Resultats de la cerca

Durant la guerra de Successió lluità sota les ordres d’Antoni Desvalls, marquès de Poal, en la batalla de Mura i en la d’Esparreguera maig del 1714 Després de la caiguda de Barcelona 11 de setembre de 1714, s’acollí a la capitulació de Cardona malgrat els pactes, li foren embargats els béns i, perseguit, s’hagué d’exiliar Partí a Àustria i, en la divisió imperial d’Antoni Desvalls, amb altres exiliats, lluità a Hongria contra els turcs

Magister militum al servei d' Avit 455, es rebellà 456 i el vencé Patrici 457 i cònsol 459, collocà al tron imperial el seu amic Majorià, i poc després 461-464 el feble Libi Sever Perdudes la Gàllia i la Hispània, amenaçat per vàndals i dàlmates, reconegué l’emperador d’Orient Antemi i es casà amb la seva filla 467 Féu degollar Antemi 472, per collocar al seu lloc Olibri La seva mort significà la fi del poder de l’Imperi d’Occident

Logoteta general de l’Imperi, fou proclamat emperador amb motiu de la revolta militar que destronà l’emperadriu Irene Per tal d’estabilitzar l’economia, suprimí els beneficis fiscals atorgats al clergat, que se li mostrà contrari per aquesta acció i pel fet d’ésser tolerant en la qüestió dogmàtica i enèrgic en l’afirmació del poder imperial per damunt de l’Església Refusà de concedir el tribut al califa de Bagdad i guerrejà contra Carlemany a l’Adriàtica Morí combatent els búlgars

Formada a l’Escola Imperial de ballet, entrà al teatre Mariinskij, del qual fou primera ballarina des del 1915 Alhora desenvolupà una tasca importantíssima com a mestra de ball i ensenyà a l’escola coreogràfica de Leningrad i al teatre Kirov l’antic Mariinskij, del qual fou directora del ballet 1931-37 Fruit del seu magisteri fou el llibre Osnovij klasičeskogo tanca ‘Fonaments de la dansa clàssica’, 1934 i nombrosos articles Nomenada Artista del Poble 1936, rebé el premi Stalin 1946

Ocupada antigament pels venetoillírics i pels celtes, Aquileia esdevingué el 181 aC una colònia romana fortificada Després de Dioclecià fou escollida com a residència imperial El seu port tingué una gran importància com a centre d’expedició de mercaderies vers els països danubians i a Illíria Fou presa i destruïda per Àtila el 452 Seu episcopal, fou erigida en patriarcat al començament del segle VIII, que exercí la seva jurisdicció sobre tot el Vèneto fins a la supressió del patriarcat decretada el 1751 per Benet XIV

Construït al final del s III sobre una villa suburbana de l’època de l’alt Imperi, estava estructurat a partir d’una gran exedra semicircular entorn de la qual es disposaven radialment diferents construccions de planta basilical —similars a l’aula palatina de Trèveris— amb absis tricònquids Les grans dimensions del conjunt i els models en què s’inspira indiquen que es tractava d’un palau imperial Al s VI el lloc fou ocupat per una basílica cristiana, i, posteriorment, per un assentament islàmic

Actuà a l’Amèrica del Sud i a Barcelona fou contractat per a actuar al París-Concert de París, on fou partenaire de Carolina Otero Obrí una acadèmia de ball a París Féu més de trenta viatges a Rússia, on actuà davant els tsars i donà a conèixer el bolero, que féu posar de moda entre l’aristocràcia russa Actuà 1907-17 al Teatre Imperial de Peterburg, però hagué de tornar a París amb motiu de la revolució del 1917 Fou director de l’Opéra

Estudià a l’escola imperial de ballet del teatre Mariinskij, on fou contractat com a primer ballarí 1898 sense els anys previs habituals al cos de ball Presentat a Diaghilev per ABenois, fou primer ballarí i coreògraf dels Ballets Russos 1909-14 Abandonà Rússia durant la revolució 1918 i s’establí als EUA, on continuà la seva tasca de coreògraf i de professor Les seves coreografies de Petruška 1911, Les sílfides 1908, La valse, L’espectre de la rosa 1911, etc, són creacions encara emprades universalment

Fill de Joan VI Cantacuzè, fou destinat a la província de Tràcia sense drets d’heretatge, que havien estat atribuïts als descendents de Joan V Paleòleg, el seu gendre i collega Associat al tron el 1353, no volgué renunciar a l’autoritat imperial en abdicar el seu pare 1355 Capturat pels serbis en la seva temptativa d’apoderar-se de la Macedònia 1357, fou consignat a l’illa de Tènedos, i, a instàncies del seu pare, acceptà el despotat de Mistràs, juntament amb el seu germà Manuel

Installada des del 1623 a l’antic palau imperial, el 1727 passà a ocupar l’edifici, d’estil barroc, construït per JB i JEFischer von Erlach Ha estat successivament enriquida per biblioteques com la de la família Fugger 1656 i la del príncep Eugeni 1737, així com per les aportacions, obtingudes per la secularització, d’altres biblioteques eclesiàstiques El 1986 tenia 2 350 000 volums, uns 8 000 incunables, 35 000 manuscrits, 120 000 autògrafs i diverses colleccions especials de mapes, papirs, documents musicals, retrats, etc