Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Hansa
Història
Associació de mercaders alemanys que durant l’edat mitjana monopolitzà el comerç exterior alemany.
Recolzant en els prínceps del nord del país i en llur superioritat tècnica, als ss XII i XIII les guildes de comerciants alemanys aconseguiren de consolidar un seguit de ciutats a les illes i ribes de la Bàltica Riga 1201, Rostock 1218, Dorpat 1224, Wismar 1228, Tallinn 1230, Stralsund 1234, Stettin, Elbing 1237 i Danzig 1238 Per tal de garantir el monopoli comercial, Lübeck i Hamburg establiren un acord 1241 que, signat per nombroses ciutats germàniques, féu transformar la primitiva associació de mercaders en una confederació de setanta-set ciutats dotades amb privilegis marítims i…
drakar
Transports
Embarcació lleugera, sense pont, emprada pels vikings en llurs expedicions de l’edat mitjana.
Podia transportar de 40 a 100 persones, i duia ornaments vistosos
càrrega genètica
Biologia
Mitjana de gens letals recessius que porta en heterozigosi un individu d’una població.
bastida
Història
Militar
Giny militar molt utilitzat a l’edat mitjana en l’atac contra els murs.
Era una espècie de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís, a la part superior de la qual es collocaven els atacants, resguardats per cobertes formades amb materials diversos i ocasionals Les cròniques catalanes l’anomenaven també castell de fust
entrada
Música
Desfilada o dansa inicial de personatges en els espectacles musicals de l’edat mitjana.
alfarda
Indumentària
Mena de toca de tela rica usada per les dones a l’edat mitjana.
Sovint tenia tires i orles decoratives es distingia especialment la de moda castellana
membrana timpànica
Anatomia
Membrana prima, fibrosa i transparent que separa l’orella mitjana de l’externa (timpà).
aritmètic | aritmètica
Matemàtiques
Dit de la mitjana obtinguda sumant n termes i dividint la suma per n.
lai
Música
Forma poeticomusical de la baixa Edat Mitjana, de considerable extensió i pràcticament sempre monofònica.
Tot i que les composicions així designades s’estenen des de mitjan segle XII fins al principi del XVI, la major part daten dels segles XIII i XIV El terme, de difícil delimitació semàntica, fou de vegades utilitzat de manera genèrica per a referir-se a qualsevol cançó En el seu ús més específic se’n poden distingir dos tipus generals el lai bretó, o lai narratiu, associat a temàtiques del cicle arturià i del qual no n’ha sobreviscut cap document musical i el lai líric, composició musicada d’argument religiós o profà caracteritzada per la seva irregularitat formal, amb un esquema mètric i una…