Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic La tercera escola rossellonesa del s XIX es defineix més com un conjunt contextual de persones i estudis que no pas com un objectiu historiogràfic El denominador comú en fou, però, la referència a la historiografia parisenca, és a dir, francesa Racionalitat , metodologia , crítica i planificació foren les paraules clau de la nova generació que es repartí i jerarquitzà la feina el paper de la centralització i la temàtica republicanes feren el seu efecte i cada historiador passà a ser un obrer Home intelligent i admirat pels seus coetanis, el coronel Antoni Puiggarí…

Desenvolupament enciclopèdic El tombant del s XVIII i els primers decennis del XIX, amb la Revolució Francesa i l’imperi napoleònic, significaren un parèntesi en la investigació i la publicació d’estudis històrics Calgué esperar la restauració borbònica del 1815 perquè Josep Xaupí i Francesc de Fossa poguessin tenir continuadors Alguna societat, com la Societat d’Agricultura 1803 pervisqué, però sense continuïtat, es publicà algun article en el Journal des Pyrénées-Orientales , o en d’altres periòdics com la Géographie du département des Pyrénées-Orientales , de Francesc Jalabert, o el…

Fou creada l’any 1982 amb l’objectiu de regularitzar i d’homogeneïtzar la formació de tècnics d’esport a Catalunya A la pràctica, però, no fou fins l’any 1994 que es regulà la formació i les titulacions dels tècnics de l’àmbit de les activitats físiques, esportives i especials Actualment la seva finalitat principal és promoure les activitats de formació i és el centre docent autoritzat pel Departament d’Educació de la Generalitat amb competència per a impartir i autoritzar la formació i els ensenyaments esportius

De caràcter popular i riquesa harmònica, fou estrenada per l’Orfeó Català l’1 de gener de 1900

Participà en la primera guerra Carlina després del conveni de Bergara 1839 emigrà a França i a Roma, on acabà la carrera eclesiàstica Retornat a Catalunya, fundà a Lleida l’ Acadèmia Bibliograficomariana 1862 Autor de dos llibres sobre la predicació, d’un Breviarium marianum i d’una España sagrada , de la qual publicà només la part sobre el Segrià i les Garrigues

Es proposava de coordinar els serveis d’ensenyament de l’estat, de l’ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya Era dirigit per quatre representants de la UGT Federació de Treballadors de l’Ensenyament, quatre de la CNT Sindicat de Professions Liberals, un de l’Escola Normal de la Generalitat, un de la Universitat Autònoma, un de la Universitat Industrial i un de Belles Arts El comitè executiu era format per Joan Puig i Elias, Francesc Albert, Joan Hervàs i Miquel Escorihuela En 1936-37 elaborà el Pla General d’Ensenyament basat en l’ensenyament permanent en grups i en una…

Fundada el 1958 i vinculada a la Companyia de Jesús, els seus plans d’estudi ofereixen una gran varietat de programes de gestió a diversos nivells, generals i especialitzats, com també de coneixements de suport com ara idiomes Està associada a les principals organitzacions mundials de gestió empresarial i disposa de programes d’intercanvi als països de la Unió Europea i els EUA Des del 1991 és integrada a la Universitat Ramon Llull És un dels pocs centres docents de l’Estat espanyol que ha obtingut l’acreditació de les principals institucions internacionals d’avaluació Té acords de…

L’any 1989 es firmà un nou conveni d’adscripció i de collaboració acadèmica amb la UPC Des de l’1 de juliol de 1999, l’escola forma part del Consorci Escola Industrial de Barcelona CEIB, constituït per la Diputació de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Generalitat de Catalunya Després de més de 90 anys al recinte de la fàbrica Batlló, l’escola es traslladà al campus de Castelldefels de la UPC

Alfred Cortot, que dirigí l’Escola fins a la seva mort, el 1962, s’envoltà de grans mestres, com Jacques Thibaud, Pau Casals, George Enescu, Nadia Boulanger, Wanda Landowska, Arthur Honegger o Pierre Bernac, que contribuïren al renom internacional d’aquesta institució, freqüentada per alumnes d’arreu del món, entre els quals cal citar Dinu Lipatti, Igor Markevitch, Elliot Carter, Samson François, Eric Heidsieck i, més tard, els catalans Joan Guinjoan, Antonio Ruiz-Pipó, Josep Colom, Jordi Camell i Vicens Prat, entre d’altres L’edifici de l’Escola Normal, un antic palau de mitjan segle XIX…