Resultats de la cerca
Es mostren 1102 resultats
remugar
Parlar entre dents, generalment en senyal d’enuig, de desgrat, de desaprovació, etc.
pas dental
Electrònica i informàtica
En una màquina elèctrica, distància entre els punts corresponents de dues dents consecutives.
pont
Odontologia
Pròtesi que es consolida d’una manera permanent en una o més dents.
odontologia
Medicina
Branca de la medicina que tracta de les dents i de llurs malalties.
escarritx
Cruixit de les dents en fregar les de dalt amb les de baix.
edentats
Mastologia
Ordre de mamífers euteris, unguiculats, caracteritzats per una simplificació externa de les dents.
Es divideix en dos subordres paleanodonts, del Paleocè i Eocè, i xenartres, actuals
cruixir
Fer soroll les dents en fregar les de dalt amb les de baix.
extremitat
Heràldica
Nom genèric de la cua, llengua, dents, arpes, ungles, corns, etc, dels animals.
lleó
Lleó mascle a la reseva Balule, al Parc Nacional Kruger National Park (República de Sud-àfrica)
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer carnívor de l’ordre dels fissípedes, de la família dels fèlids, de cos robust (pot pesar fins a 200 kg) i no gaire llarg (ateny uns 180-250 cm de llargada, inclosa la cua, que fa uns 60-90 cm, i l’alçada a les espatlles és de 80-90 cm).
El cap és gros, amb la boca ampla i les dents molt desenvolupades les orelles són curtes i arrodonides, i la cua és llarga i acaba en una formació còrnia amagada dins un floc de pèls Els mascles presenten una cabellera molt característica que els cobreix tot el cap, el coll, les espatlles i el pit, i arriba fins als colzes El pelatge és de color falb, uniforme o d’intensitat variable Lleona © Fototecacat El lleó habita als espais oberts i a les grans sabanes, i s’alimenta d’antílops, zebres, etc, que caça sobretot de nits És polígam, i es reprodueix durant tot l’any arriba a…
pitó
Herpetologia
Nom de diversos rèptils ofidis de la família dels boids que pertanyen als gèneres Python, Calabaria i Loxocemus
.
Poden ésser de talla petita o mitjana 50 cm o bé molt gran fins a 10 m, i són les serps que tenen el nombre més gran de costelles i de vèrtebres fins a 435 El crani és relativament gros, amb dents molt desenvolupades en forma d’ungla En proporció al cos, tenen els ulls i els orificis nasals molt petits Al final del cos presenten rudiments de la pelvis i fins i tot un petit fèmur revestit de substància còrnia La cua és curta i massissa, i fa d’òrgan prènsil Es nodreixen de conills, gallines i animals semblants, utilitzant llur forta musculatura per a escanyar-los Només es troben a…