Resultats de la cerca

Inicià els seus estudis de violí amb Vicent Tàrrega, i posteriorment estudià a València, amb Joaquim Monzonís, i al conservatori de París 1920 becat per la Diputació de Castelló El 1926 aconseguí la Primera Medalla Internacional de Violí de l’Escola Superior de Música i Declamació de París, de la que fou nomenat professor posteriorment Establert a Castelló, el 1932 fundà el conservatori de Castelló de la Plana, junt amb Vicent Asensio, i el dirigí fins al 1938 Fou violí solista de l’Orquestra Municipal de València 1943-72, i posteriorment passà a la del Liceu de Barcelona 1972-76 També…

Vida Nascut en el si d’una família d’origen jueu installada al districte de Leopoldstadt de la capital austríaca, on el seu pare tenia una taverna, Strauss s’interessà per la música des de molt jove Aprengué a tocar el violí i també es formà en els aspectes teòrics amb Ignaz von Seyfried S’inicià com a músic professional tocant la viola en l’orquestra de ball de Michael Pamer, on es feu amic de Joseph Lanner Quan aquest creà el seu propi grup el 1819, Strauss s’hi uní Gràcies a l’èxit obtingut, Lanner pogué formar una orquestra el 1824, de la qual Strauss fou el segon director Al…

Des del seu inici el seu objectiu principal ha estat fer música d’alt nivell i fer-la arribar a un públic al més ampli possible Anualment ofereix més de 250 concerts, repartits entre la temporada d’abonament a la seva seu del Symphony Hall -inaugurada l’any 1900-, els concerts a Tanglewood -la seu estival de l’orquestra-, el cicle al Carnegie Hall i les gires, tant nacionals com internacionals Entre els seus projectes destaquen els encàrrecs de noves obres a compositors contemporanis, els concerts per a joves i famílies i el suport al Tanglewood Music Center, una de les escoles més importants…

Vida Aprengué les primeres nocions musicals de l’organista Quimet Serratosa i dels mestres A Laponta Callís i J Riera Estudià harmonia i composició a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Enric Morera A disset anys tocà amb la Cobla Els Rossinyols, i des del 1915 fou director de la Cobla Peralada Dirigí l’escola de música de Castelló, i també la capella de cant, en substitució de Joan Grifeu La seva producció sardanística és la que li donà més renom Entre les sardanes més conegudes sobresurten Rosa de bardissa , Diumengera , A flor de llavi , Remordiment , Cercant l’amor i Visca la…

Organista al servei de Carles IX i Enric III Perfeccionà la forma de la cançó francesa el seu estil homòfon s’allunyà de l’escriptura contrapuntística dels músics francoflamencs Autor de cançons i motets Escriví música descriptiva La prise du Havre, La Guerre de Calais i fantasies polifòniques per a orgue o espineta

Mestre de capella a les catedrals de Màntua, Concordia i Fano, es retirà l’any 1612 al convent de Sant'Andrea de Gualtieri De la seva producció, gairebé exclusivament religiosa llevat de les Simfonie musicali , a 8 veus, basades en elements populars italians, es destaquen els Concerti ecclesiastici 1602, en els quals s’imposà per primera vegada l’estil concertant en la música sagrada

Estudià al conservatori de París, ensenyà harmonia, anàlisi musical i composició Juntament amb YBaudrier, AJolivet i DLesur fundà el grup La Jeune France De la seva primera època es destaquen el Quatour pour la fin du temps 1941, Vision de l’Amen , per a dos pianos 1943, Vingt regards sur l’enfant Jésus 1944, Turangalila-Symphonie 1948, etc Des del 1950 inicià recerques rítmiques que han influït en la música contemporània Quatre études de rythme , que inclou el cèlebre Mode de valeurs et d’intensités 1949 Més tard escriví Cronocromies 1960, Sept Haï-kaï 1962, Et exspecto resurrectionem…

Vers el 1770 ingressà a l’escolania de Montserrat i professà al monestir l’any 1778 Organista, actuà al monestir de Montserrat de Madrid, on compongué un recull de sonates d’un gran valor, per a instruments de teclat

Membre de l’escolania de la Mercè, estudià al conservatori del Liceu de Barcelona i formà part de l’orquestra del Gran Teatre De jove formà un quartet amb Matthieu Crickboom, Rafael Gálvez i Pau Casals Poc després amb el grup musical anomenat Octeto Español anà, el 1901, als EUA, on actuà i triomfà com a concertino al Metropolitan Opera House de Nova York Un any més tard anà amb l’octet a Mèxic, on féu diverses actuacions, i finalment s’establí, junt amb els músics Joan Roure, pianista, i Guillem Ferrer, violoncellista, en aquest país Fou ajudat per Justo Sierra, ministre d’educació, que li…

Fill de Jean-Ferry Rebel París 1666 — 1747, un dels creadors de l’escola francesa de violí, el succeí en el grup dels 24 violins del rei Gran mestre dels espectacles reials, inspector del teatre 1746 i administrador general de l’Opéra de París 1772 Autor d’àries contingudes a la collecció Vaudevilles, menuets, contre-danses et airs détachés , del Ballet de la paix 1738, d’un Te Deum 1763 i un De Profundis 1763 i d’espectacles dramàtics