Resultats de la cerca

D’origen humil, es formà autodidàcticament i arribà a professor de retòrica a la Universitat de Nàpols Convertí el racionalisme en un historicisme, en presentar la raó com una realitat que actua per si mateixa amb una inexhaurible fecunditat creadora El propòsit de la seva obra Principî di una scienza nuova d’intorno alla comune nature delle nazioni 1725 era de mostrar el fonamental paper agent de les idees en la història, que és el lloc de realització de l’home, i de cercar-hi el veritable coneixement de la natura humana Nega el progrés infinit de la història, i el substitueix pels corsi e…

Estudià teologia a Heidelberg i filosofia a Berlín Deixeble de Hegel, s’adherí a l’esquerra hegeliana, i en fou un dels més destacats representants El 1830 publicà, anònimament, Gedanken über Tod und Unsterblichkeit ‘Pensaments sobre la mort i la immortalitat’, centrada ja en la crítica de la teologia i de la religió, preocupació que continuà present a Das Wesen des Christentums ‘L’essència del cristianisme’, 1841, la seva obra principal, i a Vorlesungen über das Wesen der Religion ‘Lliçons sobre l’essència de la religió’, 1857 La ruptura amb Hegel, expressada inicialment en un article del…

Deixeble de Gaspar de Lax, restà vinculat a l’escola terminista Ensenyà arts al Collège de Lisieux, de París vers el 1509 vers el 1518 passà a Montalban Carcí Publicà uns Syllogismi 1511 i un tractat 1513 sobre les Summulae logicales de Petrus Hispanus

Partidari de l’empiriocriticisme d’Avenarius i defensor del marxisme en la teoria econòmica i social, la seva filosofia aspira no sols a comprendre el món, sinó sobretot a transformar-lo Entre les seves obres cal esmentar Das Wesen der menschlichen Kopfarbeit ‘La natura del treball intellectual humà’, 1986 i Streifzüge eines Sozialisten in das Gebiet der Erkenntnistheorie ‘Contribució d’un socialista en el camp de la teoria del coneixement’, 1977

Professor a Lilla i a la Sorbona, i autor de treballs sobre musicologia, el seu pensament és també descriptiu i melodiós, centrat en l’home i en l’obra creadora el “quasi no-res”, o l’impossible realitzat Ha escrit L’ironie 1936, Le mal 1947, Philosophie première Introduction à une philosophie du “presque” 1954, Le pardon 1967

En els seus escrits accentuà les tendències místiques del neoplatonisme, fins al punt que pretengué d’haver descobert la forma de tractar amb els dimonis, i propugnà la superioritat del politeisme sobre el cristianisme Escriví una Vida de Pitàgores i Misteris dels egipcis

Format a Oxford, passà temporades a França, a Alemanya i a Itàlia, fugint de les lluites entre l’exèrcit i el parlament i de la dictadura de Cromwell Es relacionà amb Galileu i amb Descartes Admirador de Bacon, n'adoptà el mètode inductiu, que combinà amb el deductivomatemàtic, dins una concepció general materialista només hi ha matèria i moviment, úniques realitats constatables pels sentits, unica font de coneixement Reduí la filosofia a un estudi dels cossos en general De corpore , 1655, del cos humà De homine , 1657 i del cos polític De cive , 1642 Human nature , 1650, De corpore…

Bé que fou deixeble de Fichte i que visqué durant el màxim apogeu de l’idealisme, se n'apartà notòriament i adoptà posicions pròximes al kantisme En les seves obres, entre les quals Über philosophisches Studium ‘Sobre l’estudi filosòfic’, 1807 i Hauptpunkte der Logik ‘Punts principals de la lògica’, 1808, concep la tasca de la filosofia com l’anàlisi crítica de les nocions derivades empíricament per tal d’accedir a l’essència de la realitat D’altra banda, és conegut sobretot per la seva Allgemeine Pädagogik ‘Pedagogia general’, primer intent de tractar la pedagogia com a disciplina autònoma

El 1937 es traslladà als EUA, on ensenyà i fou un dels principals introductors del positivisme lògic El seu interès se centrà en problemes relacionats amb la filosofia de la ciència, com són la confirmació d’hipòtesis i la formulació de conceptes Propugnà també la condició de ciència per a la història Publicà la major part de la seva aportació filosòfica en revistes especialitzades o en volums collectiuss o en volums collectius Com a excepció, cal esmentar Aspects of Scientific Explanation 1965 i Philosophy of Natural Science 1973

Molt vinculat als enciclopedistes, el seu llibre De l’esprit 1758 fou cremat públicament i prohibit Materialista i sensualista, fonamentà la moral en l’interès social Fou un dels precursors ideològics de la Revolució Francesa Entre les seves obres pòstumes cal esmentar De l’homme, de ses facultés intellectuelles et de son éducation 1772