Resultats de la cerca
Es mostren 857 resultats
Pere Caner i Estrany
Història
Erudit.
L’any 1950 es diplomà com a mestre, data a partir de la qual exercí la professió a l’escola de Calonge fins el 1954, any que, per la seva ideologia catalanista i democràtica, fou represaliat i li fou impedit de continuar en l’ensenyament i hagué de treballar d’oficinista Més tard, fou empresonat per delictes d’opinió 1960 Com a estudiós, inventarià el patrimoni natural i històric de Calonge i de la rodalia El 1947 participà en l’obertura del Museu Folklòric de les Gavarres, i l’any 1957 fou designat delegat a Calonge per la Direcció General d’Excavacions Arqueològiques El 1980…
Sordel
Literatura italiana
Trobador italià en llengua provençal.
Després d’una joventut inquieta i esbojarrada, en la qual sembla que exercí de joglar, apareix a la cort veronesa de Riccardo di San Bonifazio embolicat en el rapte de la seva muller Cunizza da Romano, la qual cosa l’obligà a fugir d’Itàlia Després d’haver visitat les corts d’Alfons X de Castella i, probablement, la de Jaume I el Conqueridor, s’installà definitivament a la de Provença, on serví tant Ramon Berenguer IV com Carles d’Anjou, quan aquest s’emparà del comtat Al seu costat prengué part en la campanya d’Itàlia, on rebé, com a premi, alguns castells als Abruços Hom n'ha conservat unes…
Manuel Valldeperes i Jaquetot
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Fou collaborador a La Publicitat i altres diaris De caràcter més aviat popular i sentimental, publicà novelles — Epistolari d’una dona de món 1927 i Una vida 1934— i teatre Comèdia d’amor i de dolor 1926, El ram de Sant Joan 1933, La sang als ulls 1937 i El malalt incomprès 1938 També és autor de l’assaig La força social i revolucionària del teatre 1938, amb una ideologia compromesa amb la situació de la guerra civil Cal esmentar, a més, els articles “Els perills de la reraguarda” 1937 i “La força social i revolucionària del teatre” 1937 S’exilià el 1939 a la…
,
Émile Zola
Émile Zola, per Édouard Manet
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Després de la seva adolescència i joventut, a Ais de Provença, on conegué Cézanne, i d’estudis de grau mitjà, fou cap del servei de publicitat de l’editorial Hachette, feina que abandonà per a consagrar-se totalment al periodisme i a la literatura Des dels primers articles de crítica literària mostrà una gran admiració per Hde Balzac i G Flaubert, i pregonà un tipus de literatura analítica que tingués en compte els principis científics i que, alhora, tractés de representar tots els aspectes de la realitat Després de la publicació de certes obres encara inspirades per una concepció romàntica…
Bloque Catalán/Bloc Català
Partit polític
Organització política creada el 1991, que pretengué inicialment aglutinar la ultradreta espanyola a Catalunya, si bé aviat adoptà una ideologia tradicionalista.
Es constituí com a partit el 1992, amb seu a Barcelona Aplegà entitats catòliques i tradicionalistes no vinculades a la Comunión Tradicionalista Carlista CTC El dirigent fou Joaquín Albí, si bé la premsa atribuí un lideratge oficiós a JC G exmembre de la primera etapa de Milicia Catalana El BC es definí carlí rival de la CTC i defensor de la “Catalunya española” El març del 1994 afirmà tenir 468 seguidors, xifra, però, probablement allunyada de la seva militància real L’any següent cessà d’actuar per editar Montserrat Revista de actualidad El 1995 el seu local fou assaltat i el BC…
Damià Mateu i Bisa

Damià Mateu i Bisa
© Biblioteca del Castell de Peralada
Industrial.
Es llicencià en dret a Barcelona, però no exercí Se centrà en el negoci familiar, dedicat al ferro, Fill de Miquel Mateu, que posteriorment esdevingué Construccions Metàlliques Mateu Comemasa, que arribà a ser una important empresa en l'àmbit nacional, amb seu a Barcelona i a València Posteriorment, fundà diverses empreses industrials El 1904, juntament amb l’empresari Francesc Seix i l’enginyer suís Marc Birkigt, redreçà i reorganitzà La Hispano Suïssa , que convertiren en un negoci sòlid dedicat a la fabricació d'automòbils de luxe i de competició, i a la de motors d'aviació i que el 1911…
coalició
Història
Aliança temporal de persones, partits, estats, a un fi comú.
En especial, hom designa amb el nom de coalicions les aliances de diversos països d’Europa contra Lluís XIV de França i, posteriorment, contra la Revolució i l’Imperi francesos La primera coalició contra Lluís XIV de França fou promulgada per Guillem III d’Holanda i integrada per Leopold I d’Àustria, el duc de Lorena, l’elector de Brandenburg i Carles II de Castella 1673-74 la guerra a què donà lloc acabà amb la pau de Nimega 1678-79 La segona coalició, anomenada lliga d'Augsburg 1686-90, donà lloc a la guerra que finí amb el tractat de Rijswijk 1697 La tercera 1701 és coneguda com la Gran…
Tomasa Cuevas Gutiérrez
Política
Política i militant comunista.
Filla d’una família pobra i amb quatre germans, es posà a treballar als 9 anys, repartint llet, en una fàbrica de gèneres de punt, subministrant aigua i cosint Conegué el comunisme arran del líder d’aquesta ideologia a la fàbrica, i s’afilià al moviment Durant els anys de la Guerra Civil, collaborà amb les Joventuts del partit, fent feines diverses i creient que el feixisme seria derrotat amb facilitat Detinguda per primera vegada el 1934, quan tenia 17 anys, per insultar un guàrdia que maltractava un nen orfe Més endavant, intentà fugir a Barcelona, però fou delatada i arrestada…
Louis Dumont
Antropologia
Antropòleg francès.
Format a París sota la direcció de Marcel Mauss a l’Institut d’Ethnologie, el 1951 féu el treball de camp a la Provença sobre la tarasque Entre el 1951 i el 1955 fou professor de l’Institut d’Antropologia de la Universitat d’Oxford, i el 1955, director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París L’any 1948 inicià unes investigacions etnogràfiques al sud de l’Índia, el resultat de les quals foren la monografia titulada Une sous-caste de l’Inde du Sud organisation sociale des Pramdai Kallar 1957 i una revisió teòrica del parentiu dravídic del sud de l’Índia, Hierarchy…
Pedro Calderón de la Barca
Música
Dramaturg castellà.
Vida Fill d’un funcionari reial, estudià amb els jesuïtes i, posteriorment, a la Universitat d’Alcalá de Henares i a la de Salamanca 1614-21, època en què rebé l’encoratjament de Lope de Vega, del qual sovint és considerat hereu literari El 1651 fou ordenat de sacerdot El 1663 fou nomenat capellà de cort, i dos anys després, arran de la mort de Felip IV, superior de la Congregació de Sant Pere de Madrid En la producció de Calderón, que comprèn unes 200 obres, destaca un gran nombre d’actes sacramentals, en els quals la música té una funció simbòlica i és part constitutiva del mateix argument…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina