cinturó negre vuitè dan, el 1973 es traslladà a Lleida on obrí el gimnàs Budokan, que dirigeix alhora que imparteix classes d’arts marcials Entre el 1973 i el 2010 participà en tots els Campionats de Catalunya, d’Espanya i molts internacionals, com el Campionat del Món del 1973 Esdevingué el primer karateka en assolir el títol d’entrenador estatal a Catalunya 1974 i dos anys després fou professor de l’Escola Nacional de Preparadors Del 1975 al 1984 arbitrà en tots els campionats estatals i europeus El 1977 assolí la categoria de jutge internacional El 1978 fou designat director d’arbitratge…

Membre del Grup d’Empreses SEAT, l’any 1990 fitxà pel Club Natació Barcelona Fou campió de Catalunya en pala curta fent parella amb Paco Díaz 1991, 1993, 1995, Antxon Mena 1999, Àlex Garcia 2002 i Carles Sanz 2003, i en paleta de cuir amb Paco Díaz 1988, Antxon Mena 1999 i Ivan Calbó 2000, 2002 També guanyà el Campionat d’Espanya en paleta de cuir juntament amb Paco Díaz 1985 D’altra banda, fou subcampió del torneig internacional Capitán San Luis de l’Havana amb Àlex Garcia i Carles Sanz 2003 Fou jugador i entrenador de la selecció catalana de ferramenta 1980-2005

S’inicià a Barcelona gràcies a l’afició del seu germà gran Pedro Carrasco i competí pel club Central Fou campió de Catalunya del pes superwèlter 1966, 1967

Abans d’arribar a Catalunya, l’any 1975 guanyà el Campionat d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Madrid Fou campió de Catalunya de gran fons 1977 i de marató 1979 L’any 1980 establí el rècord de Catalunya de marató amb 21716 h En aquesta etapa fou atleta del Sícoris i de l’AD Antorxa Una vegada retirat fou entrenador Entre els seus principals deixebles cal destacar Ayad Lamdassem i Abdelaziz Merzougui

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, fou doble campió d’Espanya 1926, 1927 en la classe esquif Gran impulsor d’aquest esport, presidí la Federació Espanyola de Societats de Rem 1932-33 i també la catalana En honor seu, el 1933 el RCMB instituí un trofeu amb el seu nom

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès Assolí el subcampionat de Catalunya 1965 Una lesió l’apartà de l’activitat esportiva i el 1967 inicià la seva activitat com a àrbitre Participà com a jutge en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i d’Atlanta 1996 i també en diversos campionats mundials i europeus Entre els anys 1999 i 2005 ocupà la presidència de la Federació Catalana de Lluita El 2006 rebé la medalla campions que atorga la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Fou l’impulsor de la regata en solitari Mare Nostrum l’any 1973, que partí del Reial Club Marítim de Barcelona, i en la qual participaren dotze embarcacions Fundà també la revista Yate y Motonáutica

Fou un dels tècnics més prestigiosos en el futbol espanyol i un dels de més llarga trajectòria Fou entrenador del Valladolid, del Màlaga, del Sevilla, de l’Atlético de Madrid i del Betis, entre d’altres Dirigí el Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona la temporada 1959-60