Resultats de la cerca

La seva producció poètica i teatral es concentra abans de la guerra civil de 1936-39, període en què obtingué alguns premis en diversos Jocs Florals Fou un dels integrants del grup literari Oasi La seva poesia s’emmarca dins les coordenades noucentistes, però amb influències avantguardistes, especialment pel que fa a la forma Els referents paisatgístics i l’amor vertebren l’eix temàtic dels seus poemes Publicà els poemaris Gotims de llum 1935 i Cala de somnis Cançons i poemes 1935-1936 1937 En el terreny teatral, signà les comèdies Illusió 1932, Temptació 1934 i Un pare que tenia dos fills…

Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà nombroses obres de teatre d’ampli ressò popular Entre d’altres, De més verdes en maduren 1970, Arribar, a les set mort 1972, El crit del cel 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de “coca” 1989, Adrià un torero català 1990, Enigma d’una mort 1991 i En Narcís s’ha tornat boig 1996 Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973, Records que parlen 1984 i Cercant una estrella 1997

A l’edat de cinc anys recorregué el món amb un quartet vocal, al costat del seu pare i els seus dos germans Del 1928 al 1933 es formà a l’Òpera d’Estocolm, on aprengué més de vint òperes El 1936 cantà Aïda a l’Òpera de Viena i el 1938 debutà al Metropolitan Opera House de Nova York, on actuà fins a la seva prematura mort Amb la soprano Victòria dels Àngels formà una de les parelles operístiques més importants del seu temps La seva veu, lluminosa i rotunda, una de les més belles del segle, li permeté abordar el gran repertori líric i dramàtic italià, amb especial èxit amb les…

Es formà com a cantant en un cor regional de Bagnères-de-Bigorre El 1947 es traslladà a París i es matriculà al conservatori, on fou deixeble de F Francell El 1954 obtingué un primer premi de cant a Canes, fet que fou decisiu en la seva projecció internacional A partir de llavors cantà en teatres francesos, belgues i alemanys El 1958 ingressà a l’Òpera Còmica de París, on fou primer tenor dramàtic També fou contractat per diversos teatres de província d’Itàlia, on l’aclamaren per la força del seu cant i els seus vertiginosos aguts en òperes d’autors com G Rossini Guillem Tell ,…

Estudià cant amb P Althouse a Nova York, on debutà el 1943 amb la Salmaggi Opera El 1947 es presentà a l’Arena de Verona amb La Gioconda , al costat de Maria Callas, i posteriorment actuà a Viena, Milà i Florència Centrà la seva carrera al Metropolitan de Nova York, on fou un dels tenors més aclamats de la seva generació gràcies a les seves interpretacions d’òpera italiana -al llarg de més de 600 funcions i amb més de trenta papers-, sobretot de G Verdi, del qual enregistrà algunes obres La seva veu evolucionà de la tessitura de tenor líric a la de tenor dramàtic Morí sobtadament…

Pagès d’ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir, on conegué l’obra de Clavé Collaborà al diari La Renaixença amb poesies humorístiques i participà en els Jocs Florals de Barcelona i en altres certàmens del Principat És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball entre d’altres, Lo teixidor i Lo jornaler , que acostumà a signar des del 1890 amb el pseudònim Lo Bataner de Manlleu Part de la seva poesia es publicà a Cantarelles 1925 i a La Fira de Molins de Rei , recull inclòs a “Lectura Popular” 1919 Per al teatre d’aficionats escriví la sarsuela en un acte Les…

En la música religiosa, es tracta quasi sempre de música per a orgue, sovint de caràcter improvisat, que s’interposa entre els versos d’un salm o entre les estrofes d’un himne o d’un coral En l’àmbit dramàtic, correspon usualment a fragments orquestrals no concertants El seu sentit és, en general, extensiu als termes de curtain tune o act tune , zwischenspiel , entreacte, intermedio i intermezzo Exemples d’interludis instrumentals es troben en la Simfonia en tres moviments i en els Moviments per a piano i orquestra d’I Stravinsky, com també en el Falstaff d’E Elgar Thomas Mace,…

D’extracció obrera, milità dins l’anarquisme i alhora es manifestà nacionalista català Treballà a l’editorial L’Avenç fundà la Companyia Lliure de Declamació, dissolta el 1895, i poc temps després creà l’Agrupació Avenir, des d’on féu conèixer Ibsen, Brieux, Hauptmann, Donnay, Mirbau, etc, que traduí Autor dels drames Els artistes de la vida 1898, Els mals pastors 1901, Dolora 1903 i El morenet 1904 El 1933 publicà La vida gloriosa , recull de diversos escrits redactats entre el 1918 i el 1927, entre els quals la comèdia La brava joventut i el poema dramàtic Flametes del gran…

Notari de professió, fou soci actiu de Lo Rat Penat i fundador de la societat teatral La Juventud, on es donà a conèixer com a autor dramàtic Escriví els drames  El tonto del panerot  1879, bilingüe,  El tresor dels Germanells  1884 i  Romeu  1889, estr 1890, i diversos sainets, alguns de molt populars, com  En la plaça de bous  1871,  Els banys de les barraquetes  1872, estr 1871,  El cap d’Holofernes  1885, estr 1872,  Un jutge municipal  1874, estr 1873,  El casament de les borles  estr 1874,  Les botigues de la O  1885, estr 1877,  Tres abelles de colmena  1882 i  En la nit…

A partir del 1904 esdevingué el centre d’un moviment dramàtic integrat per actors i autors irlandesos lady Gregory, Russell, Yeats que propugnaven un teatre nacional genuí Bé que molts dels fundadors pertanyien a la Lliga Gaèlica —que intentava de revitalitzar la cultura autòctona—, la llengua literària fou, bàsicament, l’anglès Posteriorment s’hi incorporaren autors com Synge, O’Casey, Carroll Morts lady Gregory i Yeats els anys trenta, passà a control estatal indirecte hom exigí el coneixement de l’irlandès als actors, però d’altra banda es fossilitzaven llurs inquietuds, i així foren…