Resultats de la cerca

L’associació formà, d’antuvi, una secció d’Òmnium Cultural i tingué com a president Josep M de Casacuberta Després n'han estat presidents Amadeu Bagués, Pere Català interinament i Francesc Recasens Ha organitzat la Mostra de Cançons Alguereses 1980 i 1982

L’any 1960 s’habilità un petit magatzem municipal per al material arqueològic i el 1972, amb la collaboració de la Diputació de València, s’inaugurà oficialment el Museu Arqueològic de Gandia Per diverses circumstàncies, el museu fou tancat al públic l’any 1987 Des d’aleshores s’hi dugueren a terme treballs d’investigació, documentació i restauració dels fons del museu L’any 2003 s’inaugurà la primera fase del nou museu totalment remodelat, conegut ara per l’acrònim Maga, que està situat a l’antic edifici de l’Hospital de Sant Marc

Durant el llarg regnat de la seva mare es limità a feines de caràcter representatiu, i no esdevingué rei fins a seixanta anys Fou un dels promotors de l’Entente Cordiale 1904, i es mostrà clarament antigermànic El succeí el seu fill Jordi V

El 1217 signà unes constitucions de pau i treva, i féu testament el 1240 Es conserven dues cançons amoroses seves Una d’elles s’inicia amb una àmplia comparació marinera Aissí com les naus en la mar i mostra influències de Bernat de Ventadorn

Mostrà preferència per la literatura anglesa dels ss XVI i XVII, a Characters of Shakespeare's Plays 1817 i On Dramatic Literature of the Age of Elizabeth 1820 Altres assaigs crítics remarcables són Table Talk 1821-22 i The Spirit of the Age 1825

Influït pels naturalistes francesos, fou el primer a incorporar el proletariat a la narrativa xilena En els contes de Sub Terra 1904 i Sub Sole 1907 es mostrà més preocupat per aconseguir un patètic realisme que pel fet literari que utilitzava com a vehicle

Actiu entre els anys 1341 i 1375, la seva producció mostra l’influx predominant dels germans A i PLorenzetti És autor, entre altres obres, de la Batalla de Val di Chiana 1372 Palazzo Pubblico, Siena i d’una Anunciació claustre de San Domenico, Siena

Fill de Giuliano da Sangallo, assolí una certa reputació com a medallista Com a escultor féu l’estàtua de Paolo Giovio, al claustre de l’església de San Lorenzo, Florència 1560, que mostra una notable expressivitat de to realista, característica definitòria del seu estil