Resultats de la cerca
Es mostren 4226 resultats
serra de la Creu
Massís
Massís muntanyós (734 m alt.) de la Ribera d’Ebre, un dels que formen la serra de Tivissa, dins el terme de Tivissa (dit, també, la muntanya de Tivissa), que s’estén al sud de la vila, entre la mola de Genessies, a l’est, al límit amb el Baix Camp, fins a la ribera esquerra de l’Ebre, prop de Ginestar.
Separa la conca de l’Ebre de la dels torrents costaners que desemboquen al golf de Sant Jordi
aigües tranquil·les

Pràctica de piragüisme en aigües tranquil·les al delta de l’Ebre
© C.I.C.-Moià
Esport
Massa d’aigua caracteritzada per l’absència de corrents i d’obstacles naturals i artificials, on es fan curses de piragüisme.
plana del Burgar
Depressió d’uns 15 km de longitud, transversal a la Serralada Prelitoral, entre les serres de Cardó i del Boix, a l’oest, i les muntanyes de Tivissa, a l’est, oberta per la riera del Comte, afluent de l’Ebre per l’esquerra, el qual hi ha disposat diverses terrasses.
La part meridional pertany al municipi del Perelló Baix Ebre, i la resta és entre els de Rasquera i de Tivissa Ribera d’Ebre
l’Aldea

Antic poble de l’Aldea, on destaca l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea i la torre fortificada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, situat a l’esquerra de l’Ebre, al començament de la zona del delta.
Situació i presentació El municipi de l’Aldea fou creat el 21 d’abril de 1983 per la segregació del terme de l’antiga pedania de l’Aldea, fins aleshores integrada en el gran municipi de Tortosa El terme, al sector de contacte entre el delta i les terres de secà o garriga de l’esquerra de l’Ebre, i allargat de N a S és gairebé el doble de llarg que d’ample, limita al NW amb el terme de Tortosa la pedania de Campredó, al NE amb el municipi de Camarles, al SE amb el municipi de Deltebre antiga pedania de Jesús i Maria i al SW, tot seguint el curs de l’Ebre, amb Amposta El territori és planer,…
la Lleberola
Congost
Congost de l’Ebre, entre els termes de Mequinensa (a la dreta) i de Fraga (a l’esquerra), al Baix Cinca, actualment negat pel pantà de Mequinensa.
Era un dels passos més perillosos en l’antiga navegació per l’Ebre, a causa dels ràpids i de la poca profunditat Hi desemboca, per la dreta, la vall de la Lleberola , del terme de Fraga, que davalla dels plans de Cardell
Logronyo
Municipi
Municipi i capital de la comunitat autònoma de La Rioja, situat a la riba dreta de l’Ebre, prop de la confluència amb l’Iruega.
Situada a la riba dreta de l’Ebre, prop de la confluència amb l’Iruega, en una rica horta que voreja la ciutat, la qual s’estén per damunt de les terrasses baixes del riu És el centre més actiu de La Rioja, amb una destacada indústria, especialment l’alimentària elaboració de productes agrícoles conserves i vi
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
Música
Grup de folk i teatre de les terres de l’Ebre creat l’any 1992.
Els seus membres recreen tres personatges populars de principis del segle XX que interpreten espectacles musicals basats en la tradició popular ebrenca Artur Gaya i Iglesias Tortosa, 1956 interpreta Quico el Célio , malnom de Paco Calbet, personatge inspirat en un cantant tortosí cec de principis del segle XX Francesc Pedret i Tena Tortosa, 1967 interpreta Josep Cid i Fonollosa, El Noi o Lo Noi , pigall de Quico el Célio, i Jordi Fusté i Mateu Tortosa, 1960 el Mut o Lo Mut , malnom d’Evarist Fusté, músic que els acompanya El 2002 s’afegí al grup Josep Lanau Franch com a Jaume Matamoros i…
Ramon Esquerra i Clivillés
Literatura catalana
Escriptor.
Especialitzat en literatura comparada i en pedagogia de la literatura Publicà el recull d’articles periodístics Lectures europees 1936, reeditat el 2006, els estudis Stendhal en España París 1936 i Shakespeare a Catalunya 1937, i els manuals Iniciación a la literatura 1937 i Vocabulario literario 1938 El gros més important de la seva obra fou la crítica literària de to periodístic, que aparegué en capçaleres com ara Criterion , Ginesta , El Matí , La Publicitat , La Veu de Catalunya , Mirador i Meridià i la història de la literatura de factura acadèmica, que es publicà a La Revista ,…
,
vall de les Camposines
Vall drenada pel riu Sec, que davalla de Gandesa a Móra d’Ebre, situada al terme de la Fatarella (Terra Alta).
Vora el riu Sec, a l’encreuament de la carretera general de Tarragona a Alcanyís amb les que es dirigeixen a Flix pel coll de les Camposines , damunt la serralada que separa la vall de les Camposines del terme d’Ascó i a la Fatarella hi ha l’important hostal de les Camposines i, a menys d’un km, al nord, l’antiga església de Sant Bartomeu, romànica El terme pertanyia als hospitalers Durant la guerra civil de 1936-39, fou installat prop de l’hostal el comandament de les forces republicanes que participaren en la batalla de l'Ebre des de l’agost fins a l’octubre del 1938
beró | berona
Història
Individu d’un poble cèltic establert cap a la meitat del primer mil·lenni aC a la conca alta de l’Ebre.
Els berons berones posseïen les ciutats de Vareia Varia, Oliva Leiva i Tritium Metallum Tricio Sembla que fou un dels pobles indoeuropeus celta que entraren a la península Ibèrica cap al segle VI aC i que fou arraconat pels celtibers, arribats a la vall de l’Ebre més tard Llur economia era bàsicament ramadera, amb una agricultura primitiva L’any 76 aC Sertori atacà llur territori i l’assolà pel fet d’haver seguit el partit de Pompeu Llur fidelitat als romans és confirmada pel fet d’ésser formada per berons la guàrdia personal de Cassi Longí, legat de Juli Cèsar a la Bètica l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina