Resultats de la cerca
Es mostren 702 resultats
saqueig de Maó
Història
Depredació soferta per Maó pel setembre del 1535, obra del pirata Barba-rossa, que es presentà al port amb un estol de 30 naus.
Enderrocades en part les muralles i havent fracassat l’ajut del governador de Ciutadella, el batlle de Maó, Jaume Escala, d’acord amb alguns regidors, pactà d’amagat amb l’enemic i li obrí les portes de la vila, en canvi que les cases dels traïdors fossin respectades A més del saqueig, els pirates cremaren l’església parroquial i s’endugueren de 600 a 800 captius Els principals traïdors foren executats a Ciutadella el 24 d’octubre de 1536 Després del saqueig, Maó restà gairebé despoblada, fins que l’erecció del castell de Sant Felip —iniciat el 1554— hi potencià el repoblament i la vida…
Hildegarda
Cristianisme
Música
Mística benedictina.
Entrà al monestir benedictí de Disibodenberg 1113, d’on fou abadessa 1136 El 1147 fundà un monestir a Rupertsberg, localitat renana propera a Bingen, del qual esdevingué abadessa, i més tard fundà una segona casa a Rüdesheim 1165 Protegida per Frederic I Barba-roja, dugué a terme missions diplomàtiques per Alemanya Després de la seva mort, hom feu, sense èxit, diversos intents de canonitzar-la La diversitat d’interessos i d’activitats de Hildegarda és excepcional, sobretot tenint en compte les limitacions que l’època imposava a les dones Al costat de la seva fama de mística i visionària i de…
,
Asclepi

Asclepi d’Empúries, restaurat
© Dept. Cultura i Mitjans de Comunicació
Mitologia
A la Grècia antiga, déu de la medicina.
Passà a Roma amb el nom d’Esculapi Fill d’Apollo i de Coronis filla de Flègies, rei dels làpites i pare d’Higiea Representat plàsticament com un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp El centre originari del culte sembla que fou Tricca, a la muntanya de Tessàlia, i després s’estengué per tot el territori hellènic, però els santuaris més importants foren sobretot al Peloponès Sició, Argos, Epidaure Les festes celebrades als santuaris d’Asclepi eren les…
Sant Martí de Gausac

Sant Martí de Gausac
© Xevi Varela
Església
Església romànica i gòtica del poble de Gausac (Viella, Vall d’Aran), a l’entrada del poble en un indret enlairat.
L’edifici L’església és un dels millors exponents de l’arquitectura gòtica de la comarca, si bé conserva alguns elements romànics de gran interès Al porxo situat a la base del campanar podem veure un bloc de pedra encastat a la paret, amb la imatge de Crist clavat a la creu amb tres claus És possible que el seu emplaçament original fos al timpà de la portalada Manté una posició relaxada, amb els braços totalment horitzontals, i el cap és desproporcionadament gran respecte a la resta del cos Els trets del rostre, esculpit de forma tosca, palesen un cert realisme, especialment en…
unicorn
Heràldica
Figura d’un animal fabulós en forma de cavall amb una llarga banya recta al front, barba de boc, peus forcats i cua de lleó.
Sant Pau d’Anglesola
Art romànic
Situació Figures dels sants Pere i Pau actualment encastades a la façana principal de l’església ECSA-J Gratacós La parròquia de Sant Pau de Narbona, a la plaça de l’Església, presideix el nucli antic de la vila d’Anglesola, situada a uns 4 km a l’W de Tàrrega per la carretera comarcal que duu a Balaguer Mapa 33-15 389 Situació 31TCG4031389 Per Anglesola, a ponent de Tàrrega, passa la carretera N-II i el ferrocarril de Barcelona a Lleida per Manresa PRG Història La parròquia d’Anglesola apareix documentada per primer cop en la relació de parròquies del bisbat de Vic més antiga que es coneix,…
Crist d’Andorra
Art romànic
Crist Vista de conjunt de la imatge, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 922 ECSA-Rambol El Museu d’Art de Catalunya conserva, amb el núm 15 922 d’inventari, la imatge d’un crucifix de talla policromada, de 52 × 51 cm damunt una creu de 136 × 78 cm però actualment no és exposada al públic sinó retirada al magatzem Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, i és considerada com a obra del segle XIII Procedeix d’una parròquia d’Andorra, no determinada Per tal d’evitar de cometre errors atribuint…
Bugia
Ciutat
Ciutat de la wilāya homònima, a Algèria, vora el golf de Bugia.
És centre d’una comarca agrícola vinya, oliveres, tabac, alzines, sureres, però l’economia es basa en l’exportació de petroli final de l’oleoducte procedent de Hassi-Messaoud Nus de comunicacions ferrocarril, carretera, port Antiga ciutat romana, anomenada Saldae , i capital dels vàndals al segle V, fou conquerida pels àrabs al segle VIII Sota la dinastia hammadita segles XI-XII fou escollida com a capital 1091 i esdevingué una ciutat important Els genovesos la saquejaren 1136, i els almohades l’ocuparen el 1152 Comercià activament amb els estats cristians, especialment amb Pisa i Barcelona…
güelf | güelfa
Història
A l’edat mitjana, membre d’una facció partidària de la política papal, enfrontada als gibel·lins.
Aquestes faccions polítiques sorgiren a Alemanya a la mort de l’emperador Enric V 1125 els güelfs, partidaris del papat, foren dirigits pels ducs de Baviera, descendents del duc Welf, de qui prengueren el nom, i els gibellins ho foren pels Waiblingen, que també els donaren el nom, anomenats després Hohenstaufen en convertir-se en ducs de Suàbia, i lluitaven per un poder imperial fort i contra el poder temporal del papa L’enfrontament entre la Santa Seu i l’emperador Frederic I Barba-roja pel dominium mundi trasplantà aquesta divisió a Itàlia, on les faccions preexistents a cada unitat,…
Jordi Banacolocha

Jordi Banacolocha (dreta) en una escena de l’obra Agost
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor.
S’inicià en el teatre amateur dins la secció artística del Casal de Sant Andreu, entre els anys 1956 i 1970, i és membre fundador de la companyia L’Ou Nou Teatre 1976 Al final dels anys setanta i inici dels vuitanta començà a actuar en televisió en programes infantils com ara Quitxalla i La Cucafera , i també com a presentador Posteriorment ha esdevingut un intèrpret habitual en sèries televisives, entre les quals hi ha Nissaga de poder 1996, Plats bruts 1999-2004, Hospital Central 2002-04, El cor de la ciutat 2004-05, Ventdelplà 2005-10, Isabel 2012-13, Cuéntame cómo pasó 2013-14 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina