Resultats de la cerca
Es mostren 3002 resultats
Francisco Niculoso
Arts decoratives
Ceramista pisà, conegut amb el nom de Niculoso Pisano
.
S'establí a Sevilla ~1498, i allí incorporà una nova fórmula a la tècnica tradicional de la rajoleria, en utilitzar la decoració pintada segons el procediment i el model toscans, la qual cosa significà el triomf del Renaixement en la producció ceràmica andalusa Féu, entre altres obres, el frontal d’altar i el Retaule de la Visitació a la capella de l’Alcázar i la portalada de l’església de Santa Paula
Alfons Carbonell
Arquitectura
Arquitecte, actiu del 1620 al 1660.
Treballà, juntament amb Crescenzi, al panteó dels reis 1654 d’El Escorial El seu barroquisme es caracteritza per la decoració de les superfícies amb formes geomètriques i efectes policroms És autor també del palau del Buen Retiro de Madrid 1633 i del convent de les dominicanes de Loeches 1635-38 Realitzà, amb Eugenio Caxés, el retaule major i els laterals de l’església de La Merced Calzada de Madrid 1624, avui desapareguts
Gaspar Becerra
Escultura
Pintura
Escultor i pintor castellà.
Estudià a Itàlia i ajudà Vasari en la decoració pictòrica del palau de la Cancelleria, a Roma ~1545 Esculpí el retaule major de la catedral d’Astorga, acabat el 1562, any que entrà, com a pintor, al servei de Felip II, per a qui decorà els palaus reials de Madrid i del Pardo La seva obra representà la introducció a Castella del manierisme miquelangelià Com a renaixentista complet conreà també l’arquitectura
Ismael Balanyà i Moix
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Es formà amb el seu pare i a l’Escola Massana de Barcelona, ja a la postguerra Entre el 1945 i el 1948 residí a París i posteriorment realitzà la decoració mural de diverses capelles Aprofundí en aquesta especialitat i l’any 1965 en fou nomenat professor a l’Escola Massana La seva pintura es basa en un figurativisme descompost amb el qual conrea unes temàtiques convencionals També realitzà illustracions per a llibres
Robert Michel
Escultura
Escultor.
Residí a Madrid des del 1740, on fou escultor de cambra del rei i professor de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Treballà a la façana de les esglésies del Carmen i dels Santos Justo y Pastor, en la decoració del Palau Reial i en diferents monuments del Madrid de l’època de Carles III relleus de la Puerta de Alcalá i els lleons de la Fuente de la Cibeles
Pau III
Cristianisme
Nom que prengué Alessandro Farnese en esdevenir papa (1534-49).
Procurà de mantenir-se neutral en les lluites territorials italianes, tot i que desautoritzà la política irenista de Carles V i els seus colloquis de religió amb els luterans Nomenà una comissió cardenalícia per a la reforma de la Cúria, afavorí els ordes reformats —aprovà la Companyia de Jesús—, i convocà el concili de Trento 1545 Confià a Miquel Àngel la decoració de la Capella Sixtina i erigí la Universitat de Messina 1548
Françoy Salau
Escultura
Escultor.
Participà a la decoració del Palau Reial a Poblet 1398-1408, obra dirigida per l’arquitecte Arnau Bargués Hom li atribueix la imatge de Sant Rafael a la façana gòtica de la casa de la ciutat de Barcelona, deguda segons altres estudiosos a Pere Sanglada Hom el creu introductor d’un nou corrent a l’escultura gòtica catalana que es decanta vers una aproximació més imaginativa i alhora més expressiva de la realitat
Alfonso Torreggiani
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou creador de construccions agosarades, gràcies al seu sentit rítmic de la combinació de les masses i l’espai, així com al seu sentit plàstic de la decoració De les seves obres cal esmentar l’església de Sant'Ignazio, la façana de la catedral i la del Palazzo Aldovrandi-Montanari, a Bolonya, la façana de l’església de Sant'Agostino, a Reggio de l’Emília, i el Palazzo degli Studi, a Màntua
Jacquemart de Hesdin
Pintura
Pintor i miniaturista.
Treballà en la decoració del castell de Poitiers 1384 Illustrà per al duc de Berry les Très Belles Heures ~1402 Bibliothèque Royale de Belgique i les Très Grandes Heures 1409 Bibliothèque Nationale, París Hom ha assenyalat una possible estada seva a València, on hi ha traces del seu estil al Breviari del Rei Martí 1403 Bibliothèque Nationale, París Aportà a l’estil francès, encara dins la tradició de Pucelle, la influència italiana
Michel-Ange Houasse
Pintura
Pintor francès.
Fou pintor de cambra del rei Felip V d’Espanya Conreà temes mitològics — Bacanal 1719, El sacrifici de Bacus 1720, ambdós al Museo del Prado—, el retrat — Don Lluís, príncep d’Astúries 1717, Museo del Prado—, temes religiosos — Sagrada Família amb Sant Joan 1726, Museo del Prado— i el paisatge Vista d’El Escorial Museo del Prado El seu pare, René-Antoine Houasse París 1644 — 1710, també pintor, participà en la decoració de Versalles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina