Resultats de la cerca

Fou professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1914-19 i del Conservatori del Liceu d’ençà del 1919 Formà part de diverses orquestres, com l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou sotsdirector a partir del 1943 Fou també director de la Banda Municipal de la mateixa ciutat, i membre fundador del Sextet Granados

En 1864-65 era primer actor i director de la companyia del Teatre dels Camps Elisis de Barcelona El 1865 passà al Romea, on estrenà L’ajuda de Déu , de Francesc SVidal Actuà habitualment en català El 1876 actuà al Gran Teatre del Liceu Com a autor deixà el drama La ferida del cor 1875 i algunes comèdies

El 1943 es presentà al Liceu de Barcelona amb Madama Butterfly , de Puccini, i Rigoletto , de Verdi Actuà als Països Catalans i a l’Amèrica Llatina Posteriorment interpretà sarsueles, i aconseguí els premis nacionals de teatre 1952 i 1954 A partir del 1954 realitzà 5 gires pel continent americà i fundà l’Agrupació Lírica Joan Gual

Fou membre dels Ballets Russos de Montecarlo 1932-36 Actuà al Liceu de Barcelona el 1949 amb el Ballet del Marquès de Cuevas i el 1952 amb el New York City Ballet, del qual fou primer ballarí 1950-58 El 1955 fundà l’escola del seu nom, a Nova York, i el 1960, una companyia de ballet

Estudià a París i, als 26 anys, guanyà el concurs Pavarotti de Filadèlfia El 1989 debutà a la Scala de Milà amb La Traviata , de Verdi, dirigit per Ricardo Muti, i al Liceu, amb La bohème , de Puccini Considerat el millor tenor líric de la seva generació, el 1994 inicià una espectacular carrera discogràfica amb la seva muller, la soprano romanesa Angela Gheorghiu

Estudià a Nova York i debutà al Metropolitan Es consagrà en cantar, el 1973, el rol de Cherubino de Le nozze di Figaro a l’Òpera de París, dirigida per Giorgio Strehler Aviat el cantà a Glyndebourne i a Salzburg Hom la considera també una gran intèrpret de Rossini, Massenet i Debussy Debutà al Liceu el 1992 amb un recital

Estudià a Kansas i debutà amb Carmen al New York City Opera 1973 Esdevingué l’especialista en papers de Rossini de la seva generació, sobretot a partir de la seva interpretació d’Assur Semiramide al Festival d’Ais de Provença del 1980 El 1987 causà sensació al Festival de Salzburg Debutà al Liceu l’abril del 1989, amb un recital

Estudià a Trieste, Berlín i Viena Dirigí el conservatori de Venècia 1939-52 És autor de ballets, nou simfonies, concerts i òperes, com la trilogia L’Orfeide 1925, Giulio Cesare 1936, I capricci di Callot 1942, La vita è sogno 1943 i Il capitan Spavento 1963 estrenada al Liceu de Barcelona el 1975 Publicà les obres completes de Monteverdi 1926-42

Fill de Claudi Lorenzale Format a Barcelona Llotja i a París Exposà a Barcelona i a Madrid Conreà molt la pintura decorativa, i és autor de les tres allegories Wagner, Verdi i Massenet del sostre del prosceni del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1908 Tant els treballs d’aquest tipus com les seves pintures de cavallet s’adscriuen al realisme anecdòtic

Debutà a València el 1906 estudià a Milà i es presentà a Viareggio amb Cavalleria rusticana 1908 El 1910 cantà al Liceu, on estrenà Tiefland ‘Terra Baixa’, de D’Albert Aviat cantà per tot Europa s’especialitzà en òpera wagneriana, però cantà també òperes de Verdi, Meyerbeer, Puccini, etc En retirar-se fou catedràtica de cant del conservatori de València