Resultats de la cerca

Vida Naturalitzat argentí des del 1927, hi ha hagut una forta controvèrsia respecte al seu lloc de naixement Alguns estudiosos sostenen que era d’arrel francesa, fill d’una emigrant soltera Sembla, però, que la tesi més acceptada és la que li atorga un origen uruguaià El futur cantant arribà a Buenos Aires l’any 1891 i allí forjà la seva carrera musical i obtingué els primers èxits com a tanguista De veu elegant i clara, enregistrà més de nou-centes cançons, entre les quals destaquen Volver , Mi Buenos Aires querido o El día que me quieras , que el projectaren a escala mundial A més de…

Vida Ingressà al Colegio de Niños Cantorcicos de la capella reial de Madrid el 1659, i en aquesta ciutat i institució desenvolupà tota la seva carrera musical cantor contralt el 1669 membre de la Real Cámara i director del Real Colegio de Niños Cantorcicos des del 1693 fins al 1701 És l’autor del Poema harmónico compuesto por varias cifras de la guitarra española Madrid, 1694, obra considerada com el tractat més important escrit entre el de Gaspar Sanz i el de Santiago de Murcia, tant pel plantejament més modern de la interpretació de l’instrument amb la tècnica del puntejat, com pel…

Vida Estudià música, arts liberals i filosofia a la Universitat de Salamanca El 1525 ocupà un lloc de cantor a la catedral de Santiago de Compostella, i l’any següent el de mestre de capella Publicà tres tractats que tingueren molta acceptació El primer és el breu Lux bella Sevilla, 1492 i tracta sobre el cant pla està escrit en castellà i en llatí, i amb una orientació eminentment pràctica Fou un dels primers llibres de teoria musical editats a la Península Ibèrica El segon és un afegit explicatiu del primer, Comento sobre Lux bella Salamanca, 1498 Finalment publicà també un tractat…

Vida Estudià amb Gracià Tarragó, i posteriorment formà duet amb Josep Maria Mangado, amb qui enregistrà l’obra completa per a dues guitarres de Ferran Sor Ha estat membre del Quartet Tarragó 1971-88, amb el qual ha realitzat diverses gires arreu d’Europa, Àsia i Amèrica Ha compaginat la seva tasca com a concertista -en grup i en solitari- amb la docència al Conservatori de Barcelona, on exerceix des del 1972 Ha estat president de la Societat Guitarrística de Catalunya 1985-88 Exercí la crítica musical en el diari "ABC" i ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de…

Vida Estudià amb Bonaventura Pla a l’Escola Municipal de Música i es perfeccionà amb Matthieu Crickboom a l’Acadèmia de la Societat Filharmònica de Barcelona i a Brusselles El 1901 feu la seva primera aparició pública, en un concert organitzat per la Societat Filharmònica de Barcelona A Brusselles debutà com a solista el 1904 i formà part de l’Orquestra Ysaÿe De nou a Barcelona, es dedicà a la tasca pedagògica a l’Acadèmia Marshall i al Conservatori del Liceu Membre del Doble Quintet Granados i del Trio Barcelona, fou un dels promotors de la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya 1928 i…

Vida La seva mare havia estat cantant d’òpera i sarsuela i li impartí les primeres lliçons musicals Posteriorment estudià cant amb C Hernández i el 1906 es presentà per primera vegada en públic, al Teatre Eldorado de Barcelona El mateix any debutà al Gran Teatre del Liceu com a Micaela Carmen Completà la seva formació a Milà amb M Vidal i el 1908 cantà al Teatro Real de Madrid en La sonnambula El mateix 1908 tornà al Liceu per cantar-hi Hamlet Actuà també amb èxit en teatres d’Itàlia Roma, Parma i d’Amèrica, a més de Sant Petersburg, Londres, París o Montecarlo El 1928 es presentà per…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics amb dues membranes És un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar percudint-lo amb una maça amb la mà dreta mentre l’altra controla la durada del so o, en el cas de la bateria, amb un mecanisme de pedal Amb un diàmetre que oscilla entre 80 i 100 cm i una fondària d’uns 40 cm, és l’instrument de percussió més gros de l’orquestra simfònica, a la qual s’incorporà al final del segle XVIII D’altres de mida més petita són utilitzats per la banda, per grups de jazz , rock , etc -…

Després d’una primera etapa versionant temes de Led Zeppelin, Creedence o Deep Purpple, el 1985, amb la incorporació del bateria Martín Rodríguez, el grup començà a compondre temes en català El 1988 M González abandonà la formació, i Q Mandado assumí el paper de cantant Aquell any enregistrà el primer disc, Els Senyors de els pedres , que ja deixava veure la seva característica retòrica marcadament medieval, juntament amb unes melodies molt elaborades Posteriorment, se n’editaren Terra de vente s 1990, L’últim segell 1991, Contes i llegendes 1993 i Eclipsi 1995, en el qual abordà temes…

Bryan Ferry veu i teclats, Brian Eno sintetitzadors i Andy Mackay saxo foren el nucli inicial de la formació, als quals s’afegiren més tard Paul Thompson bateria i Phil Manzanera guitarra La fórmula que els feu únics era la barreja del pop britànic i el soul americà aportada per Ferry i les ganes d’experimentar d’Eno, a més d’una estètica kitsch i una gran influència del pop art Eno només enregistrà dos discos amb el grup, però foren un model per a moltes altres formacions i per al glam-rock Convertit en líder únic de Roxy Music, Ferry l’orientà cap al soul - pop i la música disco,…

Incorporà instruments catalans a la Banda Municipal, i també alguns dels millors intèrprets empordanesos i selvatans Josep Gravalosa n’era el representant, i entre els músics destacava el tenor Albert Martí Més tard s’incorporà com a fiscorn Josep Serra i Bonal, que en fou també director L’any 1929 el grup s’escindí, i els músics de la Banda crearen l’Albert Martí-Barcelona El 1932 obtingué el títol de Cobla Oficial de la Generalitat, que compartí amb La Principal de la Bisbal La seva activitat cessà el 1939 i es reprengué el 1945 sota les directrius de Joaquim Serra i Coromines, fill de…