Resultats de la cerca

El seu nebot, Josep Carrera Perpinyà 1680 — 1737, exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat Dels seus fills, tots lligats a la medicina, Tomàs Carrera Perpinyà 1714 — 1764 fou rector de la universitat i degà del Collegi de Medicina de Perpinyà És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló 1756 Fill d’ell fou Josep Carrera Perpinyà 1740 — Barcelona 1802, doctorat a Montpeller, catedràtic a Perpinyà i inspector d’aigües del Rosselló Després d’una etapa parisenca, en què fou censor reial i membre…

Fill de Cosme Marià Argerich del Castillo , estudià al Colegio de San Carlos de Buenos Aires, on fou condeixeble de Bernardino Rivadavia El 1801 inicià la seva carrera de medicina com a alumne del primer curs sota el patrocini del Protomedicat, on tingué, entre altres mestres, el seu pare Metge militar des del 1806, fou també professor d’anatomia i director de l’Institut Militar de Medicina 1815-21 Nomenat cirurgià major de l’exèrcit 1822, ocupà el càrrec de secretari interior de l’Acadèmia de Medicina 1823 Treballà com a cirurgià, en diversos períodes,…

Nascuda el 1985, té com a objectiu difondre l’educació física i servir d’enllaç entre la comunitat acadèmica i l’àmbit professional del sector esportiu El 1982 la revista Apuntes de Medicina Deportiva , fundada el 1964, passà a dependre de l’INEFC i amplià l’àmbit temàtic Així nasqué la revista Apunts d’Educació Física i Medicina Esportiva 1982-83 Amb motiu de la creació de l’organisme autònom INEFC 1983, la revista canvià novament de títol i esdevingué Apunts Revista de l’INEFC 1984 El 1985 s’escindí en dues línies de recerca separades, la de l’educació física i la de la…

Especialitzat en radiologia, forense 1962 i professor d’història de la medicina Catedràtic de terapèutica física de la Universitat de Sevilla 1970, entre molts altres llibres és autor de Medicina y sociedad en la España romana i coautor de Manual de terapéutica física y radiología i de Tabaco y salud 1980 També cultivà la literatura i guanyà el premi Nadal del 1980 amb la novella Concerto grosso

Llicenciat en Medicina per la Universitat de València el 1974, on es doctorà el 1976, després d’una estada a la Universitat d’Alcalà d’Henares tornà a la UV el 1990 Hi ha ocupat diverses responsabilitats de gestió, com la de degà de la Facultat de Medicina i Odontologia i vicerector d’Investigació i Política Científica El 2010 fou escollit rector de la Universitat de València

Estudià a Barcelona i a Montpeller 1794-1803, on es doctorà en medicina, estudis que revalidà a Cervera i a Barcelona Installat a Madrid, contribuí a fundar l’Academia de Medicina y Cirugía 1835 És autor d’escrits filosòfics i científics, com La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología 1838 D’idees filosòfiques sensualistes, en matèria social es basà en Rousseau i Montesquieu

Llicenciat en medicina 1875, fou metge militar durant la tercera guerra Carlina Metge numerari de l’Hospital de Girona, el 1896 fundà el Collegi de Metges de la província gironina, que presidí, i el Boletín del Colegio de Médicos , en el qual collaborà Escriví, a més, Bibliografía médica de la provincia de Gerona 1896, El pronóstico de las lesiones 1903 i obres de medicina legal

Es llicencià en medicina 1900 doctorat el 1901 i en farmàcia 1903 a la Universitat de Barcelona, on fou professor 1907 i catedràtic de medicina legal 1923 des del 1909 fou metge forense de Barcelona Autor de treballs com Examen médico-legal sobre las manchas de sangre 1913 Fou soci fundador i més tard president de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona

Es llicencià 1926 i doctorà 1953 en medicina a la Universitat de Barcelona Fou professor adjunt de fisiopatologia a la facultat de medicina de Barcelona 1934-38 S'especialitzà en malalties allèrgiques, i estudià especialment el favisme, la pollinosi i l’hemòlisi alimentària Fou president de la Societat Catalana de Biologia 1969-71, de la Sociedad Española de Alergia i de l’European Institute for Allergy Research

Estudià al Swedish Normallyceum, i el 1927 es graduà a la Universitat de Hèlsinki Des del 1946 fou cap del departament de neurofisiologia de la facultat de medicina de l’institut Karolinska d’Estocolm El 1967 li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia pels seus treballs i descobriments sobre la fisiologia de la visió i el control de les neurones motores