Resultats de la cerca
Es mostren 1015 resultats
Honori I
Cristianisme
Papa (625-638).
Deixeble de Gregori I, es mostrà actiu i destre com a conciliador qüestió dels Tres Capítols, administrador i constructor, i s’interessà per les missions anglosaxones Es comprometé amb unes formulacions desgraciades a propòsit de la controvèrsia dels monoteletes i escriví que en Crist hi ha una sola voluntat Per això fou condemnat pel concili II de Constantinoble 680-681, condemna confirmada per concilis posteriors i reconeguda pel papa Lleó II, la qual cosa provocà una greu preocupació entre els teòlegs a causa de la doctrina de la infallibilitat
Tassiló III de Baviera
Història
Duc de Baviera (748-788), darrer de la dinastia dels agilulfins.
Fill i successor del duc Odiló I i de Hiltruda, germana del rei franc PipíI, sota la regència de la qual estigué un quant temps Casat amb Liutberga, filla del rei longobard Desideri , el 764, influït per la seva muller, intentà deslliurar-se del vassallatge als reis francs i es retirà de l’exèrcit de Pipí I dirigit contra els aquitans L’any 788 Carlemany l’empresonà i la dieta d’Ingelheim el condemnà a mort per traïdor Graciat, fou reclòs successivament a Saint-Goar, Jumièges i Lorsch
Felip Bertran
Cristianisme
Bisbe de Salamanca (1763-83) i inquisidor general (1774-83).
Format a València dins el corrent escolàstic, el protegí el marquès de Dosaigües fou rector de Bétera i de Massamagrell i canonge de València Amic de Gregori Maians i de Josep Climent, formà part del grup illustrat i regalista valencià Fou favorable a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Amb Pérez i Baier i a través del secretari de justícia Manuel de Roda, reformà els collegis majors universitaris 1770 Malgrat la fama de tolerant, no pogué evitar la condemna contra Pablo de Olavide 1778, però li facilità la fugida 1780 Fou un orador remarcable
Alfonso Armada Comyn
Història
Militar
Militar castellà.
D’una família de tradició monàrquica, era marquès de Santa Cruz de Ribadulla A setze anys 1937, s’allistà voluntari a l’exèrcit franquista sublevat contra la Segona República Espanyola i durant la Guerra Civil Espanyola combaté als fronts de Terol, Madrid i València Capità a la División Azul , participà al costat de l’exèrcit nazi en el setge de Leningrad actualment Sant Petersburg en 1941-43 En tornar a l’Estat espanyol, el 1945 fou ascendit a comandant, i el 1959, a tinent coronel Exercí en escoles militars, i el 1954 fou designat instructor militar del príncep Joan Carles de Borbó , i el…
Manuel Antonio Noriega Morena

Manuel Antonio Noriega Morena
Militar
Política
Militar panameny.
Feu la carrera militar al Perú i als EUA Del 1950 fins a mitjan anys vuitanta fou collaborador de la CIA Membre de la Guàrdia Nacional, fou aliat del coronel colpista Omar Torrijos, a la mort del qual 1981 el succeí a la cúpula d’aquest cos militar policial, que transformà en les Forces de Defensa de Panamà FDP, i que utilitzà per a afermar-se en el poder amb la repressió de la dissidència Convertit en l’autoritat de facto del país des del 1983, l’any 1988 els EUA l’acusaren de practicar el narcotràfic i el comerç illegal d’armes L’any 1987 obligà a dimitir al cap de l’estat major, R Díaz…
afer Dreyfus
Militar
Afer iniciat a la tardor del 1894 quan l’estat major francès descobrí una carta anònima que prometia el traspàs d’informació militar secreta als alemanys.
Com a autor d’aquesta carta fou acusat i condemnat el capità d’ascendència jueva Alfred Dreyfus desembre del 1894 Les dretes nacionalistes de l’estat llançaren una gran campanya antisemita però, gràcies als esforços del germà de Dreyfus, hom pogué saber que el tinent coronel Picquart havia descobert posteriorment una nova carta, amb la mateixa calligrafia que la primera, escrita per Esterházy, un oficial d’origen hongarès maig del 1896, el qual fou jutjat i absolt gener del 1898, malgrat tot L'escriptor Émile Zola publicà a L’Aurore una carta oberta al president de la república J'accuse…
Joana Ortega i Alemany

Joana Ortega i Alemany
© Generalitat de Catalunya
Política
Política.
Cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona L’any 1985 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya , partit del qual, des del 1992, fou membre del Consell Nacional, i des del 1999, membre del Comitè de Govern com a responsable de premsa i comunicació Regidora de l’Ajuntament de Barcelona 1996-2007, fou regidora executiva del districte de l’Eixample 1999-2001 i, fins l’any 2005, portaveu de CiU a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Ha estat també membre del Consell Comarcal del Barcelonès 1999-2004 i presidenta de l’ Institut Català de les Dones 2002-03 El novembre del 2010 fou…
Justinià I
Història
Emperador bizantí (527-565).
D’una família d’origen illíric, succeí Justí I Tingué per muller, associada al tron i consellera principal, Teodora La seva obra política fou dominada per la idea de la reconstitució de l’imperi Romà i, a més, cristià A l’Occident, en llargues campanyes, dutes a terme sobretot per Belisari , Narsès i Joan Troglita, conquerí la Numídia als vàndals 533-548, la regió del SE de la península Ibèrica als visigots, amb les Balears 550, dominà tot Itàlia, amb les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, i prengué als ostrogots llur capital, Ravenna 535-554 Contingué per la força els eslaus i els huns…
prestació social substitutòria
Dret penal
Realització d’activitats d’utilitat pública que no requereixin l’ús d’armes ni suposin dependència orgànica d’institucions militars, que tenen l’obligació de realitzar aquells que siguin declarats objectors de consciència i exempts de prestar el servei militar.
El Codi Penal del 1995 dedica, com una novetat important, una secció als delictes contra el deure de compliment de la prestació social substitutòria Incorren en delicte contra el deure del seu compliment els objectors que, sense causa justa, quan siguin cridats al compliment del servei que se'ls assigni, no es presentin en el termini d’un mes quan incorporats al servei, no hi acudeixin per més de vint dies consecutius i quan, incorporats per al compliment de la prestació, es neguin a complir-la Una vegada hagi complert la condemna, el penat restarà exempt del compliment de la prestació
L’ONU prohibeix la clonació humana
Medicina
L’Assemblea General de l’ONU aprova la Declaració Universal sobre el Genoma Humà i els Drets Humans, adoptada per la UNESCO el 1997 i impulsada per França El text condemna la clonació de cèllules per a la reproducció humana i regula els drets de l’individu davant de la investigació i la conducta dels científics El document no té força de llei, però obliga moralment al seu compliment els 186 països signants de la UNESCO, tot i que es té coneixement de diversos laboratoris nord-americans que treballen per aconseguir la clonació de cèllules humanes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina