D’una família d’origen il·líric, succeí Justí I. Tingué per muller, associada al tron i consellera principal, Teodora. La seva obra política fou dominada per la idea de la reconstitució de l’imperi Romà i, a més, cristià. A l’Occident, en llargues campanyes, dutes a terme sobretot per Belisari, Narsès i Joan Troglita, conquerí la Numídia als vàndals (533-548), la regió del SE de la península Ibèrica als visigots, amb les Balears (550), dominà tot Itàlia, amb les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, i prengué als ostrogots llur capital, Ravenna (535-554). Contingué per la força els eslaus i els huns, i estengué el regne, per tota la Tràcia i la Il·líria, fins al Danubi. El 562 Justinià hagué de signar un compromís amb Cosroes I, el qual, aprofitant les lluites a Occident, havia envaït Antioquia (trencant així l’acord de pau perpètua), i pagar tribut als perses.
Justinià tingué un relleu important per la seva obra jurídica, que constituí la base del dret romà i que marcà tota la legislació medieval i fins als temps moderns: el Codi, el Digest o Pandectes, les Institucions i les Novel·les; la compilació de totes aquestes obres o reculls és coneguda amb el nom de Corpus Iuris Civilis.
En el camp religiós, seguí una línia neocalcedoniana, intentant l’entesa entre calcedonians i monofisites (aquests, afavorits clarament per Teodora). Amb un edicte de 543-544 condemnà els Tres Capítols (qüestió dels Tres Capítols), condemna que aconseguí de fer ratificar pel concili II de Constantinoble (533; cinquè ecumènic), que el papa Vigili, emmenat i empresonat a Constantinoble, acabà per acceptar. El 529 l’emperador havia tancat l'escola d'Atenes, que considerava un focus de paganisme. En el camp de l’art cal destacar sobretot les construccions fetes a la capital bizantina, especialment Santa Sofia, i les esglésies de San Vitale i Sant'Apollinaire in Classe, a Ravenna.