Resultats de la cerca

Aquesta capella, avui perduda, donà nom al Grau de Sant Cristòfol, límit llevantí de la vall Ribagorçana, entre Serradui i Biasques

Vers l’E, el terme arriba fins als Cunyols 1028 m alt, a l’extrem occidental del Montsec d’Estall A més del riu esmentat, que el travessa de N a S, drenen el terme la riera de Viacamp i el barranc de Sant Cristòfol límit meridional, afluents per l’esquerra, i el barranc de la cova de Viola límit septentrional, el riu Sec i el barranc de Vilanova límit occidental Hi ha 2000 ha de zona forestal alzinars i brolla de romaní hom ha efectuat plantació de pins És tradicional la producció de carbó de llenya, destinada al consum de la ciutat vallesana de Terrassa L’agricultura de secà ocupa…

A ponent s’alcen les abruptes agulles de Santa Àgueda 537 m alt, termenal amb el límit de Cabanes de l’Arc

Situat a l’esquerra de l’Isàvena, vora el límit amb el poble català de Llaguarres Pertany a la diòcesi de Lleida

És situada en els Monts de Toledo, al límit occidental de la Manxa Conreus cereals, llegums, vinyes i oliveres i indústries derivades

El pic d’Alcola , cim d’aquesta serra 886 m alt, es troba al límit entre els termes del Xarafull i Xalanç

Habita als Alps, per sobre del límit de la vegetació arbòria i baixa fins a l’estrat arbori a l’època freda

El terme s’estén pels vessants de la serra de Sant Cristòfol, al N, fins a la rambla Carbonera, límit amb els termes d’Ares del Maestrat i d’Albocàsser al S, fins a la rambla dels Estrets o riu del Molinell, límit amb els de Culla i de la Torre d’en Besora Tres quartes parts del terme són de garriga i muntanya improductiva Al secà hom conrea 345 ha, dedicades a cereals i ametllers, mentre que el regadiu n'ocupa només 6 El 73% de la població activa treballa en el sector primari El poble 149 h 2006, vilarencs 668 m alt és situat damunt la serra de Sant Cristòfol, a la…

Bé que notícies més antigues sembla que li atribueixen la major part del territori valencià, durant el s III aC i les primeres fases de l’ocupació romana s II i I aC n'ocupava la part central El límit nord podia correspondre a la serra d’Almenara, puix que Sagunt era dels edetans, i la Plana, dels ilercavons El límit meridional corresponia al curs final del Xúquer, atès que Xàtiva pertanyia als contestans La frontera interior és incerta Sovint ha estat suposat que s’estenien també, a través del Maestrat i dels Ports, a la zona de l’Ebre mitjà, cap a Saragossa, però…

Neix a la penya Roja, dins el terme de Figueroles d’Alcalatén, i forma el límit entre els de les Useres i Costur