Resultats de la cerca
Es mostren 1147 resultats
noma
Patologia humana
Estomatitis gangrenosa que es presenta com a complicació d’algunes malalties infeccioses greus, els agents dels quals són gèrmens anaerobis.
Es caracteritza per l’aparició d’una úlcera a la cara interna de les galtes, que creix progressivament, amb destrucció i pèrdua de substància
sesquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de tija dreta, alta d’1 a 2 m, que surt d’una gran tofa de fulles llargues, de 6 a 15 mm d’amplada, aspres, amb una tira blanca al mig.
La panícula és molt grossa, blanquinosa, sedosa i de figura piramidal Creix en terrenys arenosos, vora mar, rius o rieres, a la regió mediterrània
te de roca
Te de roca
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 10 a 45 cm d’alçada, recoberta de pèls glandulars, amb fulles lanceolades, alternes i sèssils, amb capítols de flòsculs grocs, i amb fruits en aqueni coronat per una doble fila de pèls.
Creix en escletxes de roques calcàries de terra baixa, als Països Catalans i en algunes contrades pròximes La seva infusió té excellents virtuts estomacals
fonoll
fonoll
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 200 cm d’alçària, amb fulles dividides en lacínies i amb flors asèpales de pètals grocs, reunides en umbel·les.
Els fruits són aquenis ovoides i costats, i tenen propietats digestives, carminatives i galactògenes Creix en erms, guarets, marges, etc, de la terra baixa
calta
calta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles cordades reniformes i flors grosses, solitàries, mancades de pètals, però amb cinc sèpals d’un color groc d’or.
Creix en prats humits, a les vores de petits corrents d’aigua dels Pirineus i altres terres fredes i humides de l’hemisferi nord
cospí marí
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, pubescent, d’uns 10 cm d’alçària.
Les fulles són dues o tres vegades pinnades, i les flors són blanques o lleugerament purpurines Creix a les platges i a les dunes litorals
dent de lleó
Dent de lleó
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de fulles totes basals en roseta, pinnatífides o pinnatipartides i runcinades, de capítols grocs solitaris i d’aquenis terminats en plomall.
Com a planta oficinal, gaudeix de propietats diürètiques i aperitives Creix en prats, vores de camps i de camins, terrenys incultes, etc, sobretot a muntanya
gitam
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rutàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles compostes imparipinnades, de flors blanques o rosades, agrupades en raïms terminals, i de fruits quinquefol·liculars.
Creix en boscs d’alzina i de pi blanc, en garrigues i en matolls, a la terra baixa Té propietats emmenagogues, abortives, estomacals i hipotensores
gaiol
Botànica
Planta repent, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges i branques prostrades, herbàcies, simples o poc ramificades, amb 1-3 ales foliàcies enteres, constrictes als nusos; les fulles són poques i petites, el·líptiques, glabres per sobre i pubescents per sota; les flors, grogues, són disposades en raïms terminals.
Creix en landes i pastures de l’Europa mitjana, en sòls de tendència àcida Les flors són considerades laxants i diürètiques, i les llavors, emètiques
canyís
canyís2
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma llargament serpentejant, tija erecta com una canya prima no lignificada, d’1 a 4 m d’alçada, fulles linears, amples, glauques, i flors en panícula gran i ramificada, violàcia o de color de palla.
Creix en grans colònies denses a les vores de rius, recs, estanys, etc La subespècie ruscinonensis , més alta 4-6 m, abunda al litoral mediterrani