Resultats de la cerca
Es mostren 2092 resultats
Antoni Rossell i Viciano
Matemàtiques
Matemàtic.
Fou catedràtic als estudis reials de Madrid 1771, comissari de guerra a València 1793 i autor de La geometría de los niños 1784, Instituciones matemáticas 1785, Tratado de la verdadera nobleza 1804, Memoria instructiva sobre contribuciones y venta de frutos 1820 i Disertación sobre la causa de las auroras boreales
José Ramon Mélida y Alinari
Art
Arqueologia
Arqueòleg i historiador de l’art.
El 1901 fou nomenat director del Museo de Reproducciones Artísticas, i el 1916 del Museo Arqueológico Nacional Catedràtic d’arqueologia de la Universidad Central de Madrid des del 1912, dirigí les excavacions de Numància i Mèrida És autor de nombroses monografies i articles sobre arqueologia i història de l’art
Manuel Serés i Ibars
Metge.
Estudià a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1912 S'especialitzà en tècnica anatòmica i en urologia Fou catedràtic d’anatomia a Granada 1914, Sevilla 1915 i Barcelona 1922 El 1926 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic Publicà treballs de recerca sobre innervació de l’aparell urinari
Felipe Sánchez Román
Història
Història del dret
Jurisconsult i polític castellà.
Afiliat al partit liberal, fou senador, diputat, fiscal del Tribunal Suprem i ministre d’estat 1905 en el govern Montero Ríos Catedràtic de dret civil a les universitats de Granada i Madrid Escriví La codificación civil en España 1890, La inmunidad parlamentaria 1893 i Estudios de derecho civil 1899-1911
Alessandro Artom
Electrònica i informàtica
Enginyer electrònic italià.
Estudià a Torí i fou catedràtic de radiotelegrafia i consultor científic de la marina italiana, a la qual dedicà els seus invents S'ocupà de la dirigibilitat de les ones radioelèctriques El 1907 patentà el radiogoniòmetre, que permet de conèixer la posició de la font emissora de senyals de ràdio
Ángel González Palencia
Història
Arabista castellà.
Deixeble d’Asín Palacios, fou catedràtic de la Universitat de Madrid És autor d’una Historia de la España musulmana 1925, una Historia de la literatura hispanoarábiga 1928 i cinc volums d' Estudios histórico-literarios 1942-48 Collaborà amb Juan Hurtado en una divulgada Historia de la literatura española 1922
Joan Comes i Vidal
Cristianisme
Bisbe de Menorca (1890-96) i de Terol (1896-1906).
Ordenat sacerdot 1869, fou professor a Manresa, on fundà l’Acadèmia de la Joventut Catòlica, de la qual fou president fou també catedràtic de Sagrada Escriptura al seminari tarragoní Essent bisbe, tant a Menorca com a Terol, s’ocupà de la restauració artística d’edificis eclesiàstics i propagà algunes congregacions religioses
Antoni Mir i Casases
Metge.
Doctor en medicina i cirurgia, fou catedràtic d’història natural de l’institut de Tarragona 1869 i metge militar Autor de Topografia mèdica de Tarragona , d’una Monografía de la fidelísima villa de Tremp 1883, de Pintura mural bizantina del castillo de Marmellá 1888 i articles de tema mèdic i històric
Joan Llach i Soliva
Frenòleg.
Catedràtic de física i química de l’institut de Girona Collaborà amb Marià Cubí a La Antorcha , i fou redactor de l’ Eco de la Frenología i de la revista La Madre de Familia Publicà algunes obres religioses, com Instrucciones cristianas 1847, i un manual de química, Nociones de química 1847
Vicent Belloch i Montesinos
Medicina
Metge i químic.
Es doctorà el 1922 amb una tesi sobre la reacció de fixació del complement a la tuberculosi Fou catedràtic de terapèutica de la Universitat de Valladolid 1925 i més tard de farmacologia de la de València, de la qual fou vicerector És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina