Resultats de la cerca
Es mostren 1196 resultats
Abdullah Gül

Abdullah Gül (2011)
© Senat de Polònia
Política
Polític turc.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat d’Istanbul 1971, on posteriorment obtingué el doctorat 1983, completà la seva formació acadèmica a les universitats de Londres i Exeter Entre el 1983 i el 1991 treballà al Banc Islàmic per al Desenvolupament BID, amb seu a Gidda El 1991 fou escollit membre del parlament turc pel Partit del Benestar islàmic, càrrec pel qual fou reelegit el 1995 Fou cofundador, juntament amb Recep Tayyip Erdogan , del Partit de la Justícia i el Desenvolupament AKP, amb la pretensió de combinar l’islamisme amb l’esperit democràtic…
Josep Clara i Resplandis
Historiografia
Historiador.
Professor d’història contemporània a la Universitat de Girona i membre de la Real Academia de la Historia La seva recerca s’ha dirigit cap a la història política i social del sexenni democràtic, la Segona República i el franquisme, sobretot en l’àmbit gironí De la seva abundant producció bibliogràfica destaquen Els aixecaments federals de 1869 a Girona 1973, Les eleccions municipals de 1931 a Girona 1975, El personal polític de l’Ajuntament de Girona 1917-1987 1987, Els fills de la llum Els francmaçons de les comarques gironines 1811-1987 1988, Girona sota el franquisme 1939-1976…
Partido del Trabajo de España
Política
Partit polític procedent d’una escissió esquerrana del PSUC (1967) que donà lloc al PCE (internacional), el qual, després d’haver sofert la separació del sector més radical (1971), l’any 1975 esdevingué PTE.
De tendència maoista, propugnà un Front Democràtic per a la ruptura amb el franquisme Amb presència a Madrid, Andalusia i Aragó, promogué la Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores CSUT i creà la Joven Guardia Roja el 1977 absorbí el Partido Comunista de Unificación Tingué per òrgans de premsa Mundo Obrero Rojo 1969-75, El Correo del Pueblo 1975-77 i La Unión del Pueblo 1977-79 Dirigit per Eladio García Castro, es fusionà amb l’ORT en el Partit dels Treballadors A Catalunya es constituí el 1975 i figurà en l’Assemblea de Catalunya i publicà Avant el 1977 participà…
Bülent Ecevit
Història
Política
Polític turc.
Estudià a Londres i a Harvard EUA Afiliat al partit republicà popular —de centreesquerra—, en fou secretari general 1966-71 i president 1972-80 Primer ministre 1974, 1977 i 1978-79, l’any 1974 ordenà la invasió de Xipre En 1980-82 fou sovint empresonat i sancionat pel règim militar que el 1980 prengué el poder El 1989 esdevingué secretari general del Partit Democràtic de l’Esquerra, i el 1999 primer ministre El seu precari estat de salut bloquejà sovint l’acció de govern, però es negà a dimitir el càrrec fins que l’hagué d’abandonar arran de la victòria del Partit de la Justícia…
Swazilàndia 2012
Estat
La inestabilitat política que viu el petit regne, situat entre Moçambic i Sud-àfrica, va augmentar perquè el rei es va negar a dissoldre el Parlament després que el primer ministre, Barnabas Dlamini, va perdre una moció de confiança el 3 d'octubre El rei, que es nega a permetre l'activitat dels partits polítics, prohibits des de fa trenta-nou anys, va atorgar tota la confiança a Dlamini malgrat la pèrdua de legitimitat d'aquest darrer Als parlamentaris que van presentar la moció de confiança se'ls va impedir l'accés a la televisió i ràdio públiques, per decisió del Govern Com els anys…
Swazilàndia 2009
Estat
Un tribunal va ordenar l'alliberament, al mes de setembre, de Mario Masuku, dirigent del prohibit Moviment Democràtic del Poble Unit Pudemo, per manca de proves Masuku havia estat detingut el 15 de novembre de 2008, acusat de participar en actes terroristes L'oposició, que actua de forma clandestina, reclama al rei Mswati III la democratització de la monarquia absoluta i critica el malbaratament dels recursos públics per part de la família reial Segons el PNUD, el 70% dels swazis viuen en "pobresa extrema", en bona part a les zones rurals Les estadístiques diuen que Swazilàndia…
Aliança Popular d’Esquerra Socialista
Partit polític
Partit socialista constituït el 1963 a partir de la Nova Esquerra Popular, que tenia consciència d’expressar una “nova generació dels Països Catalans”.
Crític amb la democràcia cristiana, rebé la influència dels nous corrents del socialisme democràtic europeu Fou liderada per Josep M Piñol i Claudi Martínez Girona i en foren membres Ramon Bastardes, Max Cahner, Lluís Porcel, Francesc Casamajó, Alfred Pérez-Bastardas, Fèlix Sogues Vilafranca i Ramon Puiggrós Terrassa Publicà Política Nova 1963-1966 i edità Por un análisis dialéctico , de Lelio Basso, i el Testament polític , de Palmiro Togliatti Desplegà una intensa activitat en la defensa de l’abat Escarré quan féu les seves declaracions a Le Monde i quan hagué d’exiliar-se Tingué relacions…
Denegada la visita d’eurodiputats als polítics i activistes independentistes empresonats
Sis eurodiputats fan una conferència de premsa davant la presó d’Estremera, on hi ha empresonats el vicepresident de la Generalitat intervinguda, Oriol Junqueras, i el conseller d’Interior, Joaquim Forn Els eurodiputats denuncien que la negativa de l’accés als presos no s’ajusta a les normes d’un Estat democràtic i de dret També informen que anteriorment se’ls va denegar l’accés als líders de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats al centre de Soto del Real Mentre els eurodiputats són davant la presó d’Estremera, un grup d’…
L’aeroport del Prat, bloquejat per les protestes contra la sentència
Durant un dia l’aeroport de Barcelona-el Prat és ocupat pels manifestants, que el collapsen Més d’un centenar de vols han de ser cancellats Els cossos de seguretat s’enfronten als manifestants al final de la manifestació També la tensió és molt elevada davant la comissaria de Via Laietana, a Barcelona, on la policia carrega també contra els manifestants Segons el Servei d’Emergències Mèdiques els ferits al final dels disturbis són més d’un centenar, quatre dels quals han perdut un ull de resultes de la utilització de pilotes de goma per la Policía Nacional prohibides pel Parlament de…
Mieczysław Franciszek Rakowski
Política
Polític polonès.
El 1946 ingressà al Partit dels Treballadors Polonès precedent del Partit Comunista Polonès Estudià història i es doctorà el 1956 Del 1945 al 1949 fou oficial de l’exèrcit Des d’aquest any fou editor del departament de publicacions del comitè central del partit comunista del qual formà part des del 1975, i impulsà la revista Polytika 1958-81, notable pel caràcter relativament obert malgrat les restriccions del règim El 1980 fou designat per a negociar amb Lech Wałęsa en el conflicte que enfrontava Solidarność amb el govern Defensà la imposició de la llei marcial per part de Wojciech…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina