Resultats de la cerca

Fou professor a Reims, estudià els gasos i ideà una careta respiratòria Amb el marquès d’Arlandes, realitzà el primer vol en baló lliure tripulat, el 21 de novembre de 1783 aerostació El 1785 intentà travessar el Pas-de-Calais mitjançant un aparell amb dos globus de la seva invenció, però aquest sofrí un accident i els tripulants moriren

Inicialment féu recerques en acústica i instruments musicals 1883, però després es dedicà a diverses aplicacions de l’electricitat ideà un calidòfon 1827, un telègraf 1837, un estereoscopi 1838, un sincronitzador de rellotges 1840, un criptògraf, diversos telègrafs, etc En l’actualitat és conegut especialment pel seu pont per a mesurar resistències, i que porta el seu nom

Estudià a l’Art Students League de Nova York 1929 La seva obra consisteix en reunions d’objectes diferents seleccionats i situats en compartiments de figures geomètriques, sols o emmarcats, de fusta, i el conjunt és uniformat per una mà de pintura de color negre, daurat o del color natural, amb la idea de donar una escultura en relleu

Es relacionà amb físics famosos, com Marsenne, Fermat, Pascal, etc Ideà un tipus de balança que duu el seu nom i estudià l’atracció entre partícules de matèria Determinà l’àrea de la cicloide i desenvolupà una teoria, que anomenà dels indivisibles , per a calcular àrees i volums, la qual exposà a l’obra Traité des indivisibles 1634

Fou l’autor del primer tractat de parasitologia Osservazioni intorno agli animali viventi che si trovano negli animali viventi , 1684, on descriví més de cent espècies de paràsits Ideà i realitzà una llarga sèrie d’experiments per tal de provar la fallàcia de la pretesa generació espontània , acceptada per la majoria dels savis del seu temps

Arran de l’expulsió de l’orde residí a Ferrara, i després a Roma Protegit pel cardenal Stefano Borgia, estudià la història mexicana antiga i collaborà, amb Lorenzo Hervás, en els volums lingüístics de la Idea dell’universo 1778-99 deixà preparada una Esposizione del codice borgiano Mèxic, 1891, obra capdavantera en els estudis de la cultura nàhuatl

Professor a la Sorbona 1904, defensà una concepció de la realitat basada en la idea de l’assimilació i radicalment oposada a l’evolucionisme de Spencer Escriví Vocabulaire technique et critique de la philosophie 1902-23, Les théories de l’induction et de l’experimentation 1929, Les illusions évolucionnistes 1921 i La raison et les normes 1948

La idea, segons l’idealisme absolut, el Jo, segons Fichte, o l’Esperit, segons Hegel, constitueixen un Absolut en el qual subjecte i objecte, fenomen i cosa en si, i en general tots els moments parcials de la realitat, resten reabsorbits Per al pensament científic i empirista, no hi ha res que sigui independent i incondicionat

Fou ajudant de Huygens des del 1673 i posteriorment de Boyle, a Anglaterra, on perfeccionà la màquina pneumàtica 1676-79 i ideà el digestor , conegut com a marmita de Papin A Alemanya residí a Marburg i Kassel, on inventà diversos aparells La seva màxima preocupació, però, fou la màquina de vapor, de la qual fou, de fet, un precursor

Residí uns quants anys a Baviera i després passà a Londres i a França, on restà definitivament Féu interessants recerques en calorimetria i transmissió de la calor Rebutjà la famosa teoria del calòric, mitjançant una experiència amb glaç fundent Afirmà que la calor és deguda a un moviment intern de vibració Ideà un fotòmetre i un calorímetre