Resultats de la cerca

Fou catedràtic de dret a la Universitat d’Alcalà hi renuncià més tard i es dedicà a l’agricultura Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1866-68 i fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona Publicà uns Consejos a los hacendados i agricultores 1850

Fou catedràtic de dret romà i de dret civil a la Universitat de València Milità en el partit conservador de Francisco Silvela, i representà al congrés de diputats els districtes d’Alzira, Gandia i València en diverses legislatures També fou senador per la província i per la Universitat de València

Mercedari Es doctorà a la Universitat de València, d’on fou elegit catedràtic d’arts el 1641 Obtingué l’únic premi en la justa poètica del 1665 i el primer en la del 1668 Sembla que, de jove, escriví comèdies i que posà en vers Las moradas de Teresa de Jesús

Prior dels convents de Perpinyà i de Barcelona i provincial de l’orde a la corona catalanoaragonesa Fou catedràtic i rector 1644 de la Universitat de Perpinyà Autor d' Indulgencias de la correa 1677 i d’una relació titulada De los varones ilustres del Principado de Cataluña, que restà inèdita

Fou catedràtic als estudis reials de Madrid 1771, comissari de guerra a València 1793 i autor de La geometría de los niños 1784, Instituciones matemáticas 1785, Tratado de la verdadera nobleza 1804, Memoria instructiva sobre contribuciones y venta de frutos 1820 i Disertación sobre la causa de las auroras boreales

El 1901 fou nomenat director del Museo de Reproducciones Artísticas, i el 1916 del Museo Arqueológico Nacional Catedràtic d’arqueologia de la Universidad Central de Madrid des del 1912, dirigí les excavacions de Numància i Mèrida És autor de nombroses monografies i articles sobre arqueologia i història de l’art

Estudià a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1912 S'especialitzà en tècnica anatòmica i en urologia Fou catedràtic d’anatomia a Granada 1914, Sevilla 1915 i Barcelona 1922 El 1926 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic Publicà treballs de recerca sobre innervació de l’aparell urinari

Afiliat al partit liberal, fou senador, diputat, fiscal del Tribunal Suprem i ministre d’estat 1905 en el govern Montero Ríos Catedràtic de dret civil a les universitats de Granada i Madrid Escriví La codificación civil en España 1890, La inmunidad parlamentaria 1893 i Estudios de derecho civil 1899-1911

Estudià a Torí i fou catedràtic de radiotelegrafia i consultor científic de la marina italiana, a la qual dedicà els seus invents S'ocupà de la dirigibilitat de les ones radioelèctriques El 1907 patentà el radiogoniòmetre, que permet de conèixer la posició de la font emissora de senyals de ràdio

Deixeble d’Asín Palacios, fou catedràtic de la Universitat de Madrid És autor d’una Historia de la España musulmana 1925, una Historia de la literatura hispanoarábiga 1928 i cinc volums d' Estudios histórico-literarios 1942-48 Collaborà amb Juan Hurtado en una divulgada Historia de la literatura española 1922