Resultats de la cerca
Es mostren 2813 resultats
Pozo Moro
Necròpolis ibèrica del terme municipal de Chinchilla (Albacete).
S’hi han documentat dues fases d’utilització La més recent, datada de la segona meitat del segle V aC i al segle IV aC, correspon a una necròpolis de túmuls quadrangulars, característica del SE de la península Ibèrica La fase més antiga, datada entorn del 500 aC, es caracteritza per la presència d’un gran monument funerari en forma de torre de 10 m d’alçada, decorat amb baixos relleus de tema mitològic, que probablement correspon a la sepultura d’un rei
Plaza de Armas de Puente Tablas
Poblat ibèric del terme municipal de Jaén.
Ocupa un altiplà de 5,5 ha de superfície i està delimitat per una potent muralla L’àrea central estava urbanitzada amb un sistema viari ortogonal que defineix un total de nou blocs d’habitació, possiblement ocupats per unes 165 cases i unes 750 persones Se suposa que aquest espai central, on s’ha documentat l’existència de cases complexes, era ocupat per l’elit aristocràtica, mentre que les àrees perifèriques devien correspondre a altres grups socials, com ara esclaus o artesans
Argençola
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellnou de Bages, a la dreta de la riera de Sant Cugat, al peu de la serra de Castelladral (400 m alt.).
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, a la vall de la riera de Tordell, a l’extrem superior del terme i dintre la demarcació del castell d’Argençola —antic castell molt poc documentat— incorporada a la de Castellnou Coneguda com a parròquia des del segle X, fou agregada després a la de Sant Cugat del Racó i finalment convertida en tinença de Castellnou, servida per un vicari La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies
Miquel Llavina
Escultura
Escultor.
Documentat entre el 1660 i el 1703 Gendre de Domènec Rovira, treballà amb ell en el retaule de la Santa Creu i Santa Magdalena a l’església de Figueres 1665 El 1678 fou, a Barcelona, un dels instigadors de la creació del nou gremi d’escultors Treballà al Coll Selva, Vilanova i la Geltrú i Barcelona Hom l’identifica amb un dels principals projectistes de la façana de la seu de Girona 1680, citat sovint amb el cognom de Gavina
Pasqual Bailon Savall
Pintura
Pintor.
Ciutadà de Barcelona, és documentat des del 1678 Entre altres obres és autor de diverses pintures per a la capella de Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de la catedral de Barcelona 1688 i per a la capella de Sant Benet del monestir de Sant Cugat del Vallès 1688-92, que deixà inacabada Sembla que Antoni Viladomat fou deixeble seu El seu fill Joan Savall i Mallacs Barcelona 1680 - 1743 ingressà al collegi de pintors 1692 i en fou cònsol primer
cova de Cuçac
Cova situada al terme municipal de Lo Boisson de Cadonh (Le Buisson-de-Cadouin), a Dordonya, Occitània.
Descoberta l’any 2000, s’hi ha documentat més d’un centenar de figures, totes gravades, que corresponen essencialment al bestiari tradicional de l’art paleolític europeu, tot i que també hi ha alguna figura humana de sexe femení i signes sexuals També s’hi han trobat restes humanes repartides en diferents depressions de la cova Els gravats són probablement del període gravetià 28000-22000 aC, tot i que no es pot excloure del tot una datació dins l’Aurinyacià 35000-28000 aC
Domus de Parra (Santa Maria de Corcó)
Art romànic
Ara un gran mas de l’antic terme del castell de Cabrera i parròquia de Santa Maria de Corcó És documentat el 1190 i si bé el 1239 és anomenat mas , la documentació del 1270 en endavant sempre l’anomena domus Els seus estadants eren donzells i cavallers i la línia directa s’extingí el 1403 i passà als cavallers Aixalada i d’aquests als Fontcoberta És un gran mas molt ampliat i reformat on és difícil de veure obra medieval
Fortalesa de Merolla o de Marolla (Gombrèn)
Art romànic
Aquesta fortalesa es trobava al lloc de Merolla, o de Marolla, que separa el Ripollès del Berguedà per la vall de Gombrèn i serveix de divisòria de les aigües de I’Arija i del Merdàs Aquest lloc és documentat a partir de l’any 965, quan els marmessors del comte Sunifred de Cerdanya donaren al monestir de Santa Maria de Ripoll els alous de Marolla, Ginebrer i Puig de Meranges a la vall de Lillet i altres en el comtat de Besalú
Sant Pere de Torreblanca (Fonollosa)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Fals, al lloc de Torreblanca No degué passar de capella rural El lloc de Torreblanca és documentat des del 995, i l’església apareix citada el 1220 en el testament d’Ermessenda de Torreblanca Durant el segle XIII és documentada dues vegades més 1283 i 1293 Aquesta església, de la qual hom no sabia l’existència, deuria ésser situada en un lloc proper o potser vora l’actual mas Torreblanca del terme de Fals
Castell de Porquerisses (Argençola)
Art romànic
Documentat tardanament a partir de la donació del lloc, cap al 1250, a l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, formà part de la comanda de Cervera Dins del context d’enfrontaments feudals, en els darrers anys del segle XIII, Galderic d’Oluja, amb els seus homes, “havia esuait e robat lo castel de Porcherisses, de la casa del Espital” Es mantingué dins de la jurisdicció dels hospitalers fins a la fi de les senyories, al segle XIX
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina