Resultats de la cerca
Es mostren 4652 resultats
Sant Pere d’Andorra la Vella
Art romànic
Al roc de Sant Pere d’Andorra la Vella hi havia les ruïnes d’una capella, de planta tipològicament romànica, que actualment han desaparegut Pel que fa a la documentació escrita sobre aquesta església, hi ha un text del 1003, en el qual Sendred, batlle del comte d’Urgell, fa una donació a Santa Maria de la Seu d’Urgell En aquest document apareixen unes terres que pertanyen al terme de Sant Pere, que cal situar a la vall d’Andorra la Vella, bé que és difícil de situar-lo a partir de les aportacions que dona l’esmentat document
Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol i Fullana
Literatura
Poeta i traductor.
Llicenciat 1990 en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears i professor de literatura portuguesa a la mateixa universitat Ha publicat els poemaris Difícil naufragi 1997, Apocatàstasi 2001 i Vulgata 2004 Ha traduït del portuguès, entre d’altres, Castro 1990, d’António Ferreira, Fra Luís de Sousa 1997, premi Josep M de Sagarra de traducció teatral, d’Almeida Garrett i Llibre del desassossec 2002, premi Crítica Serra d’Or de traducció 2003, de Fernando Pessoa −juntament amb Nicolau Dols−, i del llatí, els Himnes d’Hildegarda de Bingen Ha estat editor de la poesia completa de…
,
pagus
Història
Territori d’extensió variable que, a l’època romana, comprenia nuclis rurals (no ciutadans) sense defenses emmurallades.
A partir de la reconquesta del segle IX el nom fou usat indiferentment per a designar alguns comtats catalans més endavant hom el donà sovint a uns altres territoris desproveïts temporalment de comte o dependents administrativament de comtats més importants Així, aparegueren els pagi de Besalú, Berga, Peralada, Pallars, Ribagorça, Conflent, Vic, Manresa, etc, i uns altres més enllà, com el de Carcassona Es fa difícil de destriar, però, si el mot pagus té significat politicoadministratiu o bé simplement geogràfic quan es refereix a demarcacions més petites, com el pagus de Talló i el de Baridà
tità
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels 6 fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperíon, Jàpet i Cronos).
Del més jove dels titans, Cronos, eixí la nissaga dels Olímpics Units en matrimoni amb llurs germanes, les titànides, aquests éssers engendraren una sèrie de divinitats secundàries entre les quals, Prometeu A la Teogonia hesiòdica apareixen com a protagonistes de la titanomàquia , en la qual foren vençuts per Zeus, que els precipità al Tàrtar En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants i arribà a ésser difícil una clara distinció entre ambdós mites Sembla clar, però, que la titanomàquia , a diferència de la gigantomàquia , fou essencialment una lluita entre…
reentrada
Astronàutica
Nom amb el qual hom designa, bé que impròpiament, la tornada d’un giny espacial a l’atmosfera abans d’aterrar o amarar.
La reentrada pot ésser en direcció pròxima a la radial, emprada en míssils balístics i caracteritzada per una forta desceleració i una difícil intercepció, o gairebé tangencial, en el cas de descens planant, tal com ho fa la llançadora espacial El cas intermedi és emprat en la reentrada de càpsules, en les quals hom fa ús de la frenada aerodinàmica per tal de reduir-ne la velocitat, com fou el cas de les càpsules tripulades dels programes nord-americans i soviètics En qualsevol cas, cal recórrer a una adequada protecció tèrmica, mitjançant una capa de material ablatiu ablació, per tal de…
martensita
Tecnologia
Solució sòlida sobresaturada de carboni o carbur de ferro en ferro alfa.
Hom l’obté mitjançant un refredament ràpid de l’acer des d’una temperatura elevada És el component característic de l’acer trempat la seva resistència, que varia amb el contingut de carboni, va de 170 a 250 kg/mm 2 , i l’allargament és de 2,5 a 0,5% té una duresa Rockwell de 50 a 68 Observada amb el microscopi, en l’acer en què l’austenita no s’ha transformat totalment, hom distingeix les agulles de martensita sobre el fons blanc d’austenita, però si la transformació d’aquesta en martensita ha estat completa l’observació esdevé molt més difícil
microforma
Arxivística i biblioteconomia
Microfotografia d’un document.
Hom la utilitza indistintament en negatiu o en positiu És llegida per transparència i hom pot obtenir-ne reproduccions sobre paper mitjançant aparells lectorsreproductors La informació guardada per aquest sistema és molt diversa documents antics manuscrits, incunables, obres exhaurides, etc, material molt voluminós diaris, arxius, etc, treballs d’investigació actuals tesis, catàlegs bibliogràfics, etc A partir dels anys setanta augmentà l’ús de la microforma a causa de l’estalvi d’espai del 95 al 99% i d’economia un cost molt inferior en la reproducció que representa i, en certs casos,…
Església de Vallsegura d’Estall (Viacamp)
Art romànic
Aquesta església es trobava al nord d’Estall, a la quadra de Vallsegura Vers mitjan segle XI, “ ipso dominico de Vallsegura ” figura entre els alous que Arnau Mir de Tost lliurà a Sant Pere d’Àger, però que posteriorment la canònica va perdre El papa Alexandre III confirmà a l’abadia la possessió de l’església de Vallsegura amb els delmes i les primícies els anys 1162 i 1179, per bé que, en realitat, la quadra de Vallsegura era en poder de Guillem de Claravalls 1175 El 1405 figurava dins el comtat de Ribagorça i pertanyia llavors a mossèn Gausbert de Vallsegura Aquesta església és difícil de…
Pascal Quignard
Literatura francesa
Escriptor francès.
Tot i que els seus pares eren mestres tingué una infantesa difícil, amb temporades d’anorèxia i autisme, i una adolescència marcada positivament per la música Estudià filosofia a Nanterre i entrà a treballar, el 1969, a l’editorial Gallimard Hi desenvolupà feines diferents fins que el 1994 plegà de tots els càrrecs per dedicar-se a la literatura Després de publicar diverses obres, el salt a la notorietat literària li arribà amb la novella Tous les matins du monde 1991, a la qual seguí Vie secrète 1998 i altres títols, el darrer dels quals, Les Ombres errantes 2002, fou guardonat amb el premi…
Neogen
Geologia
Subperíode (o subsistema) superior del Terciari, compost pel Miocè i pel Pliocè.
Durant el Neogen la configuració de les mars i els continents, així com la distribució de les muntanyes, s’aproximà a l’actual El clima anà refredant-se progressivament, la qual cosa determinà nombroses migracions en les faunes continentals i la progressiva desaparició de la flora tropical d’Europa Tingué lloc una important regressió marina, que provocà la desaparició de l’estret de Bering, per la qual cosa Euràsia restà unida a l’Amèrica del Nord També probablement l’estret de Gibraltar es convertí en istme Durant el primer període del Neogen la comunicació entre les dues Amèriques fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina