Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
radi metàl·lic
Química
En una estructura metàl·lica, radi de l’esfera que hom pot assimilar a un àtom metàl·lic.
Hom el pot determinar a partir de mesures cristallogràfiques, en conèixer el tipus de xarxa cristallina i l’aresta de la cella elemental
fórmula
Alguns dels signes utilitzats en les fórmules químiques
©
Química
Expressió gràfica de la constitució i estructura d’una espècie química.
Les fórmules, bàsicament, els símbols dels elements, xifres en subíndex per a indicar quantes vegades cal considerar-los repetits i ratlles que indiquen els enllaços Subsidiàriament, hom empra uns altres nombrosos signes, que hi afegeixen informació o n'escurcen l’escriptura La convenció fonamental de la notació química és que cada símbol representa un àtom i, per tant, totes les fórmules donen la composició qualitativa i quantitativa de les substàncies, car contenen els símbols dels elements presents o abreviacions que representen conjunts d’aquests símbols, que repeteixen, si cal, o…
benzè
Representació de la molècula de benzè amb indicació de les classes d’enllaços entre els seus àtoms: a cada vèrtex de l’hexàgon hi ha un àtom de carboni; els traços rectilinis representen els enllaços tipus σ; les dues anelles representen els enllaços tipus π, els quals contenen sis electrons deslocalitzats pertanyents al conjunt de tot el nucli benzènic
Química
Hidrocarbur cíclic aromàtic, líquid a la temperatura ordinària, incolor, escassament soluble en aigua, que bull a 80,1°C.
El seu espectre presenta a la regió ultraviolada una banda d’absorció intensa a 198 mm, i una altra de relativament feble a 255 mm, d’estructura fina, característica dels arens i anomenada banda benzenoide La molècula del benzè és constituïda per sis àtoms de carboni, amb llurs orbitals hibridats en forma sp 2 formant un anell cada àtom de carboni és unit a un d’hidrogen per un enllaç d’orbital molecular tipus σ a cadascuna de les unions carboni-carboni, totes idèntiques i formant un hexàgon regular, contribueixen, d’una banda, un parell d’electrons que formen un enllaç tipus σ, i de l’…
monòxid de nitrogen
Química
Gas incolor, d’un punt d’ebullició de -151,8°C i un punt de fusió de -163°C, poc soluble en aigua.
En contacte amb l’aire és oxidat ràpidament a NO 2 , de color bru Reacciona amb clor i brom i dona halurs de nitrosil, NOX És preparat en el laboratori per reacció del coure amb àcid nítric diluït, i en la indústria per oxidació catalítica de l’amoníac com a pas intermedi en la fabricació de l’àcid nítric, i també segons l’equació A la dècada del 1980 s’iniciaren una sèrie d’experiments que revelaren que el monòxid de nitrogen, un gas que havia estat considerat només com un contaminant atmosfèric, era generat pel metabolisme cellular i tenia una àmplia gamma de funcions biològiques com a…
àcid cloroacètic
Química
Àcid monocloroacètic o monocloroetanoic, derivat de l’àcid acètic per substitució d’un àtom d’hidrogen del seu grup metil per un àtom de clor; és relativament fort, i pot irritar la pell i les mucoses.
reacció
Diagrames entàlpics de dues reaccions directes, una d’exotèrmica (a dalt) i una d’endotèrmica (a baix): l’energia de reacció, mesurada per la variació de l’entalpia ∆H, és negativa en el primer cas i positiva en el segon
© Fototeca.cat
Química
Cadascun dels processos mitjançant els quals una o més substàncies, simples o compostes, es transformen en unes altres.
Són excloses d’aquesta definició aquelles transformacions nuclears en les quals un element es converteix en un altre reacció nuclear Des del punt de vista del nombre de passos implicats, les reaccions són classificades en elementals, quan transcorren en un sol pas, i complexes En un sentit microscòpic, la reacció elemental és un procés químicament irreduïble, en el qual ocorre un canvi concertat, mitjançant el qual es passa directament d’un estat estacionari a un altre, sense la intervenció de cap intermedi D’altra banda, les reaccions complexes poden sempre descompondre's en una successió de…
clor
Propietats físiques del clor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valències 1,3,4,5 i 7.
L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció de 2,5% de…
quinonimina
Química
Compost derivat d’una quinona per substitució d’un àtom d’oxigen carbonílic per un grup imina.
compost organometàl·lic
Química
Cadascun dels composts que contenen un o més àtoms de carboni enllaçats directament a un àtom metàl·lic.
El primer compost organometàllic conegut fou el dietilzinc CH 3 —CH 2 —Zn—CH 2 —CH 3 , aïllat el 1849 per EFrankland d’aleshores ençà, hom n'ha sintetitzats un gran nombre, que comprèn gairebé tots els elements metàllics N'existeixen de dos tipus els organometàllics purs, que contenen exclusivament radicals orgànics units al metall, i els mixts, que contenen alhora radicals orgànics i inorgànics units al metall Des del punt de vista del tipus d’enllaç, poden ésser classificats en iònics, formats únicament pels metalls més electropositius, i covalents, entre els quals cal distingir els que…
oxirà
Química
Compost heterocíclic saturat consistent en un anell carbonat de tres membres que conté un àtom d’oxigen.
És un líquid, soluble en aigua i en dissolvents polars, que bull a 13,7°C És també anomenat òxid d'etilè i té una gran importància industrial Els composts que contenen l’estructura bàsica de l’oxirà són anomenats epòxids Té la fórmula