Resultats de la cerca
Es mostren 2445 resultats
Santa Maria de Núria (Queralbs)
Art romànic
La vall de Núria o de “ Annuria ” és documentada per primera vegada l’any 1087, quan el comte Guillem Ramon I de Cerdanya la cedí al monestir de Santa Maria de Ripoll a fi que hi pogués fer pasturar els seus ramats La primitiva església, amb l’hospici o hospital que tenia annex, és documentat per primera vegada l’any 1162, quan el papa Alexandre III li féu una concessió d’indulgències perquè els fidels les poguessin guanyar el dia 8 de setembre, festivitat patronal de la capella La capella, amb el nom d’ hospitium o hospital, rebia donacions dels fidels des del final…
Sant Joan de l’Erm (Montferrer i Castellbò)
Malgrat els vestigis arquitectònics que resten de l’antic santuari i les fotografies que se’n conserven del començament del segle, abans del seu enrunament, no es pot dir, amb tota seguretat, que es tracta de vestigis d’un edifici de factura medieval es pot suposar que els seus orígens eren alt-medïevals, tot i que la documentació de l’època aporta escasses dades sobre aquest santuari hospital La referència més vella que se li atribueix és el testament del 994 del vescomte Guillem, senyor de Castellbò, quan fa un llegat a l’església de Sant Joan “ qui est in Castro Leoni …” bé…
Carabona
Despoblat
Despoblat del municipi de Borriana (Plana Baixa).
Era una alqueria pertanyent a l’orde de l’Hospital des del 1271
Convent de la Trinitat (Lleida)
Art romànic
Els orígens sobre el convent dels trinitaris a Lleida no són gaire clars Hom pot afirmar que sant Joan de Mata, fundador de l’orde, aconseguí que fos donat, eventualment, a la “ domus Sancte Trinitatis et captivorum ” l’hospital del portal de Gardeny, vora l’actual portal de Sant Antoni, el qual havia estat fundat en unes terres cedides el 1174 a Pere Moliner per Arnau de Torroja, frare templer de Gardeny Aquest hospital, que la documentació de l’època designa com a Spital den Pere Moliner , es fundà al principi del darrer terç del segle XII, després que la riuada…
Santa Catalina
Barri
Barri de Palma (Mallorca), situat vora la mar a ponent de l’antiga zona murada.
Format inicialment pes Jonquet, petit promontori sobre la badia, fou ocupat molt aviat per pescadors i moliners L’antic hospital dels orfes, del principi del s XIV, amb l’església de Sant Magí, donà pas el 1867 a l’actual parròquia de la Immaculada i l’hospital de pobres de Santa Catalina, fundat el 1343 per Bernat Salelles, donà nom a la barriada Aquest edifici, que al s XVI serví al gremi de corders i el 1607 passà a ésser convent de trinitaris, fou enderrocat cap al 1770 per motius estratègics Les servituds imposades per la murada afectaren també el creixement del barri, que no es…
Ramon Cugat Bertomeu
Esport general
Metge especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia, és considerat un dels principals especialistes del país en medicina esportiva, especialment en lesions del genoll.
Ha operat al llarg de la seva carrera professional un gran nombre d’esportistes i futbolistes de primer nivell President de la Junta Mèdica i membre de l’equip mèdic de la Mutualitat de Futbolistes Catalans de la Federació Catalana de Futbol Cap de servei de la Mutua Montañesa de Barcelona i codirector del Departament de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’hospital Quirón de Barcelona És president de la junta de patrons de la Fundació Garcia-Cugat per a la investigació biomèdica i membre actiu de múltiples societats estatals i internacionals relacionades amb la traumatologia…
adveració de testament
Dret civil
Declaració davant el jutge sobre el contingut d’un testament, feta per aquelles persones en presència de les quals i en circumstàncies extraordinàries (especialment en perill de mort) la llei autoritza a atorgar testament.
Per a l’eficàcia d’aquest testament cal, en general, que el jutge la declari després d’haver rebut l’adveració d’aquelles persones davant les quals fou atorgat el testament i després d’ésser acomplertes les altres formalitats legals exigides en cada cas En el dret català vigent, el testament sacramental, que pot ésser atorgat pels veïns de Barcelona davant dos testimonis si es troben fora d’aquesta ciutat i en previsió de morir, ha d’ésser adverat pels testimonis davant el jutge i a l’altar de la Santa Creu de l’església de sant Just de Barcelona En el vigent dret aragonès cal també adverar…
Miquel Puig i Massana
Medicina
Cirurgià.
Fill i net de metges, es llicencià en medicina el 1949 per la Universitat de Barcelona, i es formà com a cardiòleg a l’hospital Édouard Herriot de Lió i en diversos centres d’Europa i dels Estats Units De retorn a Catalunya, es dedicà sobretot a difondre i a perfeccionar els coneixements adquirits El 1966 s’incorporà al departament de cirurgia cardiovascular de la clínica Sant Jordi, que, sota la seva direcció, es convertí en un centre pioner de l’especialitat a l’Estat espanyol Hi fundà un laboratori on investigà el rebuig en els trasplantaments de cor, la circulació…
Adrian Kantrowitz
Medicina
Cirurgià nord-americà.
Fill d’un cirurgià, es graduà en matemàtiques a la Universitat de Nova York 1940 i el 1943 en medicina al Long Island College Durant la Segona Guerra Mundial, serví com a cirurgià a l’exèrcit El 1948 s’incorporà al Montefiore Hospital del Bronx, i posteriorment 1955 al Maimonides Medical Center de Brooklyn i, des del 1968, a la Wayne State University School of Medicine i al Sinai Hospital de Detroit, on exercí fins a la jubilació El 1983 fundà LVAD Technology, empresa dedicada al desenvolupament d’aparells cardiovasculars Pioner, amb Christiaan Neethling Barnard ,…
Egas
Arquitectura
Família d’arquitectes i escultors d’origen flamenc.
Egas Cueman , actiu durant la segona meitat del s XV, fou l’introductor de l’estil escultòric nòrdic a Castella, participà en la porta dels lleons de la catedral de Toledo i féu els sepulcres d’Alonso de Velasco i Gonzalo de Illescas al monestir de Guadalupe 1467-80 Hannequin Egas Brusselles — Toledo 1494, mestre d’obres de la catedral de Toledo 1448-70, intervingué en la construcció de la de Cuenca Enric Egas , fill d’Egas Cueman i nebot d’Hannequin, actiu de la segona meitat del s XV al primer terç del s XVI, és un dels millors arquitectes del plateresc el seu estil es palesa a San Juan de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina