Resultats de la cerca

Ferran II de Catalunya-Aragó decretà que fossin organitzades en tot el regne, obligatòriament, per al manteniment de la pau pública, fet que dóna lloc a unes noves demarcacions que comprenien els termes municipals de les poblacions que integraven la junta, la qual esdevingué, així, un òrgan de l’administració reial

En les eleccions municipals d’aquest any presentà llistes a set poblacions de la comarca i a Vic obtingué 658 vots 4,5% En les de 1999 s’integrà en la coalició Iniciativa-Verds/Entesa pel Progrés Municipal i guanyà les alcaldies de Sant Pere de Torelló i Sant Julià de Vilatorta

Meritxell Budó i Mariàngela Vilallonga prenen possessió de les conselleries de Presidència i Cultura del govern presidit per Joaquim Torra Budó i Vilallonga substitueixen Elsa Artadi i Laura Borràs, que deixen el càrrec per concórrer a les eleccions municipals per a l’alcaldia de Barcelona i generals al Congrés de Diputats, respectivament

Tingué una actuació pedagògica molt destacada com a director d’escoles municipals, en les quals aplicà el sistema educatiu que després fou conegut com a escola montoiana Fundà i dirigí El Clamor del Magisterio 1866-86 i collaborà en La Correspondencia de Cataluña 1863-64 Publicà diversos llibres de text, sobretot gramaticals

Ocupà diversos càrrecs municipals i figurà entre els dirigents d’entitats culturals i benèfiques manresanes És autor d’una Descripció i alabança de la vida campestre 1837, composta en monosíllabs, i d’unes Dècimes a una senyora dita Alberta , representatives dels gèneres bucòlic i festiu, incloses en la secció de “passatemps” de Los trobadors nous

Estudià ciències polítiques a la Universitat de Madrid i ciències econòmiques a la de Barcelona collaborà en les revistes Valencia-fruits , Gorg , Serra d’Or , i altres publicacions, amb diversos articles sobre temes d’economia És autor, o coautor, dels llibres L’estructura econòmica del País Valencià 1970, L’economia del Baix Maestrat 1971, Els preus del sòl al País Valencià 1973, El turismo en Alicante y en la Costa Blanca 1973, Los cítricos en España 1974, La crisi dels anys trenta al País Valencià 1974, Mortalitats catastròfiques Estudi de casos locals 1974 i País Valencià Geografia i…

Estudià psicologia a la Universitat de Barcelona El 1978 ingressà al PSUC , després d’haver estat durant dos anys membre del Partit Comunista de les Illes Balears Havent treballat en el camp social, el 1992 es dedicà a la política i fou escollida diputada d’ Iniciativa per Catalunya-Verds al Parlament El 1999 es decantà per la política municipal, i rellevà Eulàlia Vintró al capdavant de la candidatura ecosocialista a l’Ajuntament de Barcelona Després dels comicis fou nomenada quarta tinenta d’alcalde Arran de les eleccions municipals del 2003, gràcies a un ascens electoral, fou…

La Resistència Nacional de Moçambic RENAMO, el primer partit opositor, va desafiar el president Armando Guebuza en no reconèixer l’acord de pau del 1992, que va acabar amb la guerra civil L’acord va establir la desmobilització de la RENAMO i la celebració d’eleccions plurals el 1994, supervisades per les Nacions Unides En la consulta, el FRELIMO, el moviment anticolonial, va obtenir la majoria parlamentària, molt per davant de la RENAMO, que va entrar al Parlament Des d’aleshores, el FRELIMO ha guanyat totes les eleccions, tant legislatives com presidencials i municipals En…

La producció de cotó va permetre a Benín mantenir una economia en creixement durant l’any 2014 © Paul Hahn/Aid by Trade Foundation Les relacions entre el president Thomas Boni Yayi i l’oposició es van deteriorar per l’ajornament de les eleccions municipals, previstes per al 2013, la manca de fermesa governamental davant la corrupció i la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors En una demostració del seu poder de convocatòria, l’oposició, agrupada en la Plataforma de Forces Democràtiques, va reunir milers de persones a Cotonou, a l’octubre, que van demanar la celebració d’…

En les eleccions municipals de Banyoles d’aquest any obtingué 3149 vots 44,6% i 8 regidors en les de 1991, 2316 vots 35,1% i 7 regidors 3 consellers comarcals en les de 1995, 3297 vots 43% i 8 regidors 3 consellers comarcals, i en les de 1999, 1870 vots 25,8% i 5 regidors